Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Antonio Fernández i López
ANTONIO FERNÁNDEZ I LÓPEZ.
Fotografia: Àngel Font

ANTONIO FERNÁNDEZ I LÓPEZ. CLÍNICA DENTAL ANFER

Obra:

Text del 16-03-10

Un dolor físic insuportable, com sovint passa amb una zona tant sensible com la boca, òbviament desestabilitza aquell que el pateix; igualment, la por irracional d’anar a l’odontòleg és un factor determinant d’inestabilitat emocional.

Molts pacients ens comenten que ja poden menjar bé, que són capaços de mastegar aliments que abans no podien, que somriuen més o que es veuen més afavorits. Saber que hem contribuït a què algú se senti millor amb ell mateix és molt satisfactori.

La bona imatge que projecta una dentadura sana facilita desenvolupar-se en l’entorn laboral, sobretot si es treballa cara al públic.

Si bé és cert que hem d’utilitzar tots els avenços que tenim a l’abast per guarir els pacients, no ho és menys que s’han d’aplicar amb seny, per la irreversibilitat d’alguns tractaments i per no caure en un oferiment purament mercantilista.

 L’odontologia és clau en la relació entre estètica corporal i equilibri emocional, perquè les persones som un tot, encara que anem a un especialista per un fet tan concret com pot ser una peça dental. “Nosaltres no tractem una boca malalta sinó una persona amb una patologia bucal que requereix un tractament integral, per ser indissociables cos i ment. És imprescindible, en conseqüència, l’acceptació del tractament per part del pacient, ja que un tractament tècnicament correcte pot no ser el millor si el malalt no el considera adient. Per això, tenim en compte les seves emocions.”

Antonio Fernández i López, llicenciat en Odontologia i especialista en implantologia i cosmètica dental, dirigeix la Clínica Dental ANFER, i viu la seva professió tan intensament que li costa dissociar la vida personal de la laboral: “A totes hores penso en els meus pacients.”

Si la persona que acut a l’odontòleg se sent identificada amb la seva tasca, perquè aquest ha sabut connectar amb les seves necessitats, físiques i també emocionals, la relació de confiança que s’estableix entre ells determinarà el grau de satisfacció del pacient. “La psicologia ens ajuda a establir un canal de comunicació on les dues parts ens entenguem. Hem d’explicar al pacient que, si té por del dolor, li aplicarem anestèsia i, si té por del dolor posterior a la intervenció, li podem administrar fàrmacs. Si el pacient és receptiu, perd la por en la primera visita. I un cop s’ha establert aquest vincle de confiança, cal evitar que es trenqui.”

En ocasions, la por al dolor, la por d’anar a la consulta de l’odontòleg, és superior fins i tot al dolor que produeix una determinada afecció bucal. “Són dos dolors diferents: el purament dental es pot tractar i acaba per desaparèixer; però l’altre tipus de dolor és intern, emocional. No se soluciona arreglant una dent, ja que està relacionat amb com se sent aquesta persona. I aquest dolor és tant o més important que el dolor dental. Ambdós, de fet, tenen molta incidència en l’equilibri emocional d’una persona: un dolor físic insuportable, com sovint passa amb una zona tant sensible com és la boca, òbviament desestabilitza aquell que el pateix; igualment, la por irracional, que impedeix assolir la pròpia curació, és un factor determinant d’inestabilitat emocional.”

Aconseguir aquella dentadura bella i sana somiada significa, generalment, un gras pas per enfortir l’autoestima. “Hi ha a qui fins i tot li avergonyeix ensenyar la seva boca; aquesta mena de pacients són un repte per a qualsevol odontòleg, i, un cop acabat el tractament, es converteixen també en els més agraïts. Per a mi, és una de les conseqüències més gratificants de la meva feina. Moltes persones ens comenten que ja poden menjar bé, que són capaces de mastegar aliments que abans no podien, que somriuen més o que es veuen més afavorides al mirall o a les fotos. Saber que hem contribuït a què algú se senti millor amb ell mateix és una veritable satisfacció.”

