Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra.Carolina Toló Vega
CAROLINA TOLÓ I VEGA.
Fotografia cedida per Carolina Toló

CAROLINA TOLÓ I VEGA. TOLÓ ASSOCIATS

Obra:

Text del 28-02-2014

En un enclavament tan singular com la Val d’Aran, aquesta consultoria ofereix servei a empreses i particulars tant de França com d’Espanya; un assessorament personalitzat que s’ajusta a la idiosincràsia de cada client i s’adapta a la fiscalitat de cada país. La seva directora mostra una perfecta visió a l’hora d’enumerar els reptes de futur a què hauran de fer front les empreses, entre els quals creu que no es troba la fragmentació territorial d’Europa.

Assessoria empresarial fundada l’any 1977

La nostra companyia és una petita assessoria i consultoria empresarial que té els seus orígens a Lleida, on es trobava ubicada la Gestoria Gilabert, una entitat que l’any 1977, en traslladar-se a la Val d’Aran, esdevingué l’única gestoria de Vielha. Primer la meva mare, María Concepción Vega i González, i després el meu pare, Josep Toló i Pallàs, van incorporar-s’hi a treballar. Posteriorment, per raons de salut, el fundador va haver de deixar el negoci i el cedí als treballadors. A finals dels anys 80, els meus pares van comprar les participacions als altres socis i van quedar al capdavant de l’empresa, en la qual jo ja passava moltes hores. Això em va permetre anar coneixent els clients i assimilar la filosofia de l’assessoria de ben joveneta, la qual cosa, unida a la meva vocació, ha acabat determinant que finalment n’assumís la direcció.

Formació constant en resposta a un esperit inquiet

Amb 13 anys, vaig traslladar-me a cursar estudis a França, on vaig seguir un batxillerat especialitzat en Comerç i, després, una carrera tècnica de Comerç Internacional. Aquesta llarga estada a França, que es prolongà fins als 26 anys, m’ha permès comptar amb un bon domini del francès, quelcom important atesa la meva zona d’acció, que és transfronterera. En tornar, el 2003, vaig preparar, junt al meu pare, el relleu generacional i, el 2012, en jubilar-se el meu pare, vaig assumir la direcció de l’empresa.

Homenatge familiar

He trobat un gran suport personal i professional en els meus pares, que van ser capaços d’aixecar aquesta assessoria; i veig en els meus fills, Felice i Joel, el meu motor vital i el futur de la companyia si volen donar-li continuïtat. La meva vida l’ha marcada la mort de la meva germana, Eva Maria, amb només dos anys i mig, i sempre he tingut el sentiment d’haver de viure dues vides.

Tecnologia molt rudimentària a l’Administració francesa

Sempre hem intentat ser pioners al nostre àmbit i anar un pas per davant de les assessories tradicionals. Hem desenvolupat les noves tecnologies i hem apostat per les tramitacions telemàtiques, la qual cosa és lògica perquè, atesa la distància que ens separa de Lleida capital, ens permet agilitzar els tràmits. No només tramitem certificats digitals en targetes criptogràfiques d’alta seguretat per oferir total garantia al client, sinó que hem potenciat l’ús del DNI electrònic, tot i que és una pràctica no gaire estesa. Val a dir que a Espanya portem molt avantatge pel que fa a les gestions electròniques respecte a França, on l’Administració està molt endarrerida i fa servir uns sistemes més rudimentaris.

Dimensió humana del negoci

Aconseguim una alta fidelització, perquè el nostre negoci el concebem no tant en termes econòmics com en la dimensió humana i familiar d’una microempresa. El nostre equip de cinc professionals ofereix assessorament laboral, fiscal i comptable, a banda de disposar de col·laboradors externs que ens presten serveis complementaris. La plantilla té un esperit innovador i s’està formant permanentment, tal com, en realitat, exigeix la nostra professió. També organitzem jornades formatives gratuïtes obertes al públic sobre temes que considerem d’interès.

Assessorament transfronterer

Ens hem especialitzat en assessoria transfronterera, entre altres, tant per a empreses com per a particulars. Segons la procedència i els interessos de cada client cal oferir-li un servei ajustat a la seva idiosincràsia i al seu sistema fiscal. Els empresaris francesos tenen altres hàbits i una visió molt diferent a la nostra.

Diferències per emprenedors entre França i Espanya

A França la fiscalitat ajuda molt més l’emprenedor. Compten amb una fórmula que els eximeix de pagar Seguretat Social o bé cotitzen en funció dels ingressos obtinguts. Els emprenedors han de participar igualment a cursos de gestió per poder inscriure’s com empresaris, una pràctica excel·lent que a Espanya falta. No per ser un bon treballador s’és un bon empresari.

