Text del 08-10-2013

Com a director general d’una entitat d’assessorament en matèria de seguretat, aquest emprenedor sap per experiència que només podrem sortir de la crisi si es recupera el crèdit i el Govern fomenta la contractació ajudant les pimes amb desgravacions, subvencions, incentius, etc. Conscient que el món tendeix a la globalització, el procés sobiranista català li sembla contraproduent per al conjunt de l’Estat i, ben al contrari, advoca per una major unificació de la UE. 

Assessoria de seguretat present a tot Espanya

Sóc director general de l’empresa Salmar Group, dedicada a l’assessoria integral en matèria de seguretat, un àmbit per al qual vaig formar-me a la UAB. La companyia es troba present a tot Espanya; disposa d’una única oficina central a Barcelona però compta amb diferents equips mòbils arreu de l’Estat. Tot aquest dispositiu està integrat per més de 300 treballadors. L’èxit del nostre negoci es deu, fonamentalment, a l’encert en els nostres criteris de selecció de personal. En aquest sentit, valoro sobretot la responsabilitat, la implicació i la coherència, el fet que els nostres empleats siguin capaços de donar resposta en qualsevol moment i en qualsevol situació. Més que en els horaris i en els títols, crec en les persones i en les seves capacitats.

Una tasca de gran responsabilitat

Oferir els nostres serveis comporta una gran responsabilitat, ja que els nostres clients deixen a les nostres mans la seguretat i la vigilància de les seves empreses, les seves cases i, fins i tot, de si mateixos. Entre moltes altres tasques, ens dediquem a elaborar informes i planificar viatges a països on la situació política i social pot ser delicada. Per tant, els que treballem a Salmar hem d’aconseguir que els nostres clients se sentin segurs i protegits en tot moment. Evidentment, la confiança és un valor molt important en aquest sector, i només hi ha una manera de per guanyar-la: assegurant una feina rigorosa i buscant uns resultats òptims.

Actualitzar la normativa vigent en matèria de seguretat privada

Un altre dels àmbits en què treballem és el de la seguretat privada, un servei molt important si tenim en compte que la seguretat pública no ho pot assumir tot. Per això és vital que el sector es regeixi per lleis modernes i adaptades a la situació actual; en aquest aspecte, s’hauria de fer un esforç per revisar la normativa, que fou promulgada durant els anys 90 i ha quedat desfasada. Per sort, sembla que el Govern espanyol vol aprovar-ne una reforma de cara a finals d’aquest any. Durant la dècada dels 80, els treballadors de què es nodria el sector provenien de les forces de seguretat i de l’exèrcit, que s’hi dedicaven a temps parcial. Ara hem d’apostar per un servei format expressament en aquesta àrea, que s’amolli a les necessitats dels clients.

Hem de ser realistes i ajustar-nos a la nova realitat

Tot i els moments difícils que estem vivint, alguns dels nostres serveis, com el de la seguretat privada, es troben en expansió. Tanmateix, i tal i com passa en la majoria de sectors, ens hem d’adaptar a les circumstàncies actuals i treballar per seguir oferint qualitat aplicant tarifes competitives. No ens queda si no ser realistes i ajustar els preus a la nova situació.

Molt valorats a països com el Brasil o el Marroc

Vull més que mai, els nostres clients valoren, més que mai, les idees i la qualitat en el servei, sobretot a l’estranger; a països com el Brasil o el Marroc, per exemple, Salmar gaudeix de gran prestigi, potser perquè comptem amb un personal molt ben format, especialment en l’àmbit de la direcció i de la coordinació, i provem d’aprofitar al màxim la posició d’avantatge en què això ens situa. 

Polítiques d’ajut a les pimes perquè creïn ocupació

Hauríem de tenir ben clar que, per sortir d’aquesta crisi, hem de remar tots alhora. En el cas espanyol, s’hauria d’ajudar les petites i mitjanes empreses, que a l’Estat són majoria, a crear ocupació. El Govern hi té molt a dir, i molt a fer, com implementar polítiques d’ajut i/o de reducció de costos en matèria de Seguretat Social, d’IRPF i d’IVA, perquè els nostres empresaris gaudeixin d’unes condicions que els permetin ampliar les seves plantilles. Sembla, però, que estem parlant d’una fita inassolible. Vistes les xifres d’atur a Espanya, persones molt preparades es veuen obligades a marxar a l’estranger, cosa molt perjudicial per al nostre país. 

Cal que ressorgeixi el crèdit

També penso que hem de començar a apostar perquè el diner torni a circular, i aquí entra en escena el paper i la responsabilitat social dels bancs. És necessari que ressorgeixi el crèdit i que els interessos siguin raonables. Com he dit, hem de remar tots junts, recordar que la nostra font de riquesa són les pimes, sobretot les dedicades al sector de serveis.