Una bona imatge és indispensable en una esfera no només íntima sinó també laboral. “La bona imatge que projecta una dentadura sana facilita el desenvolupament en l’entorn laboral, sobretot si es treballa cara al públic. Quan mirem una persona el primer que veiem són les seves faccions: els seus ulls i la seva boca. I si les mirades parlen, també ho fan els somriures. No és el mateix, per exemple, arreglar la dentadura d’un home o d’una dona; la forma i posició de les dents canvia, així com la llargària i la mida. Cal observar molts detalls en la nostra professió: faccions, ulls, nas, formes… Un somriure pot ser agressiu, dolç o més juvenil. Unes dents exactament iguals donen sensació de major edat. Els centrals (o pales) sempre són una mica més grans, els laterals una mica més curts i els canins han de ser més punteguts. El color també influeix molt, així com el color dels llavis i les genives. Sense oblidar que una mala dentició pot fer pronunciar o menjar malament.”

Durant molt temps, no es considerava anar a l’odontòleg per qüestions d’estètica o de patologies menors. Només hi havia necessitat de fer-ho quan el dolor esdevenia insuportable. Afortunadament, aquesta mentalitat ha quedat enrere. “Tenim bastants casos d’adolescents amb tractaments d’ortodòncia i, al cap d’uns mesos, els seus pares s’animen i se’n fan també ells. Fins i tot, s’informen de l’edat més adient perquè els seus fills vinguin per primera vegada a visitar-se.”

Sens dubte, l’evolució de la societat ha contribuït molt a aquest canvi, “tot i que també és cert que alguns sectors de la població són més receptius a rebre coneixements sobre salut bucodental. Per exemple, és important incidir-hi a l’escola, en temes com usar un raspall de dents, què són les càries o els hàbits alimentaris per evitar-les. I si els professionals que ens hi dediquem ens haguéssim implicat més, els resultats serien millors.”

Com a odontòleg, el senyor Fernández pot realitzar intervencions de cirurgia i implants, a més d’extraccions, mentre que deriva a cirurgians maxil·lofacials de confiança “aquells pacients amb unes patologies determinades com deformitats congènites, quists, tumoracions… O bé si necessiten una sedació o una anestèsia més profunda que una anestèsia loco-regional, malgrat que els odontòlegs també podem portar un anestesista a la nostra consulta o llogar un quiròfan.”

Odontòlegs i dentistes poden realitzar implants; la diferència és que el dentista col·loca l’implant tenint en compte altres factors. “Hi ha dentistes que posen implants però després aquest implant necessita una pròtesi a sobre. I això ho ha de fer l’odontòleg. De fet, el dentista es planteja l’implant tenint en compte la pròtesi que hi col·locarà després.”

Tecnològicament, hi ha hagut una gran evolució des que el doctor suec Per-Ingvar Branemark, pioner en el camp de l’implantologia als anys 60, començà a experimentar amb ratolins, en implantar-los cargols o dents de titani i veure com l’os abraçava aquest cargol de titani i es quedava fort. “L’implant és una arrel artificial composta de titani, i l’avenç consisteix en la força de càrrega que se li dóna a aquest cargol. Per això, alguns implants es poden carregar de manera immediata. I quan l’os o la posició de la boca són favorables es poden col·locar en qüestió d’hores. També es pot fer un implant provisional de dents de resina en un sol dia i al cap d’uns mesos se substitueix pel definitiu.”

En un país com el nostre, tot just obert a les noves tecnologies, aquesta tècnica té grans expectatives de futur. “Si bé és cert que ens hem de beneficiar de tots els avenços tecnològics, farmacològics i mèdics que tenim al nostre abast per augmentar la sensació de benestar dels nostres pacients, no ho és menys que s’han d’aplicar amb seny, per la irreversibilitat d’alguns tractaments dentals i per no caure en un oferiment purament mercantilista. Cada persona és única i mereix un tractament individualitzat, que li faci sentir-se més a gust amb les seves dents i, en definitiva, amb ella mateixa.”