Sr. Antoni Aguilar i Chastellain
Sr. Antoni Aguilar i Chastellain
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

ANTONI AGUILAR I CHASTELLAIN

ESPAI GESTALT

Text del 23-02-2010  

A l’Espai Gestalt, a banda de la teràpia Gestalt i d’eneagrama, fem també T.C.I. (Teràpia Corporal Integrativa)

Per canviar les coses el primer pas és la conscienciació. La neurosi es genera des dels programes d’educació resultadistes que no tenen en compte les emocions i la saviesa instintiva.

Patim una crisi de valors perquè som incapaços de gestionar les nostres emocions.

No tenim un cos; som un cos.

L’autèntica bellesa la perfila un estat òptim i fluid d’energia vital. La tirania dels cossos deu té els dies comptats.

Està clar que la psicologia té una part científica, però alhora crec que la ciència i els marcadors genètics no l’abasten completament.

Antoni Aguilar i Chastellain és metge psicoterapeuta, una combinació poc abundant entre els professionals de la salut. Fundador i co-director de l’Espai Gestalt, el senyor Aguilar també forma part d’un dels equips de la Fundació Claudio Naranjo, nom d’un prestigiós psiquiatre xilè, creador del SAT Educa, una adaptació del seu propi programa psicoterapèutic SAT en l’àmbit de l’educació. “L’Espai Gestalt compta amb tres directors –un dels quals sóc jo mateix– i amb una vintena de col·laboradors, majoritàriament gent formada al mateix centre. A banda de la teràpia Gestalt i d’eneagrama pròpia del doctor Naranjo, fem també T.C.I. (Teràpia Corporal Integrativa), que combina el component somàtic amb el psíquic”

La Gestalt va ser fundada a Califòrnia. “Des d’allà s’ha difós universalment; ha tingut moltíssim èxit a causa que es tracta d’una teràpia molt experiencial o vivencial, de procés personal.”

Amb la finalitat de garantir la qualitat del servei terapèutic, existeix des de l’any 1981 la Asociación Española de Terapia Gestalt. “Aquesta entitat ofereix una preparació de tres o quatre anys per poder exercir professionalment, tot i que en Gestalt li donem molta importància al compromís vinculat amb disciplina, quelcom que es materialitza en una formació permanent.”

La feina d’Antoni Aguilar és apassionant. “Viatjo amb molta freqüència a Mèxic i Uruguai, a impartir-hi cursos tant de T.C.I. com del programa SAT Educa. Hi ha una formació específica per a la població indígena; és un SAT on es treballa la consciència a tres nivells: cognitiu, emocional i somàtic.”

L’objectiu de fons del SAT Educa, tant a Mèxic com a Catalunya i a Espanya, és la conscienciació. Cal un canvi, un augment de consciència. La neurosi es genera des d’una deficient formació, des dels programes d’educació resultadistes que no tenen en compte les emocions i la saviesa instintiva dels éssers humans.”

En tant que centre formador de terapeutes, l’Espai Gestalt opta per un ensenyament experiencial, on els coneixements són assimilats des de la vivència del futur terapeuta. El plantejament és obert i interdisciplinari. “Tenim la sort de comptar com a col·laboradors amb psiquiatres i neuròlegs de primera línia. És un esforç conscient que hem fet, atès que no hi ha tants psiquiatres, psicoanalistes o neuròlegs oberts a treballar amb el col·lectiu dels psicoterapeutes.”

A dia d’avui, la nostra societat pateix una crisi que té el seu origen “en l’educació: no sabem gestionar les nostres emocions (la ràbia, la tristesa, la por…). Ningú no ens ha ensenyat a fer-ho. I repetim sempre guions i patrons d’actitud i de comportament, sense adonar-nos de si ens són útils o no. D’aquí l’actual crisi de valors. Sortosament, Barcelona i Catalunya són dues societats molt obertes i s’està intentant corregir aquesta mancança des de les aportacions de les diferents escoles de psicoteràpia.”

