Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Blai Escoda i Torres
BLAI ESCODA I TORRES.
Fotografia: Miquel Llonch.

BLAI ESCODA I TORRES. BO DE DEBÒ

Obra:

Text del 16-12-2013

Aquesta empresa familiar ha estat capaç d’eradicar la creença que el plat cuinat de venda a supermercats no és compatible amb la qualitat. Fent una aposta decidida per la cuina casolana, s’ha guanyat la confiança d’un nombre important de firmes distribuïdores i viu un procés d’expansió que porta als seus responsables a doldre’s de la situació del nostre mercat laboral, responsable de l’elevada taxa d’atur, davant la por de molts empresaris a contractar. 

D’uns supermercats locals a abastir la gran distribució

Després d’haver adquirit una àmplia formació comercial i d’haver iniciat la meva carrera professional en aquest àmbit, l’any 1998 vaig prendre les regnes de l’empresa Bo de Debò juntament amb la meva esposa. Orientada a l’elaboració i comercialització de plats cuinats de qualitat, aquesta companyia és hereva de l’activitat que les germanes Llovet van iniciar durant els anys 80. Quan van introduir els plats als seus supermercats de Terrassa, no podien preveure que posteriorment aquests establiments serien adquirits per un gran de la distribució moderna i que aquesta cadena de supermercats s’interessaria pel seus productes fins a demanar l’abastiment de totes les seves botigues. Malgrat que al principi no teníem prou estructura per fer-ho, ens vam comprometre a adaptar-nos per materialitzar el repte.

Una extensa carta per a una extensa clientela

Vam començar amb una carta d’unes seixanta referències. Tot i que el nostre client exigia que totes les seves botigues poguessin oferir el nostre producte, de fet la demanda era francament baixa. De mica en mica, però, la nostra oferta es va anar guanyant la confiança del consumidor i vàrem adaptar la carta a la demanda. En l’actualitat, disposem d’uns dos-cents clients, entre els quals hi ha entitats com ara Caprabo, Condis, Sorli-Discau, Bonpreu-Esclat, El Corte Inglés, Supsa, Carrefour i, a Andorra, els grups Pyrénées i Escale. Cobrim tot Catalunya, Andorra, Mallorca, Menorca, Madrid, i estem fent proves per entrar a França. El nostre catàleg comprèn una cinquantena de plats, inclosos postres, i hem assolit un volum de producció força important: cada dia surten de la nostra seu vint mil barquetes d’aliments, i durant la campanya de Nadal arribem a preparar fins a 50.000 canelons cada dia.

Empresa familiar amb uns socis excepcionals

Bo de Debò és avui una empresa petita d’estructura familiar. Fundada per Pepita i Magdalena Llovet, la filla de la primera, Marta Marrugat, és la meva esposa i qui codirigeix amb mi l’entitat: mentre jo m’ocupo de la producció i la part comercial, ella s’encarrega de la part financera i administrativa. D’altra banda, tant els meus sogres com els oncles de la Marta segueixen estant implicats en el projecte, en qualitat de socis. I val adir que hem trobat en ells un ajut excepcional per haver-nos recolzat en totes les decisions que hem pres.

“Plat cuinat” i “qualitat” són conceptes compatibles

La nostra empresa es distingeix per oferir un producte de qualitat; per tant, entenem que aquesta qualitat que garantim ha de tenir un preu just. Mai hem volgut obrir-nos a nous clients sense assegurar les nostres qualitats; mai anteposarem la quantitat a la qualitat: aquesta és la nostra política. Fa uns anys, el mercat del plat cuinat es trobava saturat de productes d’ínfima qualitat, una situació que va generar molts recels entre els consumidors. Això ens ha obligat a fer un treball afegit per demostrar que “plat cuinat” i “qualitat” no són conceptes antagònics.

Un mercat en alça, amb àmplies perspectives de futur

Afortunadament, el nostre negoci gaudeix d’una sòlida expectativa de creixement, principalment perquè el mercat del menjar preparat és cada cop més extens. Les noves generacions tendeixen a cuinar menys, per diversos factors (ritme de vida accelerat, falta de cultura culinària a la llar…). Un altre target en auge són els jubilats que, gràcies a unes condicions de vida millors que les de fa anys, recorren als plats cuinats, i així poden invertir el seu temps en altres activitats. Val a dir que, des de l’esclat de la crisi, hem experimentant un increment de les vendes, segurament pel fet que, tant els treballadors que optaven per la carmanyola com els executius que anaven a dinar al restaurant, ara prefereixen el nostre plat cuinat perquè els estalvia temps i diners. Quan acabi la crisi, aquesta tendència es trobarà plenament consolidada, i la perspectiva és que vagi a més; tinguem en compte que a la ciutat de Nova York ja s’estan construint habitatges que prescindeixen de les cuines i opten per l’office.

