Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Diego Belmonte Molina
DIEGO BELMONTE I MOLINA.
Fotografia cedida per Diego Belmonte.

DIEGO BELMONTE I MOLINA. FORNELL ASSESSORS - COLEX ESTUDIO JURÍDICO

Obra:

Text del 04-09-2013

Convençut que l’assessorament és clau perquè una empresa assoleixi l’èxit, i que calen grans dosis de vocació i sentit comú per dur-lo a terme, l’actual responsable d’aquest despatx amb més de mig segle d’història es mostra crític amb l’actuació de la banca espanyola, que propicià la bombolla immobiliària i que ara ha frenat en sec la cadena productiva. El que caldria és flexibilitzar les relacions laborals i perseguir l’economia submergida per estimular l’activitat empresarial.

Despatx amb més de cinquanta anys d’història

Sóc graduat social i administrador de Fornell Assessors, un despatx amb més de 50 anys d’història. Vaig començar a treballar a Fornell Assessors el 1988, quan els antics propietaris em van proposar integrar-me dins de l’empresa. En aquell moment jo disposava d’un petit despatx que havia constituït en acabar els estudis a la universitat, però vaig decidir fer una aposta important de futur embrancant-me en aquell nou i ambiciós projecte. Després de treballar amb altres associats, des de l’any 2008 figuro com a administrador únic de l’entitat, que avui dia disposa d’una plantilla de 15 professionals especialitzats en els àmbits laboral, jurídic i gestió de pimes i d’empreses de mida més gran. Alguns d’aquests treballadors formen part de l’empresa des de fa 25 anys. I tant la meva filla, que és advocada, com el meu fill, que està estudiant Dret, actualment col·laboren amb nosaltres.

Vocació, sentit comú i intuïció

Si volem seguir duent a terme eficientment la nostra tasca, els qui ens dediquem a l’assessoria o la consultoria hem de tenir veritable vocació, ja que cal dedicar moltes hores a la nostra feina, entre altres motius perquè la normativa canvia constantment. Aquesta circumstància converteix els assumptes relatius a les relacions entre empresa, treballadors i Administració en un terreny en què és imprescindible saber emprar el sentit comú i la intuïció.

Ser una part integrant de les empreses

L’experiència m’ha demostrat que els professionals del nostre sector hem de ser capaços d’esdevenir part integrant de les empreses per a les quals treballem, i les empreses han d’entendre que el seu assessor és una peça clau del negoci. Si això no es produeix, el risc que un projecte empresarial fracassi augmenta significativament.

Més flexibilitat laboral equival a menys atur

La normativa laboral vigent acusa una manca de visió de la realitat social. A dia d’avui, el petit empresari es troba completament desprotegit, però lamentablement aquest fet no sembla que sigui transcendent per a aquells qui governen. Si la normativa laboral fos més flexible, això comportaria un augment de la contractació i, consegüentment, una disminució de la taxa d’atur del nostre país. La societat ha de comprendre que l’empresari mai no acomiada un bon treballador de manera arbitrària, que només ho fa en última instància, quan s’hi veu obligat per la gravetat de la situació en què es troba la seva empresa.

Una simplificació dels models de contracte que a la pràctica no soluciona res

Darrerament el Govern ha aprovat reduir de quaranta-u a cinc els models de contracte de treball, i només han quedat vigents els contractes indefinits, els temporals, els de substitució, els de pràctiques, els de formació i relleu. Aquesta mesura, però, no respon a les necessitats i a la realitat de la situació actual, sobretot si tenim en compte que, durant els darrers vint anys, han estat precisament aquests cinc models els més emprats per totes les empreses espanyoles.

S’acostuma a recórrer massa tard al concurs de creditors

Malgrat que la Llei Concursal ha estat ideada per a salvar empreses, sovint s’arriba al concurs de creditors quan ja és massa tard, quan la situació és tan precària que pràcticament no s’hi pot aportar solucions viables. A banda que el fet de sotmetre’s a un concurs té un cost elevat, els empresaris acostumen a esperar perquè, fins al darrer moment, mantenen l’esperança de trobar alguna solució. Probablement per aquest motiu, només entre l’1% i el 2% de les empreses que s’hi presenten el superen. Des de l’inici de la crisi, la nostra assessoria ha dut a terme una desena de concursos de creditors, i puc afirmar satisfet que tres s’han conclòs amb èxit.

