Text del 30-08-2010
“El nostre Laboratori Forense és un dels més avançats d’Espanya: té equipament per determinar tòxics; també cromatògrafs, tant de gasos com de líquids. I ara estem intentant posar en marxa un bon equip d’ADN”
“L’exercici de la professió de metge forense requereix molta fortalesa mental i anímica perquè ens posa en contacte amb els aspectes més foscos i sòrdids de la condició humana”
“Els valors de la societat actual són massa materialistes. L’ansietat de possessió és una de les causes principals de desequilibri emocional: mai ens sentim satisfets amb allò que tenim. Hem de recuperar el gaudi de les petites coses que no costen diners”
“Els forenses sempre hem tingut una mala imatge, se’ns associa a la fredor humana, a la mort , però és per desconeixement. Ajudar a aclarir casos de, per exemple, maltractament infantil no té res a veure amb la insensibilitat”
Des que va ser creat l’any 2001 i fou posat en marxa el dia 3 de juny de 2002, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) és l’òrgan que aplega tots els metges forenses del Principat; entitat organitzada en diferents divisions territorials (Barcelona ciutat i l’Hospitalet, Barcelona Sud, Barcelona Nord i Catalunya Central, Lleida, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre), la metgessa especialista en Medicina Legal i Forense i diplomada en Homeopatia, Claudina Vidal i Gutiérrez, n’és l’actual subdirectora a la divisió de Barcelona ciutat i l’Hospitalet.
Aquest organisme està estructurat en diversos departaments, cadascun d’ells dedicat a una branca de la medicina legal. A banda de les àrees de direcció i subdirecció, compta amb un “Servei Mèdicoforense, encarregat de valorar lesions, seqüeles, temps de guarició en accidents de trànsit, agressions provocades per tercers, etc. L’anàlisi de les mostres de teixits, tant de materials com de vius i cadàvers, es realitzen al Laboratori Forense. En el cas de les persones vives, les anàlisis es fan, sobretot, per valorar tòxics en conductors, una tasca que duem a terme en col·laboració amb el Servei Català de Trànsit. El Servei de Patologia Forense s’encarrega d’identificar els cadàvers; esbrina les causes de les morts, bé siguin naturals però de causa desconeguda, bé violentes. Disposem així mateix d’una Secció de Psiquiatria Forense dedicada a la valoració de les capacitats volitives i intel·lectives dels delinqüents, on es valora si pateixen alguna alteració psíquica. La nostra funció és estrictament pericial. Finalment, però no menys importants, es la Secció de Formació, la Comissió de Docència, encarregada d’organitzar programes anuals de formació.”
Entre les múltiples tasques d’assistència a l’Administració de Justícia, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya col·labora amb la Fiscalia de Menors. “Ajudem a determinar l’edat de menors immigrants indocumentats. Igualment, acostumem a assessorar tribunals, jutges o fiscals.”
Prova d’aquesta estreta col·laboració –en realitat, dependència orgànica– és que l’Institut de Medicina Legal de Catalunya ocupa un dels edificis de la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat. “Una de les darreres actuacions amb rellevància mediàtica de la nostra entitat ha estat el dramàtic atropellament ferroviari que es va produir a Castelldefels el 24 de juny d’enguany. Després de les tasques pròpies d’identificació segons els protocols en els quals participen diferents equips en un temps ajustat, fet al qual car afegir la complexitat del cas, finalment es van poder identificar tots els cossos i entregar-los a les famílies. Com que les nostres instal·lacions són totalment noves, estem molt ben equipats i altament preparats per a una catàstrofe d’aquesta mena. A les nostres dependències podem acollir d’un cop 200 cadàvers.”
Els metges forenses tenen un paper molt important en allò que la llei tipifica com a violència de gènere. “Des de l’any 2005 han augmentat les nostres intervencions pericials en l’àmbit de la violència de gènere, i ens dediquem a fer-ne els estudis de predicció de violència de l’agressor, així com mesurem el dany psíquic i físic causat a la víctima. És feina nostra valorar les lesions i saber allò que ha passat, però val a dir que en alguns casos esdevé molt complicat.”
Determinar el temps de guarició d’un accident també forma part de la comesa de l’IMLC. “Nosaltres ens dediquem sobretot als aspectes més penals d’aquest temps de guarició, no tant a allò relatiu a les baixes laborals. A partir d’un accident, el metge forense ha d’establir un criteri d’estabilitat lesional. Això significa calcular la data d’alta forense de l’accidentat, que no té per què coincidir amb l’alta mèdica de la Seguretat Social.”
La medicina forense és cada vegada més dependent de la tecnologia puntera. “El nostre Laboratori Forense és un dels més avançats de l’Estat espanyol: disposa d’equipament per determinar tòxics; també cromatògrafs, tant de gasos com de líquids. I ara estem intentant posar en marxa un bon equip d’ADN. La tecnologia altament avançada permet l’aplicació de la nostra tasca en treballs de recerca arqueològica i històrica. A tall d’exemple: en el recent estudi del cos del rei Pere el Gran fet a Santes Creus, va participar-hi un antropòleg forense.”
En paral·lel a aquest tipus d’investigacions històriques tan apassionants, “l’exercici de la professió de metge forense requereix molta fortalesa mental i anímica perquè ens posa en contacte amb els aspectes més foscos i sòrdids de la condició humana. Quan veus que un avi pot violar la seva néta o un home matar-ne un altre que ni coneix ni li ha fet res, sense cap justificació… Això, evidentment, t’afecta. Hi ha una part de la societat que tothom vol ignorar, però que existeix i que fa esgarrifar.”
Aquesta part fosca és la versió més sòrdida d’un desequilibri col·lectiu que vivim actualment. “Els valors de la nostra societat són massa materials. L’ansietat de possessió és una de les causes principals de desequilibri emocional. Mai ens sentim satisfets amb allò que tenim. És imprescindible que recuperem el gaudi de les petites coses que no costen diners. Malgrat tot, jo encara confio en l’ésser humà i estic convençuda que aconseguirem un futur molt millor.”
Els metges forenses també intervenen en els processos per tal de poder determinar la correcta o incorrecta praxi duta a terme per un altre metge. “Qualsevol intervenció quirúrgica comporta un seguit de riscos: anestèsics, hemorràgics… Cal recordar que la certitud, dins el quiròfan, no existeix. Val a dir que la valoració sobre la praxi mèdica consisteix en un estudi rigorós que també inclou una valoració dels antecedents del cas, tota la seva història clínica, a banda de les possibles complicacions o riscos de la intervenció en qüestió.”
En l’actualitat, hi ha la tendència de confiar l’organització de centres i d’institucions mèdiques a professionals de la gestió. L’Institut de Medicina Legal de Catalunya és un d’aquells casos en què la seva gestió encara segueix recaient en un metge. “Quan em van proposar per al càrrec van valorar la meva experiència professional, així com el fet que conec tots els meus companys de fa anys.”
Els metges forenses han hagut de superar una certa incomprensió de la societat envers la seva vocació i professió. “Se’ns associa a la fredor humana, però és un prejudici fruit només del desconeixement. Avui dia, gràcies a les sèries de televisió que s’han fet al voltant de la feina dels metges forenses, s’ha posat una mica de moda la nostra tasca. Personalment, crec que ajudar a aclarir casos de, posem per cas, maltractament infantil no té res a veure amb la insensibilitat.
