Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. LAMPA, STEFAN
STEFAN LAMPA.
Fotografia cedida per Stefan Lampa

STEFAN LAMPA. ABB

Obra:

Text del 17/01/14  . 

L’optimisme respecte al futur de l’Estat espanyol, la visió de la crisi com a revulsiu del canvi de model productiu i social, i la importància d’apostar per l’R+D+I i la formació, són idees claus en el testimoni d’aquest enginyer suec. Establert a Catalunya des de l’any 2000, dirigeix des de la seu vallesana una branca important del negoci de robòtica a nivell mundial d’aquesta multinacional d’enginyeria elèctrica i d’automatització, que opera a més de cent països.

Multinacional nascuda de la fusió de dues empreses centenàries

ABB neix de la fusió, l’any 1988, de dues empreses centenàries que havien estat competidores, en moltes de les seves activitats: la sueca Asea i la suïssa Brown Boveri, que actualment opera a més de 100 països de tot el món en el camp l’enginyeria elèctrica i en el de l’automatització. Inclou des d’aparellatge domèstic fins a robots industrials, i des de grans transformadors elèctrics a sistemes de control capaços de gestionar grans xarxes elèctriques o industrials. Val a dir que la branca de robòtica tenia el sector de l’automòbil com a prioritari, però cada cop incideix més en manufactures industrials com ara la producció de joguines, calçat, vins, etc.

ABB a l’Estat espanyol

Tant Asea com Brown Boveri, prèviament a la seva fusió que donà lloc a ABB, ja operaven a l’Estat espanyol durant la dècada dels 70. Actualment, disposem de centres a Bilbao, Saragossa, Còrdova, Oiartzun i Sant Quirze del Vallès. Al centre de Sant Quirze s’ubiquen les activitats de motors, accionaments, automatització de processos continus i aparellatge. A més, hi ha activitats globals, com el cas del centre d’automatització de premses d’estampació d’automòbils. També hi operen altres operacions centralitzades de l’àrea de robòtica, així com de motors, d’accionaments i de productes de baixa tensió.

Extensa trajectòria dins la companyia

Fa 25 anys que treballo com a enginyer a l’empresa, incloent una primera etapa en una companyia que fou absorbida per ABB. Actualment exerceixo com a responsable global de l’area d’aplicacions industrials de robòtica i la coordino a nivell mundial. La meva tasca s’inicia amb la concreció d’un pla estratègic que presento a la central, a Zuric; un cop aprovat, puc actuar amb un gran marge de llibertat pel que fa a les inversions, l’expansió i els recursos, gràcies a la cultura empresarial d’ABB, que promou l’autonomia d’acció i el desenvolupament personal. D’aquesta manera, malgrat que controlo les operacions que es duen a terme en els 45 països on principalment es desenvolupa l’activitat de robòtica, m’he pogut establir a Catalunya. Aquí he aconseguit trobar un equilibri òptim entre el meu desenvolupament professional i la meva vida personal.

Situació durant la crisi

Pel que fa a la activitat local, durant aquests anys de recessió, i també gràcies a l’exportació, el volum de facturació s’ha mantingut en uns nivells raonables per sobre de la mitjana de l’activitat general del país. D’altra banda, estem implementant un nou canvi organitzatiu basat en la concentració de coneixements d’àrees específiques en determinats països que dóna l’oportunitat d’especialitzar-se a banda de l’activitat genèrica habitual.

Rellevància de l’R+D+I

La investigació, la innovació i el desenvolupament són aspectes essencials en el nostre sector. ABB disposa de centres d’investigació a Europa –a Suècia, a Suïssa i a la República Txeca i Alemanya–, a l’Àsia –a la Xina i al Japó– i a Amèrica del Nord –als Estats Units i a Mèxic–, en els quals treballen més de 6.000 investigadors de les diverses disciplines amb l’objectiu de millorar els productes en tots els seus vessants. Els coneixements i les innovacions que es generen en aquests centres es transmeten a tota la organització. D’altra banda, l’empresa col·labora de manera sistemàtica amb 70 universitats i institucions d’investigació d’arreu del món, com ara el MIT o la Universitat Politècnica de Barcelona a casa nostra. 

Tasca de l’equip de robòtica

La nostra missió és aportar solucions, basades en robots, a les necessitats de la indústria. A partir de l’observació i el diàleg amb els clients, emprem la creativitat per dissenyar solucions individualitzades basades en la combinació modular dels nostres productes i estàndards. Cal tenir en compte que la robòtica industrial és conceptualment flexible per adaptar-se a les variants i els canvis en el procés productiu, ja que els robots poden ser fàcilment reprogramats. Els nostres serveis inclouen projectes i instal·lacions completes, així com les eventuals reprogramacions. Si els clients prefereixen l’execució per ells mateixos, poden comptar amb el nostre suport tècnic. Una vegada posades en marxa les instal·lacions, oferim la nostra col·laboració, no només per mantenir els nivells de productivitat, sinó també per a la implantació de possibles millores.

