Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Antoni Cabal i Pijuan
ANTONI CABAL I PIJUAN.
Fotografia cedida per Antoni Cabal

ANTONI CABAL I PIJUAN. FRAGRANCE SCIENCE

Obra:

Text del 24-01-2014  

Allò que defineix aquest perfumista català és l’olfacte: no només perquè compta amb una llarga trajectòria en el sector de la perfumeria, sinó també perquè ha sabut percebre les zones del món a on exportar i consolidar les seves fragàncies. Una sensibilitat especial que li permet demanar cautela davant els missatges d’optimisme propugnats per uns polítics cada cop més allunyats dels problemes d’una societat que segueix sent víctima de l’atur i la falta de crèdit bancari 

Passió pel món del perfum

Del meu pare he heretat la passió pel món de les fragàncies. Això explica que em decidís per estudiar Enginyeria Química, més endavant vaig ampliar la meva formació a l’IESE on vaig fer el PADE (Programa d’Alta Direcció d’Empreses). Amb un bagatge així d’extens, he treballat tant en empreses petites com en multinacionals, i la meva experiència laboral m’ha portat a viure, gairebé dos anys, a Indonèsia. En tornar d’aquest país asiàtic, i després d’una estada en una empresa catalana com a director tècnic, l’any 2004 vaig decidir fundar la meva pròpia empresa per materialitzar un projecte propi i aprofitar el meu know-how personal dins el món dels perfums. El resultat ha estat Fragrance Science, S.L., entitat dedicada elaborar fragàncies per a productes de la llar (rentavaixelles, detergents, ambientadors, sabons…) i també per a la fabricació de colònies. Assumim tot el procés de desenvolupament del perfum: la recerca, la creació i la producció; aquesta última avui arriba a uns dos milions de quilos anuals d’essència, el 95% dels quals es ven a l’exterior.

Premi Cambra 2012 i Premi Pimes 2008

Des del primer dia, vaig tenir molt clar que l’empresa havia d’autofinançar-se i que calia reinvertir els beneficis per seguir desenvolupar-nos de forma sanejada. La meva visió i perseverança ens han permès créixer continuadament al llarg de la primera dècada d’existència; una expansió sostinguda i progressiva que el 2012 fou reconeguda amb el Premi Cambra de la Cambra de Comerç de Terrassa, després d’haver crescut entre 2009 i 2011 un 125%. Val a dir que, quatre anys abans, havíem rebut el Premi Pimes de mans del Rei Joan Carles.

Estrictes controls de qualitat

Per elaborar les nostres fragàncies, utilitzem dues mil matèries primeres d’arreu del món. La meitat són commodities, d’ús freqüent; i les mil restants les fem servir per a aspectes més específics. Els olis essencials de perfumeria els comprem a empreses especialitzades, mentre que els productes de síntesi ens els faciliten brokers que es dediquen a comerciar amb matèries primeres. El nostre Departament de Qualitat s’encarrega de controlar que totes les matèries que entren a l’empresa s’ajusten a l’homologació dels perfumistes i n’analitza la qualitat. En aquest sentit, tenim uns estàndards molt estrictes, i som molt curosos amb les certificacions ISO. A l’empresa no hi pot entrar ni sortir res que no estigui degudament contrastat. Gràcies a això, el nostre nivell d’incidències és inferior a l’1%.

Capacitat olfactiva i memorística

Els perfumistes no només han de gaudir de gran capacitat olfactiva sinó, sobretot, de bona memòria per emmagatzemar un gran nombre d’olors i saber-les identificar. Cal conèixer com interactuen els diferents productes entre si i ser capaç de jugar-hi, és a dir, saber com canvia el resultat en funció dels percentatges utilitzats, tenint en compte que, a vegades, en una essència hi intervenen fins a 200 components diferents. El món de les olors és infinit, perquè és la combinació de milers de matèries primeres, milers d’orígens, milers de collites… Constantment assistim a una evolució en els gustos i les tendències, gràcies sobretot al descobriment de noves matèries primeres i de noves tècniques, que permeten crear perfums que vint anys enrere eren inimaginables.

Complexitat tècnica no només en la creació de l’olor, sinó també en la seva reacció final

A l’hora de crear una fragància sempre tenim en compte el producte on s’aplicarà. Si, per exemple, és per a un detergent, demanem la base del producte per treballar-hi i fer-hi les proves pertinents. Val a dir que, a vegades, té més complexitat tècnica conèixer la reacció del producte amb el perfum que la creació de la mateixa olor: com funciona a la rentadora, quina durabilitat té, la seva estabilitat, el comportament en determinades temperatures… Hem fet perfums identificats amb el nom de personatges populars, com ara cantants, mirant que l’olor reflecteixi la seva personalitat i que sigui comercial. El Departament de Recerca, que concentra una vintena de llicenciats i enginyers químics, és per tot això essencial a la nostra entitat.

