Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Carme Surós i Frigola
CARME SURÓS I FRIGOLA.
Fotografia: Àngel Font

CARME SURÓS I FRIGOLA. TERAPHY

Obra:

Text del 22-02-2010  

“A Teraphy proporcionem assistència a domicili, tant psicològica com fisioterapèutica, així com assessorament esportiu per evitar lesions i millorar el rendiment”

“Quan un pacient pateix qualsevol mena de dolor hi ha una interacció de les emocions en relació a l’augment o a la disminució del mateix. De fet, l’estat emocional pot accelerar que es desencadeni la patologia del dolor”

“Investigar la relació del cos i la ment és la meva passió des de fa anys. Per això sóc psicòloga i fisioterapeuta i tinc coneixements de les dues dimensions, la psíquica i la fisiològica”

“Vivim en una societat en què un és en funció d’allò que aparenta i en què un aparenta allò que no és. Caldria recuperar els vells valors humans del respecte i la solidaritat”

Teraphy és un Centre de Salut ubicat a Cassà de la Selva, al capdavant del qual trobem Carme Surós i Frigola, llicenciada en Psicologia i diplomada en Fisioteràpia. “També disposo de la titulació d’investigadora de la Unitat de Recerca i Qualitat de Vida per la Universitat de Girona.”

Prèviament, va treballar a l’Hospital de Calella, a la Clínica Esperança de Girona i als centres Cesmar de Llagostera i Barcelona. “He col·laborat, igualment, amb l’Hospital Doctor Trueta en el camp de l’oncologia, ja que m’he format també com a psicooncòloga.”

Teraphy atrau pacients d’arreu: Barcelona, Girona, Vic, Figueres, Palamós o Palafrugell. “Sortosament, tenim un ampli radi d’acció. L’Eix Transversal ens ha posat a l’abast de diverses ciutats.”

Actualment, la plantilla del centre la formen vuit persones, entre psicòlegs, fisioterapeutes i auxiliars. “Treballem en diversos camps. Pel que fa a la psicologia, ens dediquem a la psicologia del dolor, la psicologia de les emocions, la psicologia infantil, la logopèdia i la psicoeducació; pel que fa a la fisioteràpia, a la rehabilitació, la traumatologia, la neurologia, les teràpies manuals i els tractaments per al dolor amb electromedicina, sense descuidar-nos l’acupuntura , la naturopatia i l’escola preventiva d’esquena amb psico-gym i amb tècniques de relaxació per millorar pacients amb fibromiàlgia i dolor crònic.”

Els serveis de salut que ofereix Teraphy no s’acaben aquí. “Proporcionem assistència a domicili, tant psicològica com fisioterapèutica, així com assessorament esportiu per evitar lesions i millorar el rendiment. La majoria dels psicòlegs esportius no tenen formació en fisioteràpia, i la majoria dels fisioterapeutes no tenen formació psicològica, perquè l’únic crèdit universitari que fan al respecte és història de la psicologia: dos errors que nosaltres mirem de corregir. Volem fer divulgació d’aquesta conjunció entre la psicologia i la fisioteràpia.”

La tesi doctoral de la senyora Surós reflexiona sobre la interacció dels estats emocionals en el dolor, específicament en els dolors d’esquena, i el seu tractament mitjançant tècniques de relaxació. “Quan un pacient pateix qualsevol tipus de dolor hi ha una interacció de les emocions en relació a l’augment o a la disminució del mateix. De fet, l’estat emocional també pot reforçar o accelerar que es desencadeni la patologia del dolor.”

Aquesta és una prova més que la ment i el cos estan íntimament relacionats. “Investigar la relació del cos i la ment és la meva passió des de fa anys. Per això sóc psicòloga i fisioterapeuta: per tenir coneixements de les dues dimensions, la psíquica i la fisiològica. Sóc del parer que els psicòlegs haurien de tenir una formació sanitària més amplia, uns coneixements d’anatomia i fisiologia humanes que els permetessin ampliar la formació psicofarmacològica que ja posseeixen.”

