Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Carl de Smedt
CARL DE SMEDT.
Fotografia cedida per Carl De Smedt.

CARL DE SMEDT. DIRECTIU, EMPRENEDOR I INVERSOR

Obra:

 

Text del 05-11-2013

Innovació, internacionalització i inversió són les claus principals de l’èxit d’una empresa, segons aquest economista amb anys d’experiència com a directiu de multinacionals. Paneuropeista per convicció i per biografia personal, reivindica una Unió Europea amb una política bancària, fiscal i laboral comunes i troba a faltar estadistes que treguin Espanya de la crisi i resolguin els seus contenciosos territorials.

 De directiu de multinacionals a mentor i inversor

Després d’ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en multinacionals de diferents sectors (Arthur Andersen, Black & Decker, Kodak o Novartis) en diferents països (Bèlgica, Suïssa i Espanya), i de dirigir una empresa familiar andorrana propietat de la família Viladomat, actualment em defineixo com a mentor, emprenedor i inversor. La meva experiència d’executiu m’aconsella no restar més de quatre o cinc anys ocupant la mateixa funció, i un cop completat aquest cicle, preparar la sortida i deixar al darrere el millor equip de gent amb la finalitat que no es noti la vacant. Un altre denominador comú en la meva trajectòria professional ha estat la il·lusió per promoure gent jove amb talent, fet que considero una de les obligacions de tot directiu.

Ajudar els emprenedors novells

Fa un any que estic col·laborant amb emprenedors de negocis innovadors, i la meva tasca consisteix, bàsicament, a aportar-los la meva experiència de gestió empresarial, i de gestió financera en particular, així com d’internalització de negocis. En la meva condició de mentor, no només assessoro: m’agrada implicar-me i assumir responsabilitats. El mateix faig com a inversor, i no em limito a prestar o buscar capital, sinó que intento enriquir el projecte amb la meva experiència. Per això cal assumir certs riscos, i, per tant, sense un mínim de patrimoni que serveixi de coixí, és impossible dur-la a terme.

Projectes tecnològics emprenedors

En aquests moments estic treballant en tres projectes emprenedors o start-ups del camp de la tecnologia i de la robòtica. Col·laboro amb una organització de capital català, la Fundació Inlea, que es dedica al foment i a la promoció de noves empreses, i que compta amb seus a Barcelona, Silicon Valley, Londres, Moscou, São Paulo i Montreal.

Start-ups: idees creatives que obren nous mercats i àmbits de negoci

El punt de partida d’un start-up és sempre una persona o persones creatives que han tingut una idea trencadora de la qual no hi ha ni oferta ni target definits. No és encara un negoci, sinó un embrió de creativitat que, si es desenvolupa amb encert, por arribar a constituir la base d’un nou nínxol de mercat. S’ha de precisar, però, que sovint es tracta només de potencialitats, i que de cada 10 start-ups només n’acaba prosperant un o dos. Apple, Facebook i Google van ser en el seu dia start-ups. 

Com distingir els veritables business angels

Darrerament, el concepte dels business angels s’està fent molt popular. Seria important, però, que aquesta popularització no degenerés en vulgarització, perquè hi ha gent poc preparada i arribista que s’està venent com a business angels sense ser-ho. El veritable business angel es una persona molt formada en el camp en què inverteix i que s’implica activament en la seva gestió. Malgrat el perjudici, doncs, que aquest intrusisme pot suposar, els business angels són un model efectiu i de futur per dinamitzar l’economia.

Petites i mitjanes consultories versus grans consultories

Es detecta una tendència a requerir els serveis de petites i mitjanes consultories com a complement a les grans. Els serveis que ofereixen les primeres acostumen a ser més econòmics, els seus professionals estan més bregats que els de les grans consultories, i presten els seus serveis com a interim managers. De fet, i amb l’objectiu de cobrir aquestes mancances, cada vegada més les grans consultories subcontracten consultors autònoms en projectes concrets.

No externalitzar ni el know-how ni el core business d’una empresa

L’externalització és un element clau en la viabilitat de les empreses, bé siguin aquestes multinacionals, bé empreses familiars. És un procés, però, que no es pot fer a la lleugera. És necessari saber què és el que es pot externalitzar i què és el que no. Per exemple, no és recomanable l’externalització de tot allò que afecti el know-how i el core business de l’entitat. Jo he emprat serveis externs en aspectes legals, fiscals i informàtics, i això sempre ha estat beneficiós per a l’economia i per a l’eficiència de l’empresa.