En igualtat de condicions financeres, els espanyols podríem ser tan competitius com els alemanys

La unificació bancària de la UE és clau per a la recuperació de la nostra economia. Els interessos que paguen les nostres empreses són molt superiors als que han d’assumir les de l’Europa del nord. A Alemanya, per exemple, on la indústria depèn fonamentalment del mercat europeu –i, per tant, també d’Espanya–, a les companyies que es troben en període de creixement se’ls aplica uns interessos molt baixos. Com que aquestes condicions no es donen aquí, les nostres empreses es veuen sumides en una clara situació de desavantatge competitiu. Malgrat això, el nostre país té gran potencialitat: bon nivell de vida, bon clima i mà d’obra força qualificada. Per això és tan important la unificació del mercat financer; en igualtat de condicions, nosaltres podríem ser iguals o millors. 

Per la revalorització de la tasca política i de servei públic

Un altre aspecte que s’hauria de corregir és la relació que hi ha entre la classe política i els ciutadans. S’està generalitzant la sensació que els polítics opten per una posició immobilista, i que prefereixen no actuar en lloc de prendre decisions i implantar reformes legislatives que siguin beneficioses per al conjunt de la societat. D’altra banda, penso que en aquest país es donen actituds que difícilment es tolerarien en altres llocs; a Suècia o a Alemanya, per exemple, el fet de conduir sota els efectes de l’alcohol, d’evadir impostos, d’utilitzar diners públics per a qüestions particulars… són motius més que suficients perquè un polític presenti la seva dimissió. De la mateixa manera, també considero que si volem que en l’àmbit de la política hi hagi gent competent i responsable, que faci bé la seva feina, és necessari que estigui ben retribuïda. Persones que podrien assumir aquesta tasca, d’una gran capacitat intel·lectual i d’una llarga experiència professional, saben que poden assolir un nivell de vida força més elevat si resten en l’empresa privada. Caldria, doncs, prendre mesures per revalorar les tasques del servei públic. 

Catalunya ha d’esdevenir el motor d’Espanya

Des de sempre, la imatge de l’empresari català a Espanya ha estat molt positiva, se l’ha considerat molt competent, bon pagador i extremadament capaç per als negocis. És una altra de les nostres potencialitats, que hauríem de mantenir i d’acréixer sigui com sigui. Catalunya ha d’esdevenir el motor d’Espanya, i això ho aconseguirem si tenim ben clares les nostres prioritats, que ara mateix són seguir essent competitius, obrir-nos a nous mercats i no perdre els que ja tenim. I és que cal no oblidar que els nostres principals clients són a Espanya, i que, des del punt de vista econòmic, el més adient és treballar per mantenir el mercat espanyol i perquè les nostres relacions amb ell siguin com més cordials, millor.

La secessió catalana només comportaria desavantatges per a tothom

Com a català, penso que és indispensable dialogar i que Catalunya i la resta de l’Estat arribem a un acord. En aquest tipus de conflictes on hi ha implicat tant component sentimental no acostuma a haver-hi ni vençuts ni vencedors: tothom perd. Per això penso que a Catalunya no li beneficiaria gens desvincular-se d’Espanya, com ho demostra el fet que importants personatges de l’àmbit empresarial i cultural ja han manifestat que, en cas d’independència, ells no tindrien altre remei que marxar. A més, també penso que, per al conjunt de l’Estat, la secessió catalana suposaria un daltabaix econòmic. Per tant, l’única solució viable és que els nostres polítics es posin a parlar i recondueixin la situació. No ens podem permetre donar la imatge que estem donant a Europa, on no acaben d’entendre les nostres reivindicacions. 

Models possibles de convivència territorial

Si l’Estat autonòmic ja no satisfà la població catalana, hi ha altres vies que no tenen per què implicar la secessió d’Espanya; un dels models territorials més reeixits que hi ha, per exemple, és el d’Alemanya, conformada per diferents zones geogràfiques (länders) que s’autofinancen i que mostren un gran respecte les unes per les altres. Un altre model viable és el dels Estats Units d’Amèrica: cada Estat té les seves lleis, tarannàs divergents i diferències molt marcades en l’estil de governar, però en moments difícils fan pinya i comparteixen un fort sentiment d’identitat.

Aprendre dels errors comesos

Sense voler ser pessimista, crec que el mal moment econòmic que vivim encara s’allargarà uns quants anys. Hem d’aprendre dels nostres errors, i això vol dir tenir molt present què és els que ens ha portat on som. Durant força temps hem tancat els ulls a la realitat, hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i no hem sabut preveure cap a on ens dirigíem. Ara, si ens en volem sortir, cal que tots els agents de la nostra societat treballem plegats.