Tota molèstia física, per bàsica que sigui, pot ser conseqüència d’un somatització. “No tota la comunitat mèdica creu en les somatitzacions. Això ens obliga als seus investigadors a fer un sobreesforç per tal que tota conclusió que traguem sigui objectivable i quantitativa. Hem de presentar només dades irrefutables.”

La somatització pren especial rellevància en els casos de càncer. “Un camp molt important d’investigació és el del genoma humà, sobretot en relació amb l’oncologia; malgrat que hi queda molt de camí per recórrer, hi ha investigacions on es mostra la relació directa que té el genoma amb el desenvolupament de tumors cancerígens. També està demostrat que qualsevol situació d’estrès, tant negatiu com positiu, qualsevol situació que no es controli, pot afavorir el desencadenament de patologies, entre elles el càncer, en persones portadores del genoma.”

Avui dia encara cal un cert temps i molta recerca perquè l’analítica del genoma del càncer es generalitzi en el sistema de salut. “Quan la prova sigui fàcilment accessible, veurem diverses reaccions: hi haurà gent que no voldrà fer-se-la, per por a no saber afrontar el resultat. D’altres, en canvi, optimitzaran el resultat sigui quin sigui.”

La tirania de la bellesa és una de les característiques de la societat contemporània. “Vivim en una societat en què un és en funció d’allò que aparenta i en què un aparenta allò que no és. Caldria recuperar vells valors humans que ens rescatin de la competitivitat imperant. Fa falta més respecte i més solidaritat. Jo tinc fills i no sé què els espera. Hi ha molta gent que no està preparada per viure en aquest segle xxi tan marcat per la agressivitat i l’egoisme.”

Un dels motius que porta algú a una consulta psicològica és no estar a gust amb si mateix. “La primera missió d’un tractament és reordenar emocionalment el pacient.”

Des del punt de vista de la psicologia, la cirurgia estètica és objecte de diverses valoracions. “Si una psicopatologia es pot resoldre amb la cirurgia, endavant. Ara bé, hi ha moltes psicopatologies que perduren més enllà de la cirurgia. No em tanco en banda, doncs, al fet que, si a una persona no li agrada el seu nas, se’l pugui operar. Però que ho faci informada, que hagi fet abans un tractament emocional i que es posi en mans d’un bon cirurgià.”

L’autoestima és un factor determinant pel que fa a l’equilibri psicològic. “Conec persones no gaire agraciades que saben treure’s molt rendiment i que tenen una imatge molt positiva d’elles. Això és d’aquesta manera perquè la seva autoestima està equilibrada. En canvi, hi ha persones agraciades que tenen una autoimatge molt negativa.”

És cabdal no confondre l’autoestima amb la prepotència. “Una autoestima desproporcionada condueix a una actitud egòlatra totalment inapropiada. La majoria som gent normal, i hem de tenir l’autoestima en consonància.”

La psicologia preventiva és usual als Estats Units, on anar al psicòleg és com anar al dentista. Aquí, en canvi, encara hi ha un cert tabú. “No concebo un individu sa que no apliqui la prevenció en tots els camps de la seva vida. La manca de prevenció acaba desembocant en desenvolupaments negatius. Miro d’inculcar la prevenció en tots els meus pacients.”

Referent a la psicofarmacologia, “no hi estic tancada en banda; trobo que el fàrmac és positiu sempre que es gestioni correctament. El que no hem de fomentar són els pacients crònicament, i exclusivament, farmacodependents.”

A aquestes alçades del segle xxi encara hi ha veus que qüestionen el caràcter científic de la psicologia. Això representa una dificultat afegida a l’hora de fer recerca. “Fer recerca té un cost econòmic important, per això és molt més fàcil fer-ne en el camp mèdic. La investigació en el camp de la psicologia va una mica a remolc, a la cua.”

Carme Surós, tot i ser una professional de prestigi, no ha parat mai d’estudiar. “El meu marit sempre m’ha vist estudiant. M’interessa molt l’esser humà en la seva globalitat, per això no he parat de formar-me i de voler adquirir nous coneixements, a fi de poder ajudar els pacients.”

No sap si té aturador. “Sóc una persona inquieta, tota l’estona la meva ment va més enllà.”