Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Agustí Alier i Jané i Sra. Antònia Beltran i Muñoz
AGUSTÍ ALIER I JANÉ, ANTÒNIA BELTRAN I MUÑOZ.
Fotografia cedida per Agustí Alier.

AGUSTÍ ALIER I JANÉ, ANTÒNIA BELTRAN I MUÑOZ. AGPER ECONOMISTES I ADVOCATS/AUDICAT SABADELL

Obra:

Text del 16-07-2013

Pocs assessors poden aportar al món empresarial les credencials acadèmiques i l’experiència del responsable d’una entitat dedicada a la consultoria integral i a l’auditoria. El seu bagatge l’avala per instar la banca espanyola a canviar de model creditici i apostar pels plans de futur i l’emprenedoria jove. Constitucionalista convençut durant trenta anys, avui veu difícil arribar a un pacte amb el Govern espanyol, i lamenta que la independència sembli l’única via plausible.

Altament format per portar les regnes d’una assessoria integral

Em vaig diplomar en Ciències Empresarials a l’Escola Universitària de Ciències Empresarials de Barcelona, i en Comptabilitat i Finances pel CEREM; tinc les llicenciatures de Dret, d’ADE i d’Economia a la Universitat Abat Oliba. També m’he format i exerceixo com a advocat, auditor de comptes i administrador concursal per tal de poder abastar tots els àmbits del món de l’empresa. Amb la meva esposa, Antònia Beltran, vaig fundar les empreses Agper Economistes i Advocats i Audicat Sabadell. Actualment som un equip de deu persones dedicat a qüestions laborals, comptables i fiscals de petites i mitjanes empreses i auditories de grans empreses. Treballem amb aproximadament 200 clients, fet que ens permet tenir un coneixement ampli del moment que viu l’emprenedoria catalana.

La viabilitat d’una empresa depèn de l’acció combinada entre l’esperit emprenedor i la cultura empresarial

Creiem que una assessoria ha d’assumir funcions més enllà dels impostos. Entre les que assumim a Agper hi ha la de fer reflexionar els nostres clients sobre el rumb que porten les seves empreses. Val a dir que no tots els clients admeten la necessitat d’aquesta funció, potser perquè l’esperit empresarial no mena necessàriament a una cultura empresarial; però avui la viabilitat d’una empresa depèn de l’acció combinada de l’un i de l’altra.

Normatives diferents per a les grans i per a les petites entitats auditores

Ara ens trobem en que són pràcticament les mateixes normes a aplicar per a les petites i les grans firmes d’auditoria. Això comporta uns esforços i costos molt elevats per a les petites firmes d’auditoria. Al meu parer, caldria una normativa específica i concreta per diferenciar aquests dos tipus d’empresa, ja que estan relacionades amb el tipus de client que podem arribar a tractar.

Tirar endavant una empresa comporta una gran responsabilitat social

Tirar endavant una empresa és sempre un deure difícil, sobretot quan l’empresari està ofegat pels impostos d’un govern que, en lloc de baixar-los per ajudar-lo, els puja encara més: tot un despropòsit tenint en compte que l’empresari no rep suport bancari i que l’economia del país està en un punt de bloqueig màxim. Cal adonar-se, però, que, en alguns casos, s’arriba a la situació del concurs quan la gestió de l’empresa no ha estat prou correcte; no és estrany veure un empresari que durant anys ha estat guanyant diners però ha arribat a un punt que es veu ofegat pels deutes. Portar una empresa implica unes responsabilitats molt serioses, tant socials com econòmiques, i cal que l’emprenedor ho tingui sempre present i sobretot rebi el suport d’un equip de professionals que l’assessori.

Formació contínua per estar al dia dels canvis normatius i legals

Els assessors d’empreses hem d’estar al dia dels canvis legals que es van aprovant i que afecten els nostres clients. Això exigeix que mai no abandonem la formació contínua, i de vegades ens porta a situacions del tot complexes, hem de renovar constantment la bibliografia de consulta, hem de memoritzar tot un seguit de modificacions a les lleis i, a més, no ens podem refiar de la fiabilitat de les fonts d’Internet, hem de verificar que la font de la informació sigui correcte.

Llei Concursal allunyada de la realitat

Sobre el paper, la nova Llei Concursal és ideal, i serveix per salvar empreses amb dificultats. La realitat, però, és que les empreses que arriben a concurs ja no compten amb el suport financer dels bancs ni dels proveïdors, i en molts casos es troben tan al límit que no poden ni fer front a les despeses de l’advocat o dels administradors concursals. Moltes empreses que van a concurs ja es presenten directament en liquidació. Això vol dir que ni el mateix empresari no té ja confiança que es pugui reflotar la seva empresa. La llei en aquests casos és la que instrueix la causa, sota la supervisió judicial.

