Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. David Civit i Ferraro
DAVID CIVIT I FERRARO.
Fotografia cedida per David Civit.

DAVID CIVIT I FERRARO. AGESEM

Obra:

Text del 15-05-13

Consultor empresarial, aquest economista vetlla pel futur de pimes i comerços del país des de la seva assessoria i desenvolupa una tasca divulgadora de l’activitat emprenedora com a professor universitari; eloqüència, saviesa i claredat reflectides en les seves paraules, que reivindiquen la condició de font de riquesa social de les empreses i incideixen en els riscos de l’actual sistema econòmic, com ara la polarització de la riquesa o l’esgotament dels recursos fòssils.

Especialista en consultoria econòmica

Em vaig llicenciar en Ciències Empresarials i Direcció d’Empreses perquè desitjava dedicar-me al terreny de la consultoria empresarial; de fet, la meva trajectòria en aquest àmbit havia començat durant l’etapa de formació universitària, ja que amb 20 anys em vaig incorporar a una entitat d’assessorament i poc després vaig iniciar un projecte propi amb un altre soci al qual, un temps més tard, li vaig comprar la seva part. Tot i que en un principi em vaig decantar per prestar un suport generalista i actuar igual que fa un metge de capçalera –derivant als especialistes oportuns en cas de símptomes–, finalment he optat per l’especialització en consultoria econòmica. Mantinc, això sí, els llaços amb determinats professionals per externalitzar amb garanties els altres vessants d’actuació empresarial i disposar d’una visió global de les característiques i problemàtiques dels clients.

Assessorament empresarial i docència universitària

Gràcies a la col·laboració amb altres despatxos, assessorem un nombre destacat d’entitats i n’executem la tributació societària. Majoritàriament atenem les necessitats empresarials de comerços i pimes industrials i de serveis. D’altra banda, compatibilitzo aquesta tasca a l’assessoria amb la docència universitària a la UOC.

Necessitat de professionalitzar la gestió de les empreses familiars

Els emprenedors catalans, sobretot quan es tracta de petits i mitjans empresaris, no disposen de prou preparació per afrontar la complexitat econòmica actual. Les pimes, que suposen l’essència productiva del país –i són i seran els seus principals agents ocupadors–, no han sabut adaptar la seva gestió a les especificitats econòmiques i productives presents. Una de les nostres tasques més rellevants, per tant, és sensibilitzar sobre la necessitat de professionalitzar la gestió de les empreses familiars i, també, de preveure i plantejar de forma ordenada la successió en l’administració d’aquestes entitats, essencials per al nostre progrés econòmic i social. I només amb una gestió professionalitzada es pot garantir-ne la competitivitat i el manteniment.

A favor d’una única modalitat de contracte laboral

Caldria simplificar la normativa vigent i imposar una única modalitat de contracte laboral, que inclogués les especificitats necessàries, com ara la contracció per obra, la qualitat de fix discontinu, etc. Això permitiria adaptar-se veritablement a les característiques laborals actuals i respondre a les expectatives de treballadors i emprenedors.

Pimes i petits comerços catalans en risc per culpa dels impagats i la falta de crèdit

En els últims anys s’ha anat incrementant el nombre d’empreses amb alt risc de fallida. De fet, dels 120 projectes d’emprenedors que supervisem, només 15 són plenament competitius; uns 50 tenen bones perspectives de continuïtat i la resta, uns 70, corren un gran risc de tancament. El més preocupant és que sovint no es troben en aquesta situació per una davallada en el nombre de comandes, sinó per falta de pagaments o per retards, a més de l’asfixiant falta de crèdit. En les circumstàncies empresarials crítiques, hem de saber reconfortar els clients i empatitzar amb la seva problemàtica, però sobretot és fonamental analitzar el context i les perspectives a partir de dades objectives i aconsellar-los honestament.

Els greus obstacles amb què ensopeguen els emprenedors

Caldria que la societat en general donés suport als emprenedors i entengués la seva tasca cabdal per garantir la riquesa col·lectiva. En aquest sentit, seria essencial que sabés amb els greus obstacles ensopeguen, com ara la competència deslleial de les multinacionals; la manca de recolzament de l’Administració; la inflexibilitat i incomprensió dels sindicats i d’alguns treballadors que operen des de l’esquema decimonònic de la explotació patró versus obrer; i la complexitat d’acomiadar treballadors innecessaris o improductius. 

Reducció dels marges de benefici

Una problemàtica empresarial estesa des de la contracció econòmica és la reducció contínua dels marges de benefici. Moltes de les nostres companyies han mantingut el nombre de comandes, però les han hagut de cobrar a un preu cada vegada més reduït. Això determina que, per poder cobrir unes despeses fixes –com ara els costos laborals–, calgui incrementar contínuament la producció.