El pes de la pròpia imatge en l’equilibri emocional és una altra de les preocupacions contemporànies. “Quan som en funció de com ens veuen els altres, estem perdent-nos a nosaltres mateixos. Volem que ens estimin i ens posem una màscara. Això ho fa gairebé tothom: tots som neuròtics en algun nivell. Però no hauria de ser així, no hem de tenir por a ser nosaltres mateixos.”

Aquest desemmascarament, tanmateix, no ha de ser total. “Sempre hem de poder recórrer a les màscares, sobretot a nivell social. No és pot viure sense elles. Però el que no hauríem de fer és posar-nos-les amb la gent que estimem. O, si més no, cal no identificar-nos totalment amb les nostres caretes.”

Els miracles i la màgia no existeixen, almenys en psicologia. “La feina dels psicoterapeutes és donar-li al pacient les eines perquè sigui ell mateix, si vol, el que es canviï. De fet, la transformació ve donada per mitjà del redescobriment d’un mateix i de l’auto-acceptació.”

Segons Wilhelm Reich, el pare de la medicina psicosomàtica i psicocorporal, qualsevol trastorn es pot abordar tant a partir del cos com a partir de la ment. “No tenim un cos; som un cos. I aquesta subtilesa semàntica implica tot un canvi de filosofia.”

Qualsevol patologia, per tant, és explicable des d’ambdós nivells. “Si algú té una dermatitis o un èczema, des d’una perspectiva mèdica té una afectació a la pell; des d’un punt de vista gestàltic e integratiu, explorem la hipòtesi d’una patologia del contacte.”

I tractar una agorafòbia? Evidentment, no és només curar el símptoma. “Al darrere hi ha allò que és processual: algun conflicte intern que es manifesta a través d’aquesta sintomatologia.”

La bellesa mateixa és un estat de consciència. “L’autèntica bellesa la perfila un estat òptim i fluid d’energia vital.”

Tenir cura del cos no té res a veure amb un gran desenvolupament muscular. “En la cultura oriental (per exemple, en el taoisme o en el budisme), la bellesa del cos posseeix una dimensió més energètica. Sentir córrer l’energia pel cos dóna més força que no pas tenir una musculatura hipertrofiada. I parlo també des de la meva experiència de jugador olímpic de waterpolo, i per tant d’esportista d’elit preocupat molts anys per les tècniques corporals.”

Antoni Aguilar és, en general, contrari a la cirurgia estètica. Hi veu, però, matisos. “Hi ha casos, com les reduccions d’estómac per obesitat mòrbida, que són perfectament comprensibles, perquè són el corol·lari de molts d’anys de fracassos reiterats per aconseguir aprimar-se. També entenc la cirurgia dels pits femenins, malgrat que em sembla un error no fer-la acompanyada d’un tractament psicològic.”

Aquest acompanyament psicològic es fa especialment necessari en menors de 23 anys. “Si no es restableix l’autoestima d’una noia jove abans d’operar-la, ens podem trobar que, una vegada operada d’un nas per a ella excessiu, vulgui operar-se d’unes orelles que, sobtadament, considerarà també excessives. I així successivament.”

La influència dels models de bellesa imposats des dels mitjans de comunicació ha fet estralls en la joventut contemporània. “Sortosament, detecto que cada vegada hi ha més gent immune als missatges que se li envien. D’aquí a uns anys, auguro una societat més madura i espiritual. La tirania dels cossos deu té els dies comptats.”

El fet que a la psicoteràpia li neguin el seu caràcter científic des de determinats ambients mèdics no preocupa excessivament a aquest professional. “La meva formació com a metge és científica, i les neurociències m’apassionen. Ara bé, prefereixo adoptar una posició intermèdia. Per tant, no em posiciono ni amb els terapèutics antifàrmacs ni amb els profàrmacs. De fet, sóc partidari d’una teràpia més integrada. Està clar que la psicologia té una part científica, però alhora considero que la ciència i els marcadors genètics no l’abasten completament.”

Entre la vivència i la ciència, el senyor Aguilar tria la vivència. “Hi ha motivacions comunes a molts pacients. Ara bé, val a dir que cada cas és un món, i aquesta diversitat proporciona molta riquesa a la nostra feina de cada dia.”