Injusta pressió sobre la microempresa

Hi ha molta pressió fiscal sobre les microempreses. Les inspeccions fiscals solen concentrar-se en aquests empresaris, que si alguna vegada defrauden és per desconeixement o per pura supervivència. La normativa sancionadora no contempla que una sanció a una microempresa pot posar-ne en risc la continuïtat. Malgrat que està demostrat que és a les grans companyies on es produeix més frau, perquè són estructures molt complexes i on les inspeccions reclamen uns coneixements més amplis o uns equips d’investigació exhaustius, resulta més fàcil exercir control sobre el petit empresari.

Frau fiscal diferenciat

El frau fiscal té connotacions diferents a cada país. A Espanya, a vegades es defrauda en un gest que imita l’exemple que s’ofereix a nivell públic i no és mai superior al frau que poden cometre les pròpies administracions, a càrrec d’aquest mateix contribuent. A França la inspecció fiscal és molt més estricta i les conseqüències més severes; malgrat tot, el nivell d’inspecció fiscal a Espanya cada cop s’assembla més al francès, amb mètodes al límit de l’abús d’autoritat.

No és tant una crisi com un reajustament

La crisi no ha afectat tant la nostra activitat perquè tenim una clientela molt consolidada i som l’última baula en una cadena en la qual al client li fem falta fins al final. D’altra banda, a la Val d’Aran la crisi ha arribat més tard i amb menor impacte. Hi ha un parc enorme de segones i terceres residències que pertanyen a famílies amb un alt poder adquisitiu que, amb la crisi, han variat els seus hàbits d’oci i han optat per la Val d’Aran en lloc de viatjar a l’estranger per les vacances. Encara que no gastin com abans, vénen amb més freqüència. I si bé la bombolla immobiliària es va produir també a la nostra comarca, al sector de l’hostaleria cada any s’han obert nous negocis, tot i que, en general, els nous negocis tenen menys supervivència que les empreses ja consolidades. Personalment, no crec que estiguem en una crisi, sinó que es tracta d’un retorn a la normalitat després d’una època d’excessos. Com també em sembla excessiva la por que ens han inoculat des de diferents tribunes. És cert que les dades macroeconòmiques certifiquen un retrocés important, però el pitjor és el pànic que s’ha apoderat dels empresaris i de la societat en general. Ha fet més mal la psicosi col·lectiva que l’estat veritable de l’economia.

Pros i contres d’estar en una zona transfrontera

Els intercanvis econòmics a la nostra zona amb el país veí han sigut històricament molt importants. Actualment patim l’augment dels preus en carburants, tabac i alcohol, sumat a la crisi globalitzada, que també afecta França, fet que ha provocat que una clientela francesa molt important deixi de venir. Pel que fa a les nostres empreses, s’ha generat l’oportunitat de sortir a treballar a França fàcilment, com alternativa a la pèrdua de mercat patida aquí. En l’àmbit d’educació i sanitat, la proximitat de França també ens dóna oportunitats interessants a nivell particular.

Normatives allunyades de la realitat

Les bonificacions a les empreses van orientades a la contractació indefinida, contractació de discapacitats o amb risc d’exclusió social, un perfil de treballador poc habitual a la microempresa. La contractació indefinida només es pot fomentar de debò si s’anul·len les indemnitzacions d’acomiadament, que haurien d’ésser assumides per l’Estat o, com a mínim, que es permetés crear un fons per fer-hi front. Però el legislador només pensa en la mitjana o la gran companyia.

Discurs demagògic i contrari a l’esperit de la Unió Europea

Amb la consulta secessionista es confonen els termes. Es parla d’independència, de catalanisme, de sentiments… però de fet es vincula a una possible sortida de la crisi. És un discurs demagògic i sense contingut real. La independència tindria un cost molt elevat i no sabem si serviria realment per millorar la nostra economia, ni tan sols a llarg termini. A més, si tenim en compte que, dins de Catalunya, la Val d’Aran és reconeguda com una singularitat pròpia, podríem continuar generant territoris independents de manera indefinida, un procés incongruent amb la globalització i amb la voluntat de construir una Unió Europea sòlida. No obstant això, el dret a decidir és un dret irrenunciable per a qualsevol comunitat humana, emparat per l’ONU.

Com hauria de ser l’empresa del futur

Els projectes empresarials que comencin a desenvolupar-se ara han de tenir en compte cinc aspectes clau: la reforma del sistema educatiu perquè incentivi les persones a pensar i no a emmagatzemar dades; el desenvolupament d’un nou sistema monetari que no estigui polaritzat per les onze monedes convertibles actuals; estudiar com donar resposta a les necessitats alimentàries i sanitàries davant l’augment considerable de la població mundial, tot vetllant pel benestar de la tercera edat; reduir el consum energètic i incrementar-ne la producció procedent de fonts renovables, i innovar tecnològicament des de diversos àmbits, com ara la nanotecnologia, la neurociència, la biotecnologia, les ciències de la informació…. L’empresa del futur s’haurà de reinventar cada cinc mesos, perquè el cicle de producte es reduirà a aquest termini.