Una Llei Concursal incompleta

La Llei Concursal ha permès formalitzar el tancament d’una entitat sense responsabilitats per als administradors, però no ha aconseguit reduir el nombre de societats abocades a la desaparició, amb les repercussions econòmiques, socials i culturals que això comporta per a tot el país. Per tal de lluitar contra la pèrdua de teixit empresarial, la normativa hauria d’haver propiciat, entre altres mesures, l’ajornament del pagament dels deutes, la fusió de societats o el canvi d’administrador.

Adéu a la classe mitjana

L’Estat del benestar trontolla a Europa, i especialment a Espanya, en haver-se reduït els ingressos estatals, perquè es tracta d’un sistema de prestacions socials car, la viabilitat del qual depèn de la productivitat del país. Per això, s’ha hagut d’optar per reduir-ne els serveis. L’interrogant és saber si es podran mantenir aquests escurçats nivells actuals o encara s’aprimarà més l’oferta. I no podem perdre de vista que la globalització està propiciant dos fenòmens destacables: una redistribució de la riquesa que enfortirà els països més pobres i afeblirà els més rics; i la desaparició de la classe mitjana, amb la polarització econòmica: cada vegada els rics augmenten la seva fortuna mentre que les classes populars tenen menys recursos.

Avantatges i dificultats de l’exportació

Una alternativa per a compensar la reducció de vendes internes als països europeus és l’exportació, però el major cost productiu al nostre continent, juntament amb la fortalesa de la moneda comunitària i la manca de barreres aranzelàries per a les importacions, dificulten tenir el mateix grau de competitivitat que altres països, on el costos salarials i el respecte als drets humans i al medi ambient són menors.

La gran responsabilitat que tenim com a consumidors

Cada vegada que comprem un producte a un cost molt menor que els elaborats als països occidentals (manufacturat en un país poc desenvolupat) estem aprofitant-nos de les condicions laborals i de vida d’aquelles nacions menys avançades i estem perjudicant indirectament la fortalesa i continuïtat del teixit productiu europeu i les bondats solidàries i igualadores de l’Estat del benestar.

Baixada dels salaris davant la impossibilitat de devaluar l’euro

Hi ha dues alternatives per tal de garantir i incrementar les exportacions: o bé exportar productes de reconegut prestigi, el preu dels quals no en determina l’adquisició, o bé fer-los més atractius que els de la competència abaixant-ne el preu. Aquesta darrera opció ha estat l’adoptada pels emprenedors espanyols: atès que no es pot devaluar l’euro, tal com s’havia fet tradicionalment amb la pesseta, s’han baixat els costos salarials –i per tant els productius– en un 30% durant els últims quatre anys.

Per una política energètica que aprofiti els nostres escassos recursos

Un dels aspectes rellevants de l’actual recessió és la crisi energètica derivada de l’escassetat de combustibles fòssils, que s’encareixen progressivament, i de la manca d’alternatives energètiques sostenibles veritablement competitives. Per això, una de les prioritats dels governs en els propers anys serà planificar i implantar una política energètica adequada que aprofiti i distribueixi de forma equitativa els escassos recursos.

Manca de mobilitat laboral d’arrels franquistes

Durant els anys de creixement econòmic es produí un abandonament massiu de les aules per incorporar-se al mercat de treball i, en canvi, no hi va haver mobilitat professional pel substrat laboral franquista, que havia establert un sistema en què l’estabilitat compensava la precarietat salarial. De fet, encara avui els treballadors prefereixen romandre en un lloc de feina que no els enriqueix a renunciar a una indemnització que perceben com a part del seu patrimoni. Fóra recomanable implantar sistemes –seguint el model austríac, per exemple– que no penalitzessin l’afany de millora i superació professional dels equips humans.

El diner “negre” i la necessitat de subsistència

Part de l’economia submergida neix de la necessitat de subsistència; es tracta de professionals no qualificats (pintors, senyores de la neteja, etc.) o qualificats amb dedicacions esporàdiques (professors d’esports, de música, etc.) que, per l’escàs volum de feina, no regularitzen la seva situació.

Sobre els afanys independentistes

La majoria dels meus clients no entenen els afanys independentistes del President Mas i viuen el moment present amb incertesa i angoixa. En general consideren que és una maniobra per aconseguir un tracte fiscal més favorable que ens iguali, encara que amb un tarannà més solidari, al País Basc i Navarra. Aquestes dues comunitats gaudeixen dels avantatges de pertànyer a un Estat membre de la Unió Europea i de tenir un règim fiscal i econòmic propi a través dels furs.