Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. AGUSTO ANGUITA MATEU, SR. FREDERIC LLOVET LÓPEZ
DR. AGUSTO ANGUITA MATEU, SR. FREDERIC LLOVET LÓPEZ.
Fotografia: Àngel Font

DR. AGUSTO ANGUITA MATEU, SR. FREDERIC LLOVET LÓPEZ. INSTITUT D’ESTUDIS MÈDICS

Obra:

 Texto del 2003

L’Institut d’Estudis Mèdics és el resultat de “la iniciativa, a començament dels anys noranta, d’un grup de metges amb responsabilitats en el món de les urgències mèdiques en els grans hospitals i serveis d’urgències i emergències prehospitalàries que van aconseguir el suport d’importants inversors privats procedents de la indústria catalana. En aquell moment en el nostre país encara no existia cap mena de protocol per dirigir l’actuació en una situació d’urgència extrahospitalària.”

Aquest grup de sanitaris, encapçalat pel doctor Santiago Ferrándiz, desitjava “implementar el model d’actuació urgent extrahospitalària que ja funcionava als països anglosaxons mitjançant la formació i, sobretot, el reciclatge del personal sanitari i del públic en general. D’aquesta manera els clients potencials del nostres cursos pertanyien a sectors molt diversos: metges especialitzats en les urgències hospitalàries; doctors especialitzats en les urgències i emergències prehospitalàries; els facultatius en general, ja que tots es poden veure involucrats en una situació d’emergència; infermers d’urgències i d’emergències; tècnics en transport sanitari; auxiliars clínics; altres professionals sanitaris; personal dels cossos de seguretat de l’Estat; membres d’institucions esportives, i tots aquells treballadors que realitzen la seva activitat de cara al públic, sobretot en centres comercials o de lleure massificats, que poden requerir aquests coneixements en un moment determinat per tal de salvar una vida humana.”

Aquests col·lectius veuen respostes les seves necessitats amb diversos monogràfics: “El curs Suport Vital Bàsic de quatre hores de durada és seguit tant per personal sanitari com per un públic heterogeni, com auxiliars de vol, representants de les empreses o monitors d’entitats esportives. El curs Suport Vital Bàsic Instrumentalitzat de vuit hores i el curs Suport Vital Avançat de vint hores, estan adreçats a metges i infermers. També realitzem el Màster en Urgències i Emergències per a llicenciats en medicina, que s’imparteix en col·laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera – Les Heures (UB) i el Curs de Postgrau Assitència en Urgències i Emergències per a diplomats en infermeria amb la Fundació Dr. Robert (UAB).”

Un dels referents que més van tenir en compte a l’hora de donar forma al projecte va ser l’experiència de Portugal, on ja s’estaven duent a terme iniciatives de formació específica per tractar d’una forma més organitzada i protocol·litzada les persones que patien un accident de trànsit o una aturada cardiorespiratòria sobtada. Aquests programes havien demostrat la seva eficiència ja que permetien subministrar in situ les tècniques avançades de suport vital a l’afectat, de manera que s’incrementava el nombre de vides humanes salvades. “Cada any a Catalunya moren milers de persones com a conseqüència d’una aturada cardiorespiratòria. Moltes d’aquestes morts es podrien evitar si es practiquessin a temps les tècniques de suport vital bàsic.”

Aquests procediments consisteixen en el conjunt de mesures que hom pot aplicar sense l’ajut de cap mena d’equipament mèdic i en qualsevol lloc per tal de tractar una aturada cardiorespiratòria. Aquest curs amb una durada aproximada de quatre hores s’estructura a partir d’una metodologia “fonamentalment pràctica. El 70% de les nostres sessions es desenvolupa a través de simuladors, de robots o de representació –mitjançant jocs de rol– de les escenes.” Les sessions “admeten un màxim de vint-i-quatre alumnes en les classes de teoria i de sis a vuit alumnes per cada instructor en les de pràctica. Tots els nostres instructors són professionals sanitaris amb una sòlida experiència en el camp de les urgències i les emergències. La nostra plantilla estable la formen vuit professionals que es complementen amb col·laboracions esporàdiques d’una bossa d’instructors freelance.

El nombre de persones que podrien ser salvades anualment amb uns coneixements mínims per part de la ciutadania, fa que Frederic Llovet i Augusto Anguita es qüestionin per què no es poden portar a terme programes de formació específica a les escoles i als centres de treball. “Hem presentat un pla d’actuació a escoles i altres institucions, com policies locals o transports públics, per tal de formar els ‘primers actuants’ en aquest camp, però, ara per ara, no hem trobat la resposta que esperàvem per part de les administracions.”

La legislació vigent no preveu l’obligatorietat de la formació del personal en suport vital bàsic i primers auxilis, amb la qual cosa poques empreses es decanten per instruir en les mesures bàsiques per tractar una emergència. “Normalment les nostres empreses clients són els serveis d’urgències hospitalàries del país, els serveis d’emergències, laboratoris farmacèutics, les grans empreses, les entitats esportives, els centres de lleure i algunes administracions locals. La nostra trajectòria, però, ens indica que el nivell de consciència sobre la necessitat d’una formació en matèria de suport vital bàsic i primers auxilis és encara insuficient.”

Des de l’Institut d’Estudis Mèdics s’aprecia clarament la necessitat d’una col·laboració dels sectors públic i privat pel que fa a la formació mèdica de la població i al reciclatge dels especialistes: “Nosaltres constituïm una empresa petita que ha d’afrontar unes despeses en tecnologia i en infraestructures més que considerables amb relació al nostre pressupost (disposem, per exemple, d’unes instal·lacions permanents amb mes de 700 m2 d’aules i tallers de pràctiques on portem a terme les sessions de simulació). Aquest condicionant limita força la nostra expansió i consolidació, tot i ser una institució molt reconeguda i pionera en el nostre sector. Segurament, en el futur projectes com el nostre seran el resultat de la col·laboració del sector públic i privat perquè sense la injecció d’inversió pública en recerca difícilment sigui possible coordinar iniciatives de dimensions més grans que la nostra.”