Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Florenza i Segala et alia
ANTONI MALTAS I SANTACANA i JOAN FLORENZA I SEGALÀ.
Fotografía cedida per Àngel Font

ANTONI MALTAS I SANTACANA i JOAN FLORENZA I SEGALÀ. SANCOR ASSESSORS

Obra:

Texto del 25/07/2013

Al capdavant d’una assessoria integral orientada a les empreses, aquests dos professionals saben per una experiència de més de vint anys que cal oferir honestedat i confiança als seus clients per poder assistir-los de manera adient. Justament, la pèrdua d’ambdues virtuts ha agreujat la crisi immobiliària i financera patida per Espanya, i caldria promoure-les amb un canvi de valors socials i amb l’afavoriment del moviment de capital i la liquiditat.

Assessorament integral per a empreses

L’any 1990, Jordi Viella, Antoni Maltas i Joan Florenza vam donar continuïtat a Sancor Assessors, una entitat amb més de quatre dècades d’existència, abans gestionada per altres socis, i que actualment està dirigida pels dos últims. La nostra activitat professional es focalitza en l’assessorament integral de l’empresa, amb especial incidència en tres àrees: fiscal, laboral i comptable, tot i que també aconsellem en temes mercantils i d’auditoria i en prevenció de riscos laborals. En total, el nostre equip professional està integrat per 12 persones i té un àmbit d’actuació que abasta tot Catalunya, tot i que disposa també de clients a la resta d’Espanya. Tanmateix, el gruix de la nostra clientela procedeix de Barcelona i la seva àrea metropolitana i provincial.

Companyies de llarg recorregut i companyies de curta trajectòria

Al nostre despatx, es configuren clarament dos tipus de clients. D’una banda, els empresaris al càrrec de la seva societat des de fa anys i de l’altra, aquells que acudeixen a nosaltres amb la idea de constituir una nova companyia. Amb l’impacte de la crisi, els primers han pogut anar subsistint, empetitint determinades estructures de la seva entitat, principalment les de personal. En canvi, per al segon tipus, la repercussió de la pèssima situació econòmica ha estat més greu. En la majoria dels casos, eren entitats amb pocs anys de vida que funcionaven òptimament però, com que la base del seu finançament era externa, a través de préstecs bancaris, amb la progressiva disminució del crèdit van ser les primeres afectades i, en molts casos, s’han vist obligades a tancar.

Com si les empreses clients fossin nostres

La nostra professió és vocacional. Sempre volem oferir un servei excel·lent a la nostra clientela perquè puguin prendre la decisió més encertada. És satisfactori aconsellar el client sobre qüestions que desconeix i comprovar que, si segueix els nostres suggeriments, resoldrà o millorarà el problema. I d’aquesta manera, a més, quedarà agraït i es fidelitzarà. En aquest sentit, avui la crisi ha prioritzat que el nostre objectiu sigui garantir la supervivència de les companyies. Sovint, ens adonem que molts dels empresaris, alguns amics nostres, no es mereixen les problemàtiques que pateixen. Per això, afirmem que, en comptes d’una empresa, és com si en tinguéssim 200, atesa la nostra implicació professional i emocional en cada cas.

Reactivar el món laboral per generar llocs de treball

La principal vicissitud de l’empresariat és un accentuat temor envers la contractació de personal. Els costos laborals que s’han d’assumir per assalariat són molt elevats i, a més, existeix la incertesa sobre futurs acomiadaments o absentismes. Això agreuja la xifra d’atur del país, el principal problema de la nostra economia. Val a dir que la petita i mitjana empresa està disposada a canviar de paràmetres, perquè a cap empresari li agrada constatar el descens de la seva productivitat o la disminució de la seva plantilla. Implementar sistemes, emmirallats en Europa, basats en una major flexibilitat i liberalització de les condicions laborals, podria esmenar, en part, aquesta situació. Però com no hi ha un únic problema, tampoc hi ha una única solució. Allò primordial és reactivar el món laboral per generar llocs de treball.

La partida més costosa, i amb més opcions d’actuar sobre ella, és la de personal

El tracte diari amb els nostres clients ens ha atorgat experiència per identificar la viabilitat d’una empresa. Hi ha casos que es tracta de problemàtiques puntuals que segurament se solucionaran; però en canvi, hi ha d’altres que són qüestions estructurals que acabaran provocant el tancament de l’entitat. Les pimes, després de revisar les seves despeses anuals, constaten que la partida més costosa, i en la que es pot actuar més directament per reduir despesa, és la de personal. Per això, hem arribat a gairebé 6.000.000 d’aturats. Per tal de capgirar aquesta realitat, és essencial posar els diners en circulació. I no es tracta de reproduir el moviment fictici d’efectiu, basat en la còmoda obtenció de crèdit bancari, que va ser protagonitzat pel sector immobiliari i pels consumidors; caldria que tothom saldés els seus deutes. Per començar, les administracions haurien de pagar a les empreses proveïdores i aquestes, amb això, als seus propis proveïdors.