Innovació, internacionalització i inversió

Existeixen uns quants conceptes que són determinants en l’èxit d’una companyia. El primer és innovació: i amb aquest terme no hem d’entendre una idea de negoci que sigui una variant d’alguna idea de negoci que ja existeix, sinó una proposta absolutament trencadora. El segon concepte clau és internacionalització: tot i que és lògic que una empresa comenci en un àmbit reduït, sempre s’ha de tenir una visió internacional per encarar el dia de demà. I el tercer concepte, inversió, és molt important, especialment en temes de recursos humans; perquè que no es perdin coneixements de professionals veterans en risc de ser expulsats del mercat ni de joves amb talent que encara no han tingut l’oportunitat de demostrar les seves capacitats.

Importància de la planificació empresarial

Malgrat la inestabilitat del moment econòmic actual, les empreses no es poden permetre la imprudència d’obviar els plans estratègics. En el cas de les start-ups es fan planificacions mensuals a dos anys vista, una periodicitat que pensa més en les necessitats corrents de tresoreria que aquest tipus d’empreses tenen quan comencen que no pas en els beneficis ulteriors. Durant els tres anys següents, que completen el primer quinquenni, les planificacions ja esdevenen anuals. En aquest sentit, cal tenir en compte que, en una estratègia empresarial, les hipòtesis o els raonaments són molt més interessants que les xifres resultants en si mateixes.

L’espai econòmic europeu encara està pendent d’harmonització

A pesar que la Unió Europea ha complert més de tres dècades, a dia d’avui preval la sensació que aquest projecte encara s’està bastint. I és provable que, mentre no hi hagi una política bancària, fiscal i laboral comunes, seguirem tenint aquesta sensació. Em sembla molt greu que els joves catalans i espanyols amb talent hagin d’emigrar per trobar feina a altres Estats d’Europa. Com a belga fincat a Espanya, entenc la marxa de talent en positiu, però no les fugues forçades per la necessitat, propiciades pel fet que al país d’origen, que és també un Estat membre de la UE, no es donin les condicions necessàries per exercir la formació rebuda. Aquestes situacions posen de manifest que l’espai econòmic europeu encara està pendent d’harmonització. 

En espera d’un autèntic estadista

La pèrdua de confiança en la classe política és una de les principals conseqüències de la crisi. Tant a Catalunya com a Espanya es troben a faltar els estadistes amb un perfil prou elevat intel·lectualment i humanament per tal d’impulsar la sortida de la crisi. I defenso aquesta figura –l’estadista– perquè té la capacitat de prendre decisions, no cal dir que més o menys encertades, però, en tot cas, importants, valentes, transformadores.

Diferents visons del contenciós entre Espanya i Catalunya a nivell internacional

El contenciós entre Espanya i Catalunya és vist a escala internacional amb diversos graus de comprensió. És difícil d’entendre, per exemple, per als americans. En canvi, a Bèlgica hi ha molta més empatia al respecte, perquè vivim una situació semblant. O a la Gran Bretanya, on, si bé poden estar-hi d’acord o en desacord, entenen la problemàtica, perquè la viuen amb Irlanda del Nord, Escòcia i, en menor mesura, el País de Gal·les.

Potser una confederació a la suïssa seria una bona solució per a l’Estat espanyol

Personalment, jo apostaria per un model confederal, però em fa l’efecte que, des del poder de Madrid, Espanya no està disposada a fer un canvi històric tan important. He viscut quatre anys a Suïssa, que és una confederació, i em sembla un model exportable que podria funcionar, tot i que el nivell de despesa pública allí és força inferior. Que Espanya no sàpiga resoldre aquest tema demostra que la seva estructura democràtica administrativa és encara molt jove, una circumstància que contrasta molt amb la maduresa del poble espanyol en aquest sentit.

L’exercici de la democràcia no hauria de suscitar temor

Tinc la percepció que l’empresariat català afronta el procés sobiranista i el referèndum amb prevenció; potser, fins i tot, amb por. I no hauria de ser així, perquè un referèndum és l’expressió màxima de la democràcia, com bé entenen a Suïssa. En qualsevol cas, si es fa el referèndum caldria que tant la pregunta com les respostes fossin com més clares i informades possible, millor. D’altra banda, una declaració d’independència feta des d’un parlament per una majoria política tampoc no hauria de ser qüestionada, perquè és la cambra de representació del poble.

Molt més que una consigna o una cortina de fum

No es pot negar que la independència hauria de ser alguna cosa més que una consigna o que una cortina de fum per amagar certs temes. Si no s’explica millor com hauria de concretar-se l’Estat de nova planta que es vol fundar, és del tot comprensible que es qüestioni la validesa del projecte. Potser el problema rau en les persones que l’estan impulsant que, com deia anteriorment, no responen al perfil d’estadistes que conciten la unanimitat i la confiança que històricament sempre han tingut els grans emancipadors.