Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Carlos Hernàndez i Montuenga
CARLOS HERNÁNDEZ I MONTUENGA.
Fotografia: Conchi García.

CARLOS HERNÁNDEZ I MONTUENGA. Ronda Prat Asesores

Obra:

Text del 26-06-2013

Descoberta la seva vocació quan exercia de funcionari de carrera de la Seguretat Social, Carlos Hernández fundà després aquesta assessoria juridico laboral. La seva experiència dins l’Administració li demostra que els funcionaris necessiten introduir el concepte de productivitat i sentir-se motivats; una motivació que caldria fer extensiva als petits empresaris i als treballadors, amb mesures efectives del Govern per incentivar l’emprenedoria i l’ocupació. 

Si tornés a néixer, triaria la mateixa professió

Com que el meu pare era funcionari, i a la dècada dels 70 l’Administració oferia primer als fills dels treballadors públics un lloc de feina, vaig optar per seguir les passes del meu progenitor i l’any 1971 vaig entrar com a interí a l’Institut Nacional de Previsió, a un departament encarregat de preparar les certificacions per als jutjats. El 1978 vaig aconseguir una plaça com a funcionari de carrera. La meva tasca em permeté descobrir que m’interessava el tema judicial. De fet, si tornés a néixer, triaria la mateixa professió. Paral·lelament, vaig estudiar dret, però només vaig poder arribar fins al tercer curs, ja que la meva dona treballava i havíem de compaginar la feina amb les tasques familiars i no tenia temps de desplaçar-me fins a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Finalment, vaig decidir matricular-me a l’Escola Social de Barcelona i vaig acabar els estudis de Graduat Social l’any 1980.

Família vinculada a l’Administració i l’àmbit legal

No fou fins al 1993 que vaig constituir Ronda Prat Asesores. Aleshores vaig demanar una excedència com a funcionari. Els meus tres germans també van entrar a treballar a l’Administració, però només la meva germana hi continua. El meu germà Pedro treballa al nostre despatx, i està especialitzat en temes fiscals i comptables. I en Manel també va demanar una excedència a Caixa de Catalunya i avui és director de Sagardoy Abogados a Barcelona.

Especialista en temes jurídics i laborals

La nostra societat començà a caminar guiada per quatre socis, amb la fusió de dos despatxos: una assessoria petita, ubicada a la ronda de Sant Pere, que compatibilitzava a les tardes amb la meva feina com a funcionari, i la consultora d’un amic ubicada al Prat de Llobregat. Això no obstant, la divergència de maneres de treballar ens portà a l’escissió. Com que era el soci majoritari, vaig continuar amb el negoci. Actualment, comparteixo el despatx amb meu fill Borja. Oferim assessorament laboral a les empreses i també assistència jurídica. Com a especialista en temes laborals i jurídics, em dedico exclusivament a anar a judicis. M’encarrego de tot allò que té a veure amb la redacció de convenis, expedients de regulació de treball, acomiadaments, pensions, jubilacions o invalideses, entre altres temes. Així mateix, dos dies a la setmana dirigeixo una petita consultora ubicada a Viladecans que pertanyia a un amic ja jubilat, el professional José Maria Mestieri, conegut advocat defensor dels drets dels treballadors. D’altra banda, col·laboro també amb altres despatxos d’advocats que prefereixen derivar-me aquests assumptes, sovint complexos. Fa molts anys que treballo en aquest àmbit i he viscut un llarg recorregut com a funcionari de la Seguretat Social.

Prefereixo assessorar a pimes, autònoms i treballadors

La majoria dels nostres clients són empreses petites o mitjanes, d’uns 10 treballadors. Prefereixo no assessorar grans companyies, perquè la seva filosofia no és compatible amb la meva manera de treballar. A mi em cal mirar de prop cada assumpte i em contraria trobar-me, per exemple, amb cartes d’acomiadament que no han passat per les meves mans sinó que s’han encarregat a un departament extern de recursos humans, ja que és molt difícil defendre un tema que un no porta directament. A més, als jutjats, davant el magistrat, tots som iguals, sigui una entitat petita o gran. Val a dir que, personalment, em sento més satisfet acompanyant un treballador, un autònom o un propietari d’una pime que a una multinacional. Potser és així perquè també sóc un treballador; no he actuat mai com un executiu. Per aquesta raó, considero el meu equip com a companys i no com a personal al meu servei.

En el nostre àmbit, és del tot necessari formar-se contínuament

Cada vegada que haig d’anar a judici, per mi és com passar un examen. Haig de repassar l’última jurisprudència i estar al dia de totes les actualitzacions de la normativa. L’assessorament demana molts coneixements. El reciclatge ha de ser continu, perquè al client se li ha d’oferir un servei impecable.