Democratitzar el món del perfum

Bona part del preu d’una ampolla de perfum té més a veure amb el seu packaging espectacular que no pas amb la qualitat de l’essència. Aquesta és una tendència generalitzada que estic estudiant seriosament a revertir. La simplicitat i l’elegància no estan renyides, al contrari; i el luxe té afinitat amb el minimalisme. Per tant, si racionalitzem els costos de publicitat, presentació i embolcall d’una fragància de gran qualitat, la gran majoria de la població en podria gaudir.

Dos gran mercats exteriors: Àfrica i l’Orient Mitjà

Hem sabut exportar la nostra producció a Àfrica i l’Orient Mitjà. Països com Egipte, l’Iran o Síria es compten entre els nostres principals clients. La nostra expansió internacional començà amb motiu d’una missió comercial de la Cambra de Comerç de Terrassa a Síria. Vam invertir dos anys d’esforços per guanyar-nos la confiança d’una empresa líder de la zona, que avui és un dels nostres clients clau. Fou una tasca que vaig assumir personalment com un repte molt seriós, cosa que m’ha permès establir vincles amb aquests països que transcendeixen l’àmbit comercial. És evident que conèixer la cultura dels territoris en els quals hom vol introduir-hi un producte o servei és de gran ajuda; per aquesta raó vaig comprar-me l’Alcorà i vaig estudiar-lo amb atenció.

L’afinitat mediterrània

Lògicament, els nostres mercats naturals són els que trobem dins un radi de relativa proximitat geogràfica. Sobretot, m’he adonat que la Mediterrània és una àrea comuna amb més nexes d’unió espiritual que no pas entre el sud i el nord d’Europa; per això, a ciutats com Beirut, Alexandria o Istambul és fàcil sentir-se com a casa.

Les darreres dades macroecòmiques no ens haurien de crear una falsa eufòria

Darrerament rebem molts inputs positius sobre l’economia d’Espanya. Tanmateix, considero precipitat parlar de recuperació quan les xifres d’atur segueixen sent tan elevades i la banca continua amb la seva política de restriccions creditícies. Les valoracions eufòriques de dades macroeconòmiques pírriques em semblen poc serioses, perquè són indicis difícils de mesurar amb objectivitat.

El futur és a l’exterior

Les nostres infraestructures i els nostres coneixements hem d’aplicar-los a un canvi de model econòmic basat en l’exportació; perquè el futur és a l’exterior. La manera de fer-ho correctament és aplicant una estratègia meditada i seleccionant els mercats de destinació, la qual cosa significa conèixer aquests països: la seva cultura, llengua, religió, els seus costums, etc. I saber com fer arribar la mercaderia i com garantir-ne el cobrament. Avui dia és molt fàcil enviar mercaderia arreu del món; i el port de Barcelona és una excel·lent plataforma logística per exportar.

Menys impostos i més reinversió

El problema de l’economia submergida espanyola no es resol aplicant una política de control fiscal agressiu sobre aquelles persones que ja estan patint prou estretor. El que caldria és oferir desgravacions fiscals perquè evadir impostos no resultés atractiu. D’altra banda, si es destinessin recursos a incentivar les empreses, es generaria ocupació i moltes persones que ara subsisteixen al marge de la legalitat tornarien a cotitzar. Tot i així, els polítics no semblen escoltar els precs de la societat i cada cop n’estan més allunyats.

De la incomprensió surt l’exaltació i el rebuig

El tracte despectiu de les institucions centrals ha propiciat la incorporació recent de molts ciutadans a la causa independentista. Tot plegat és fruit d’un menyspreu continuat per part de l’Estat, que sembla haver renunciat a reconduir una situació en la qual el President Mas només ha actuat empès per allò que li ha demanat el poble. Això no treu que, probablement, tot Catalunya seria favorable a una sortida pactada d’aquest conflicte, perquè la gent el que vol és viure en harmonia amb tothom i poder expressar el seu sentiment català sense problemes. Però la prepotència i la incomprensió exhibides per l’Espanya interior durant molts anys han fet acabar la paciència i han encès els ànims d’un país civilitzat i sensat com Catalunya; i és evident que ningú no sembla haver-se parat a sospesar les conseqüències d’aquest fet.

La guspira que incendià la població siriana

Aquesta situació troba cert paral·lelisme amb el conflicte de Síria, originat quan una nena va dibuixar una bandera amb la inscripció “Freedom” després de veure a la televisió imatges de la Primavera Àrab. La professora ho va denunciar i la policia es va endur la nena, agredí la mare i amenaçà el pare. Això provocà que es convoqués una manifestació (en la qual va morir una persona) a la ciutat de Deraa, prop de Jordània. La gent es va anar encenent a poc a poc i aquest guspira causada per la prepotència d’uns militars s’ha anat multiplicant fins a derivar en una guerra on han mort milers de persones, que ha destruït un país que abans era la Suïssa de l’Orient Mitjà i que ara es troba en una situació molt difícil de reconduir.