Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, ANTONI et alia
ANTONI MARTÍNEZ I MARTÍNEZ.
Fotografia cedida per Assessoria.com.

ANTONI MARTÍNEZ I MARTÍNEZ. ASSESSORIA.COM

Obra:

Text del 30/07/13 . 

Aquest despatx, integrat per professionals especialistes en àrees diferents, és referència a la província de Lleida. Per lluitar contra la crisi, opinen que la classe política hauria d’escoltar més l’empresariat i crear òrgans experts sense afiliació política, formats per professionals que voluntàriament i gratuïta facilitessin línees d’actuació. Perquè, entre la falta de control de la banca, la inacció davant l’atur juvenil i l’absència d’ajut a les pimes, els nostres mandataris no saben defensar els interessos reals dels ciutadans.

D’una assessoria només laboral a una generalista

Antoni Martínez fundà l’Assessoria Martínez el 1986. El primer any fou una petita consultora dedicada a l’assessorament laboral. Quan els clients, en la seva majoria pimes, sol·licitaren serveis fiscals i comptables, s’hi va incorporar l’advocat Lluís Vilaseca. Posteriorment, coincidit amb la inauguració del nou despatx, el juliol de 2008, s’hi van adherir diversos professionals d’altres especialitats. Les sinergies s’aconsegueixen només amb esforç, voluntat d’associació i col·laboració real entre professionals jurídics; i en aquests temps hem aplicat la dita “la unió fa la força¨, de manera que, a la inicial Assessoria Martínez-Vilaseca, s’hi van unir Ismael Pitarch, mediador d’assegurances, com a responsable de l’agència d’assegurances, i Quim Guiralt, especialista en assessoria financera i planificació empresarial.

També bufet d’advocats

Per poder respondre íntegrament a les necessitats dels clients, hem creat un bufet d’advocats, incorporant-hi els següents advocats associats: David Castellví, laboralista; Rafael González, jove i polivalent, i Joaquim Carbonell, professor titular de la Universitat de Lleida, doctor en Dret i responsable de l’àrea jurídica civil-mercantil i penal. També comptem amb dos col·laboradors externs, el Dr. Josep M. Moltó, professor titular de Dret Administratiu de la UB (que ens assisteix en matèria de dret administratiu i urbanístic) i Tatiana Carbonell (que ens assisteix en matèria de dret mercantil internacional i llenguatge anglès jurídic).

Qualitat del servei propiciada per l’esforç, l’especialització i la dedicació constants

Com els assessors abastem àrees molt heterogènies, estem abocats necessàriament cap a l’especialització. Amb l’ampliació dels nostres serveis, actualment podem donar resposta a la majoria de les necessitats dels clients. I val a dir que, en el nostre àmbit, el rigor professional i la qualitat només s’assoleixen amb l’esforç i la dedicació. Per això és habitual que dediquem molts caps de setmana a repassar la normativa i a estudiar casos específics, a contrastar jurisprudència, a intercanviar impressions de feina amb els companys, etc. Si un consultor reuneix els requisits d’esforç i especialització podrà aconseguir que el seu client es mantingui dins la més absoluta legalitat però amb els màxims beneficis i drets.

Elevada especialització i responsabilitat civil

Tot bon assessor ha d’estar al dia a nivell legislatiu. La normativa existent és molt abundant i es modifica contínuament. En el nostre despatx hi ha un especialista per a cada àrea concreta. No només hem de conèixer les lleis, també les seves interpretacions, que són diverses. I cal saber aconsellar adequadament el client, perquè l’assessor té una responsabilitat quan aconsella un empresari seguir una determinada actuació; qualsevol error que cometi pot provocar un greu perjudici i fer-lo, a més, responsable civil. D’altra banda, quan el client vol optar per un altre camí que no és del tot lícit, l’ha d’advertir. I, si el client es manté en la seva decisió, ha de signar un document conforme ha estat informat pel seu assessor dels possibles riscos derivats de la seva actuació.

Noves sinergies que per seguir endavant amb la crisi

Malgrat la crisi, hem sabut tirar endavant sense reduir el nostre personal i fidelitzant els nostres clients. I ho hem aconseguit tot cercant noves sinergies i especialitzant-nos cada dia més. I és que, mai com avui, les empreses han estat tan necessitades de fer canvis i ajustos, d’aplicar expedients de regulació d’ocupació o acomiadaments, de dissenyar plans estratègics fiscals, comptables i mercantils o de donar resposta als problemes per impagats entre particulars i amb la mateixa Administració. Per això mai com ara els nostres serveis han estat tan valorats.