Sortint de la crisi

Els experts apunten que podem donar per acabada la crisi i que estem entrant en un nou escenari econòmic que es preveu estable durant un període bastant prolongat. Aquest nou escenari es contempla com a positiu perquè només hi han arribat les empreses sòlides, que continuaran sent-ho perquè de la crisi n’han extret, suposadament, la lliçó de l’austeritat i la cautela. El temps dirà si aquest diagnòstic és correcte.

Adaptar els sindicats al segle xxi

Moltes empreses no poden reduir plantilla perquè això els suposa un cost inassolible, i es veuen condemnades a l’empobriment. El paper històric dels sindicats ha estat lloable, i molts dels avenços socials no haurien estat possibles sense ells. Malauradament, els sindicats també han comès errors, com ara pressionar perquè tinguem un mercat laboral poc flexible que va contra les necessitats de la dinàmica econòmica. Esperem que els sindicats facin l’esforç d’actualitzar-se, perquè en l’economia i la societat del segle xxi calen solucions del segle xxi.

La importància dels oficis

Durant dos o tres dècades hem comès l’error de sobrevalorar la formació acadèmica i menystenir els oficis. Ara ens trobem amb un gran nombre d’universitaris a l’atur, quan potser altres tipus de formació tenen més cabuda o més encaix en el mercat laboral actual; a Agper, per exemple, el departament de comptabilitat està conformat exclusivament per professionals que provenen de la formació professional. Per sort, sembla que aquesta torna a recuperar el prestigi que mai no hauria d’haver perdut.

Els diners públics són un bé escàs

No sóc contrari a les teories keynesianes que defensen que el sector públic assumeixi el paper de reactivació econòmica quan el sector privat no està en condicions de fer-ho. Això no vol dir, però, que no calgui anar molt en compte a l’hora de decidir quin tipus d’inversió dur a terme. A Espanya, per exemple, s’ha invertit molt, i força erròniament, en infraestructures innecessàries, sota criteris polítics, amb l’objectiu de complir amb objectius de partit i per tant amb despeses que no eren necessàries ni útils per al país. Els diners públics són un bé escàs, i si no se’n fa un bon ús difícilment ajudaran a reactivar l’economia.

Caldria fomentar un canvi en el nostre model creditici

Sembla que, a poc a poc, algunes entitats financeres tornen a concedir crèdit, malgrat que ho fan d’una manera molt més restringida que abans, perquè a l’hora d’avaluar cada cas només tenen en compte els balanços històrics del client, no els plans de futur. Caldria que els nostres governants, si realment volen incentivar l’emprenedoria, fomentessin el canvi del nostre model creditici, el qual inhabilita els emprenedors joves, que encara no han acumulat el patrimoni necessari per avalar-ne el finançament. Podríem prendre com a model la banca dels Estats Units, que sí que aposta pels plans de futur i els projectes d’emprenedors joves. Per avançar en aquesta línia, un dels serveis que oferim a Agper és el de l’acompanyament financer, que consisteix a anar amb el client al seu banc de confiança per explicar-li, amb tota mena de detalls, el pla de viabilitat i la capacitat de devolució del projecte que necessita finançament.

Opinions davant el procés sobiranista

Les empreses catalanes que operen principalment al mercat espanyol veuen el procés sobiranista amb prevenció, si no amb recel. És el cas, sobretot, de les grans empreses implantades a Catalunya que provenen d’altres indrets d’Espanya. En canvi, les pimes d’àmbit bàsicament català sembla que aposten pel procés i per la separació. Sempre he necessitat pensar que Espanya hauria de ser un país on cabéssim tots, on es respectés les nostres costums, la nostra identitat; en definitiva, les nostres diferències, però això no ha estat així. Amb l’escut de la Constitució ens estan asfixiant, no escolten la veu del poble, però no només dels catalans, dels espanyols igualment, atès que se’ls falseja la realitat. En cas que Catalunya s’independitzés, no necessàriament hauria de perdre el mercat espanyol; probablement al principi podrien sorgir certs inconvenients en aquest sentit, però les empreses, tant d’un cantó com de l’altre, sempre tendeixen a buscar la situació econòmica millor. Pensem que abans teníem fronteres i actualment tot això està desapareixent, per tant en un futur ampli arribarà l’enteniment global.

Desencantat del pacte constitucional

Sempre m’havia manifestat constitucionalista convençut; fins i tot, quan vaig fer dret, vaig aprofundir en l’estudi de la Constitució espanyola del 1978. Malgrat aquest entusiasme primerenc, amb el dia a dia he arribat al desencant. Crec que qualsevol pacte per part del Govern actual que afavoreixi mínimament els interessos de Catalunya està condemnat a l’incompliment i al fracàs. No em declaro independentista convençut, però se’m fa difícil veure altra sortida que la secessió i la creació d’un Estat per a Catalunya.

Trenta anys en la millor companyia

Vull fer un reconeixement especial a la meva esposa, Antònia Beltran, sòcia i companya de fatigues des de fa 30 anys. Treballava en una multinacional i marxà per col·laborar amb mi. No és casual que les coses em comencessin a anar millor després que ella aportés la seva energia i el seu talent. Em sento molt orgullós del que hem aconseguit.