Demanda de plats de la nostra tradició culinària i departament d’R+D+I

Els plats amb més sortida són els clàssics de la nostra tradició gastronòmica, però oferim al consumidor un ampli ventall d’oferta perquè sabem que li agrada poder escollir entre moltes opcions diferents. També estem tenint molt èxit amb els duos, que són un tipus de barquetes combinades amb primer i segon plat a un preu molt assequible; en només mig any, els duos han passat a representar el 20% de la nostra facturació. Més enllà dels productes clàssics, però, comptem amb un departament de R+D+I format per xefs executius, la tasca dels quals ens permet crear fórmules pròpies per als nostres plats. En relació amb als nostres proveïdors, busquem una orientació casolana i optem pels productors de proximitat i prestigi.

Una marca que equival a producció casolana i de qualitat

A les grans marques els resulta difícil competir en l’àmbit del plat cuinat, perquè el consumidor les associa a processos industrials, que generen recel. Ho han intentat, i algunes hi han invertit molts recursos, però la majoria no han triomfat en aquest sector. Les grans firmes només poden competir en la parcel·la específica del producte pasteuritzat, congelat o esterilitzat; una activitat sotmesa a uns tractaments tèrmics que fan que el producte pateixi organolèpticament. En canvi, una empresa mitjana com la nostra, que des del seu naixement ha ofert qualitat, gaudeix de plena confiança per part del consumidor. Gran part d’aquest èxit es deu al nostre enfocament casolà i als nostres processos productius, molt allunyats dels que s’utilitzen en la gran indústria alimentària.

Petits comerços i restauració

En el procés d’expansió en què el nostre sector està immers, contemplem potenciar el mercat de la botiga tradicional i de la restauració a través de distribuïdors independents, ja que el problema de distribuir a aquest perfil de client rau en el fet que els costos de transport són massa elevats.

L’exportació: un projecte de futur

Des de fa un temps, estem treballant amb la intenció de introduir-nos en el mercat francès, a través del Sud de França. Sabem que en els nostres punts de distribució d’Andorra i el nord de Girona, el consumidor francès demana les nostres especialitats. Ja són uns quants distribuïdors francesos els que s’han posat en contacte amb nosaltres per treballar, però estem estudiant cada cas particularment.

La sobreprotecció del treballador i la indefensió de l’empresari expliquen l’elevada taxa d’atur d’Espanya

Al meu parer, la reforma laboral que s’ha aplicat al nostre país és deficient, i l’estructura laboral espanyola segueix sent molt poc dinàmica. Sovint l’empresa és víctima de situacions injustes i ha d’assumir indemnitzacions que posen en perill la seva mateixa supervivència. Quan una entitat disposa de treballadors competents, té mecanismes per retenir-los; per tant, també hauria de poder prendre mesures que li permetessin prescindir del personal menys competent. Si tenim en compte la sobreprotecció del treballador i la indefensió de l’empresari, és comprensible que l’índex d’atur es mantingui tan alt, ja que contractar pot acabar esdevenint una veritable odissea. 

Pressió germànica

La gran beneficiària de la crisi actual és Alemanya, que ara pressiona per obtenir dels països endeutats amb ella el cost d’una operació tan ambiciosa i tan cara com fou la seva reunificació. Cal admetre que, en el procés d’assimilar la zona oriental, Alemanya no va rebre cap ajuda externa; amb tot, pocs van saber preveure que aquesta unificació era part d’un pla econòmic que, com a membres de la Unió Europea, també ens afectaria. D’altra banda, penso que la situació econòmica i social d’Alemanya no és tan rutilant com de vegades s’explica, i no crec que haguem de prendre com exemple les polítiques que fa anys que s’estan aplicant allí, perquè som dues realitats culturals i històriques molt diferents. 

La incògnita de les conseqüències a llarg termini de la secessió catalana

Com que no distribuïm fora de les nostres fronteres, la nostra companyia, en principi, no es veuria afectada per una hipotètica secessió. Però considero que, per al món empresarial català en general, les conseqüències immediates del trencament amb Espanya serien clarament negatives. La incògnita és saber si a llarg termini la independència ens beneficiaria; i és arriscat fer previsions a molts anys vista. Tanmateix, potser separar-nos d’Espanya ens faria sortir de l’immobilisme en què ens trobem immersos actualment; seria el punt d’inflexió que esperonaria tota la societat, avui per avui excessivament apàtica, a prendre la iniciativa. Estic convençut que tenim recursos i capacitats suficients per treure partit fins i tot d’un fet tan suposadament arriscat com és el d’abandonar la Unió Europea. El problema rau a saber quant temps ens prendria sortir del tràngol de la secessió; com home d’empresa, sempre he cregut que cal treballar per a un futur millor, i ara com ara no sabem si aquest futur millor es troba en un Estat propi.