Readaptar-se al context actual

Cal adonar-se que les coses no es poden fer sempre de la mateixa manera. Les persones amb càrrecs públics, els polítics, les institucions, etc., haurien de canviar els paradigmes. Com a exemple, escoltant un líder sindical actual, vam pensar que, si la televisió fos en blanc i negre, hauríem tornat als anys 70. Les paraules, el to i els gestos eren els mateixos de fa 40 anys. No oblidem que els sindicats són subvencionats per l’Estat; per tant, esdevenen una elit amb els seus conflictes d’interessos concrets.

Exportar, una solució entre cometes

Generalment, per al teixit empresarial petit i mitjà, l’exportació representa un percentatge minso, ja que la majoria dels seus clients són de proximitat. A més, alguns sectors, per l’activitat que desenvolupen, no poden exportar. És cert que la utilització de les noves tecnologies permet treballar a qualsevol indret del món i això és positiu; i també que una part de la nostra clientela ha obtingut beneficis dedicant-se a l’exportació i ha notat menys la crisi. Tanmateix, per a les pimes no és senzill –i a vegades ni desitjable– traspassar fronteres. També depèn del país on es desitja introduir un producte. El mercat asiàtic, per exemple, és molt interessant; altres països també molt en voga són Mèxic i Brasil.

Com exigir ètica als polítics si la població és la primera que no compleix les normes

Existeix una permissivitat generalitzada envers l’economia submergida. Traspassar el límit, de vegades, és molt fàcil. Per exemple, admetem el fet de no cobrar o pagar l’IVA a un tècnic que realitza reparacions domèstiques; acceptem regals d’empresa, etc. Ara bé, considerem fonamental que una persona, al capdavant d’un càrrec públic, sigui curosa i exemplar amb aquesta qüestió. Amb l’esclat del cas de les ITV, tothom es va escandalitzar. En realitat, és un tema que ve de lluny. Som coneixedors que als anys 80, quan es van repartir les concessions de les ITV a les empreses, una sèrie de persones van fer servir la seva influència per guanyar-les durant 25 o 50 anys. Al final tot plegat és un tema ètic. Existeix un marc legal que s’ha de complir, encara que sigui millorable. En definitiva, l’afany de progrés és positiu però sense sobrepassar certes fronteres morals.

Un canvi necessari però dolorós

Estem convençuts que l’actual crisi no és només econòmica sinó també de valors. Moltes veus afirmen que es necessita una profunda transformació social. Des de la instauració de la democràcia fins ara, s’han produït una sèrie de situacions que han anat degenerant i a les quals no s’ha posat fre. Ni les empreses ni l’Estat han estat al marge d’aquesta realitat, al contrari: l’han anat engrandint. La part positiva de la crisi és la rentada de cara tant del Govern com dels empresaris; una necessitat imperiosa per aturar la dinàmica d’ascens social basada en el clientelisme. I és que només una elit de polítics, banquers, advocats, arquitectes i grans empresaris, i els amics, familiars i coneguts de tots ells, estaven al capdavant i eren els responsables d’alimentar un sistema molt poc sostenible. Aquest peeling, doncs, era imprescindible però, quan s’incideix tan a fons, s’acaba fent ferida i ara aquesta encara segueix oberta.

Heretar el negoci familiar, òptim per al jovent

La formació és un element fonamental per a la joventut. Igualment, s’han de valorar més els oficis. Avui dia, molts autònoms es defensen prou bé, especialment en negocis que cobreixen les necessitats bàsiques. Per aquest motiu, apreuem la transmissió del coneixement de la professió de pares a fills. A més, per continuar amb determinats negocis familiars, no és imprescindible una formació universitària. En definitiva, al món laboral sempre es dóna una passa endavant i una enrere. En època de bonança, ser mileurista estava malvist; en canvi, avui qualsevol persona a l’atur ho anhelaria.

Institucions europees febles

A la Unió Europea no existeix una fiscalitat única; per aquesta raó, els països amb un major pes econòmic són aquells que decideixen i marquen les directrius a aquells més febles. El cas de Grècia és un exemple d’aquesta vergonyosa realitat. S’haurien d’implementar acords que fossin adients per a tothom, i no només per a Alemanya. Per a nosaltres, una alternativa factible seria fer fluir el diner, provocant un moviment econòmic per recuperar l’optimisme i la confiança.

Sentiment arrelat a societat catalana

La crisi ha empitjorat les relacions entre Catalunya i Espanya, provocant un augment del sentiment independentista. Però la hipotètica creació d’un Estat propi implicaria un canvi polític més que econòmic. Segons el President Mas, l’empresariat està a favor de la secessió; tanmateix, la nostra experiència ens constata que no és una opinió tan generalitzada tenint en compte el que ens comenten alguns dels nostres clients.