Que l’ús de la robòtica sigui més intuïtiu

El gran repte de la robòtica en els propers anys és aconseguir que el seu ús sigui cada vegada més intuïtiu. A banda dels entrebancs tècnics que implica la materialització d’aquest desig, també hi ha l’obstacle en forma de barrera mental que suposa per als enginyers treballar en aquesta direcció, perquè de vegades ens costa assumir la perspectiva profana dels usuaris dels nostres robots.

Millora de la qualitat de vida gràcies a la robotització de certs processos

Els robots homogeneïtzen la qualitat dels processos i productes. A més, no es veuen afectats per la variabilitat del treball humà, la producció s’optimitza i, indirectament, la qualitat de vida de la població millora. En aquest sentit, cal que siguem crítics amb certes opinions que deploren els avenços tècnics, sense tenir en compte que el progrés és, per essència, irrefrenable. En realitat, la tecnologia ha millorat substancialment la nostra qualitat de vida i ha evitat que els humans haguem d’assumir processos monòtons o perillosos. Un exemple el tenim en l’agricultura, la tecnificació de la qual ha abaratit les collites, fet que ha permès l’augment del consum de vegetals. És cert que la robòtica està suprimint molts llocs de feina vinculats amb processos en cadena, però, d’aquesta manera, ofereix la possibilitat de delimitar l’acció humana a tasques enriquidores, lligades a la intel·ligència i la creativitat.

La globalització ha estat molt positiva

La globalització ha estat un procés molt beneficiós econòmicament, tecnològicament i socialment, tot i que algunes veus, valorant-la de manera parcial, critiquen l’increment de l’atur que ha provocat a Occident. No es pot negar que, en els darrers anys, s’han traslladat els centres productius occidentals a països més competitius, la qual cosa no només ha comportat destrucció de llocs de treball al Primer Món, sinó que sobretot ha millorat substancialment les condicions de vida dels ciutadans de les noves localitzacions, de manera que en menys d’una generació han esdevingut productors i consumidors. El que ens cal, doncs, als països deslocalitzats és fer servir la imaginació i l’enginy per trobar mitjans alternatius de col·locació.

Augmentar la inversió en formació i investigació

L’horitzó socioeconòmic d’un país depèn de la qualitat de la seva formació i investigació; per això, tenint en compte que ambdues segueixen cicles diferents, les inversions en aquestes àrees mai haurien d’estar lligades a les oscil·lacions econòmiques. Seria bo que, durant els períodes de recessió, augmentés la inversió en formació i en R+D+I. D’altra banda, caldria buscar maneres de prestigiar l’enginyeria mecànica, perquè darrerament s’ha produït una infravaloració d’aquesta branca del coneixement que tant ha aportat al progrés i al benestar d’Europa.

Per la unificació de la legislació, el sistema financer i el sistema electoral de la UE

Cal avançar en la construcció d’una veritable entitat supranacional que prengui com a model els Estats Units. Dins la de la UE, la legislació, el sistema bancari i el sistema electoral haurien de ser únics; aquesta homogeneïtzació ens permetria escollir democràticament els membres de l’Executiu europeu, així com ampliar el radi d’interrelació de les nostres empreses, ja que facilitaria l’externalització a empreses d’altres Estats.

Crisi com a motor de transformació

La recessió ens ha obligat a replantejar-nos i a modificar el models productiu i laboral. Inevitablement, les companyies tendiran a automatitzar tots els processos possibles, de manera que, ja avui, la formació, les capacitats comunicatives, la creativitat i la intel·ligència són les úniques armes que permetran als professionals ser competitius en el mercat laboral.

Optimista respecte al futur socioeconòmic de l’Estat

Quan em vaig instal·lar a Catalunya, l’any 2000, em sobtà l’inestable benestar assolit per una població que no veia inconvenient a endeutar-se per sufragar despeses supèrflues. La crisi ha modificat el sistema de valors, i les noves generacions reconeixeran en l’esforç i el treball els mitjans per assolir els objectius personals i professionals. Per això sóc optimista pel que fa al futur d’Espanya i de Catalunya; a més, les empreses ja comencen a percebre els primers símptomes de recuperació econòmica.

Actualitat de Catalunya

En la meva opinió, les empreses no han d’interferir en temes polítics i han de mantenir-se completament al marge del debat sobiranista català. Jo, personalment, opino que és difícil predir quines conseqüència tindria l’emancipació de Catalunya. En qualsevol cas, d’alguna manera, Catalunya és la Califòrnia europea. Per tant, al meu parer presenta tots els requisits per sobreposar-se a les possibles dificultats d’una eventual independència.