Importància de la tasca preventiva del consultor

La tasca preventiva ha de ser sempre una constant per a un consultor. Per exemple, qualsevol persona pot fer un contracte de treball amb el model que facilita l’OTG. Però aquest model no inclou circumstàncies extraordinàries, com modificacions de l’horari, el centre o el càrrec del treballador, per requeriments d’organització o de producció. L’assessor ha d’aconsellar a l’empresari la inclusió d’annexes personalitzats en el contracte de feina que preveuen totes aquestes circumstàncies. Si no estan pactades a priori, és molt més complicat aplicar sancions per indisciplina i serà necessari discutir si el treballador està obligat o no a complir-les.

Caldria que l’Administració ajudés les empreses en lloc de posar-los traves

Cal que el Govern fomenti i protegeixi l’emprenedoria. Això no significa que atorgui bonificacions destinades a les empreses de nova creació, ja que aquesta política crearia una competència deslleial entre els mateixos empresaris: les regles han de ser iguals per a tothom. Ben al contrari, sobretot s’hauria de potenciar la consolidació de les empreses que ja tenim. D’altra banda, amb el decret 20/2012 del 17 de juliol, se suprimiren les bonificacions destinades a la contractació. L’Administració ha actuat en aquest cas sense gaire rigor, perquè no es poden concedir unes bonificacions que, anys enrere, tenien influència en el pressupost anual de totes les empreses i de cop, retirar-les. I és que igualment queden els treballadors fixos amb la contractació que, se suposa, devia seguir estant incentivada. Aquesta mena d’actuacions fan pensar que, sovint, els polítics no coneixen les autèntiques necessitats del petit empresari, perquè evidentment no són especialistes de cada matèria (entenent com “especialista” no només qui té una carrera universitària, sinó qui porta molts anys d’ofici). Seria més lògic que, abans de fer canvis legislatius tan importants, es consultés els empresaris i assessors que viuen diàriament la realitat del país: segur que aportarien propostes més acurades i efectives que les fetes a La Moncloa o al Parlament.

Lluitar contra l’economia submergida

L’economia submergida l’integren sobretot immigrants sense recursos que no troben una altra sortida. L’ésser humà té unes necessitats bàsiques, com són el menjar i l’habitatge, i farà el que calgui per cobrir-les. A altres països europeus, el permís de residència està vinculat a un permís de feina. Perdut el treball, cal retornar. A Espanya estem permetent que hi hagi persones amb permís de residència sense feina. I, si no hi ha ocupació per a tothom, hauríem de prendre mesures. I no confonguem els termes: no es tracta de mesures xenòfobes, sinó lògiques.

A la banca no li interessa donar crèdit a les pimes

La banca prefereix comprar deute públic, ja que té una rendibilitat, no pateix cap risc de devolució i no carrega amb despeses administratives, ni de gestió ni de tramitació. Si en el seu moment s’hagués promulgat una llei que prohibís concedir hipoteques al 100% del valor de taxació de l’habitatge, segurament ens haguéssim evitat molts patiments. Igualment, avui el que caldria és limitar i regular la compra de deute públic per part de la banca. En canvi, és imprescindible facilitar finançament per a la pime, tant per fer les inversions que li convinguin com per esdevenir més competitiva o disposar del capital circulant necessari per a la seva viabilitat. Si no es pot obligar la banca amb lleis que promoguin aquest finançament, llavors hauria de ser l’Estat el fiador d’aquests crèdits. Potser llavors la banca decidiria atorgar-los, atès que no tindria cap risc.

Amb la Unió Europea i amb l’euro

Cal apostar per un Estat i un idioma europeus. Ni Espanya ni Catalunya es poden plantejar sortir de l’euro, ens perjudicaria greument. Per això no tenim més remei que seguir les directrius que ens marquen des de la UE. D’altra banda, no és lògica la quantitat desmesurada de fronteres que tenim dins la mateixa Espanya, per la pluralitat absurda de normes. Per exemple, hi ha normatives diferents en matèria de producció, d’etiquetatge, de transport, d’instal·lació d’empreses, de medi ambient, etc. Mai serem competitius si permeten que la normativa sigui diferent a cada autonomia.

Ajudar el jovent perquè no sigui una “generació perduda”

Hi ha gent que defineix la joventut actual sota el qualificatiu de “generació perduda”. No hi ha res més trist que veure els joves amb aquest desencant: no saben què volen ser de grans, pateixen una manca generalitzada d’objectius. Les administracions públiques haurien de donar-los suport, però no hi ha prou amb una llei d’emprenedors. S’hauria de crear un equip d’assessors, amb formació i experiència, a càrrec de l’Administració, que els donessin idees i suport per tirar endavant nous projectes, i també caldria atorgar-los finançament. Els joves estan preparats per endegar moltes iniciatives, però l’Administració els veu com a malalts i no cerca la vacuna.

Òrgans d’experts en lloc de polítics

Val a dir que els nostres mandataris pateixen d’una falta d’imaginació. Haurien de convidar professionals qualificats i experts a participar com a voluntaris i gratuïtament en òrgans consultors que emetessin dictàmens d’obligat compliment i recomanacions de modificacions normatives.