Les grans companyies gaudeixen d’un tracte preferent davant les administracions

La bombolla immobiliària ja ens hauria hagut de posar en alerta que ben aviat patiríem una crisis greu; o, almenys, tindria que haver alertat els polítics, que no van portar a terme cap actuació preventiva. Amb la seva passivitat, actualment la situació de les pimes és crítica i molts petits fabricants i comerços s’han vist obligats a tancar. La baixada del consum, no solament per part de la població sinó també de la mateixa Administració, a banda de la manca de crèdit, han propiciat una realitat sense liquiditat que només les grans companyies poden afrontar financerament, sobretot tenint en compte que, davant les institucions, gaudeixen d’un tracte preferent.

No aconseguirem una Administració eficient si el seu personal no se sent motivat i protegit

Un cos de funcionaris sempre serà necessari; tanmateix, caldria promoure la iniciativa i la productivitat a la seva tasca diària. Hi ha funcionaris molt brillants que s’acaben emmotllant a una manera de treballar per desmotivació. Necessitarien estímuls, saber que si treballen millor i són més eficaços poden tenir un salari més digne. No aconseguirem una Administració eficient si el seu personal no està satisfet ni se sent protegit.

Cada comunitat hauria de poder administrar-se íntegrament

La Generalitat de Catalunya encara no ha pogut assumir totes les atribucions que li pertanyen. Per exemple, a una OTG encara es pot trobar també el Servicio Público de Empleo Estatal. Afortunadament, les agències de la Seguretat Social s’estan tornant a concebre com a oficines integrades per tal d’evitar duplicitats. Crec que a cada comunitat autònoma se li hauria de permetre fer-se càrrec de tota la seva Administració, amb plens drets per assumir els ciutadans que té al seu càrrec.

A Europa encara hi han massa diferències

El projecte europeu és positiu i creïble però es construí precipitadament; s’haurien d’haver minorat primer les diferències que ens separen. Si volíem una integració, havíem d’haver homogeneïtzat les institucions, els bancs, els dèficits o la fiscalitat, per exemple. En tot cas, pertànyer a Europa afavoreix les empreses perquè gaudeixen d’un mercat més ampli i poden ser més competitives per fer front a potències econòmiques emergents com l’Índia, la Xina o el Brasil.

Fer una consulta popular sobre la independència

Els catalans tenim dret a saber què opina la resta de la ciutadania sobre la independència, per aquest motiu estic a favor de fer una consulta popular. Personalment, em decanto més per un Estat federal perquè crec que estem molt lligats a Espanya: compartim molts llaços històrics i vivencials. Entre els nostres clients, les opinions són molt diverses. Hi ha qui hi està a favor de la independència i qui hi està en contra; també ens trobem amb persones que es mostren molt inflexibles en aquest tema, sobretot els que no veuen amb bons ulls la independència, que a priori diuen que no i no volen escoltar altres opcions.

En tant motor econòmic de’Espanya, Catalunya no ha estat mai ben retribuïda

Com a motor econòmic d’Espanya, Catalunya no ha estat ben retribuïda. Hauria de disposar d’un pacte fiscal que li permetés administrar-se adequadament. Hauríem de gaudir dels mateixos avantatges fiscals que els bascos o els navarresos.

Avancem pas a pas cap a un canvi de realitat

Avui dia, la joventut té un panorama desolador davant seu; sortosament, estan molt ben preparats i per aquesta raó se’ls reclama a altres països. Citaré el cas de la nostra filla, que va voler marxar a Londres per millorar el seu anglès i a la setmana ja havia aconseguit una feina i un pis. Per tant, es podia mantenir per ella mateixa. De totes maneres, aquesta situació no durà sempre i, tenint en compte que les empreses que han sobreviscut a la crisi s’han perfeccionat i reforçat, anem cap a un canvi, tot i que s’avança pas a pas.

Que des del Govern es prenguin decisions per estimular l’ocupació i l’activitat empresarial

El nostre Govern ha acatat totes les directrius de Brussel·les. Avui ja és el moment de prendre la iniciativa per crear activitat i ocupació. És urgent que cerquem mesures de suport a les companyies perquè continuïn amb la seva activitat i, sobretot, en creïn de nova. Hauríem de trobar una solució per al greu problema d’endeutament de les empreses. Actualment, en lloc d’ajudar-les, se les embarga. D’altra banda, manquen veritables especialistes: cal fomentar la formació professional.

La meva esposa, el meu pilar

Professionalment i personalment, he tingut la sort de comptar amb el suport de la meva dona, Conchi García. Sempre m’ha animat a continuar amb la meva feina malgrat que ha patit les llargues hores que passo al despatx. Tenim un altre fill de 10 anys,  en Carles, i no ha pogut comptar gaire amb la meva col·laboració diària a les tasques familiars, perquè marxo de casa a les vuit del matí i sovint arribo a les nou del vespre A més, els diumenges a la tarda també els dedico a repassar els judicis dels dilluns i els dimarts. La meva activitat em demana aquesta dedicació.