Empreses solvents amb manca de liquiditat

En l’actual conjuntura, moltes empreses petites es veuen obligades a presentar un concurs de creditors a causa de la manca de finançament. Aquesta situació suposa una paradoxa, ja que trobem moltes empreses que actualment tenen una important demanda de feina i són molt solvents però que, malgrat això, la seva liquiditat per fer front als impostos, als proveïdors o a les nòmines dels treballadors és ben escassa.

La banca ha frenat en sec la cadena productiva

És evident que durant els anys anteriors a la crisi, la banca espanyola va obrar amb molt poc seny, i, en certa manera, avui les entitats bancàries estan fent pagar a les empreses les conseqüències d’aquella mala gestió. Fins a l’any 2008, el sector empresarial treballava amb crèdits i línies de descompte que feien possible una cadena productiva, però, en un període molt breu de temps, el crèdit es va veure reduït a la mínima expressió. Des d’aleshores els empresaris no han pogut accedir al crèdit ni tan sols fent servir com aval el seu patrimoni personal.

El sector empresarial és la base de l’economia de qualsevol país

Si realment volem reactivar l’economia, és imprescindible començar a aplicar amb urgència mesures que solucionin certes situacions en les quals es veu immers el nostre teixit empresarial. És necessari que els qui governen treballin a consciència, i que tinguin en compte que l’empresa és la base de l’economia del país. Considero que tenen un mèrit més que lloable tots aquells empresaris que, malgrat les actuals circumstàncies adverses, subsisteixen en el mercat.

Promoure contractes d’aprenentatge per reduir la desocupació juvenil

Per aconseguir reduir la taxa de desocupació juvenil a Espanya, que és una de les més elevades de la Unió Europea, seria interessant promoure contractes d’aprenentatge a través dels quals l’empresari oferís a l’aprenent formació en el vessant pràctic de la professió. En aquests casos el jove aprenent, sempre que demostrés la seva capacitat per realitzar les tasques que se li assignarien, hauria d’accedir a un lloc remunerat en l’empresa. Estic convençut que aquesta alternativa ajudaria tant les pimes com els joves a aconseguir els seus objectius professionals.

Evasió fiscal i economia submergida

A Espanya l’economia submergida se situa al voltant del 20% del PIB. Aquesta situació genera una competència deslleial que està perjudicant els professionals, els quals no poden lluitar en igualtat de condicions dins el mercat laboral. D’altra banda, des de fa anys l’evasió fiscal suposa un problema per a l’Estat espanyol. El fet que Hisenda promulgués una amnistia fiscal comporta una clara connotació de desigualtat entre els ciutadans. Tot i que no estic d’acord amb aquesta mesura, reconec que es produí en un moment crític de la nostra economia, i entenc que quan es prenen decisions amb urgència i sota pressió és fàcil que es cometin errors.

Rellevància del sector de l’automòbil a Catalunya

La nostra empresa, pel fet d’estar situada al Baix Llobregat, molt a prop del complex industrial de Seat, coneix amb profunditat el sector de l’automòbil, que ha estat criticat per haver rebut importants ajudes del Govern de la Generalitat. Respecte a això, s’ha de saber transmetre a la societat que aquest sector té una extraordinària rellevància econòmica a Catalunya i que genera un gran nombre de llocs de treball. A més, directament relacionat amb les plantes de fabricació, hi ha tot el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil, que dóna feina a un nombre encara més elevat de persones. Per tant, una hipotètica caiguda del sector de l’automòbil comportaria una catàstrofe difícil de superar; és per aquesta raó que, al meu parer, els ajuts que rep estan totalment justificats.

Moltes empreses a punt d’ensorrar-se han remuntat gràcies a la internacionalització

El fet que el consum hagi disminuït significativament al nostre país posa l’exportació en el punt de mira de les empreses que es dediquen a la producció. Tot i que dur a terme aquesta iniciativa no és una tasca gens fàcil, des del nostre despatx hem pogut tractar amb diverses empreses que exemplifiquen els beneficis de treballar a l’exterior. Cal dir que molts d’aquests negocis estaven a punt d’ensorrar-se abans d’internacionalitzar-se i que, gràcies a la seva valenta decisió, actualment es troben en vies de recuperació.

Eurobons en benefici d’una Europa sostenible

Com a mesura eficaç per tractar la crisi del deute sobirà europeu, la Unió Europea hauria de pronunciar-se a favor dels eurobons. Tot i que Alemanya actualment es mostra reticent i argumenta que la vigència d’eurobons podria incrementar les responsabilitats del seu país en la crisi del deute, penso que finalment acabarà cedint en benefici d’una Europa sostenible.

Sobre el procés sobiranista

Dins el col·lectiu empresarial, hi ha diversitat d’opinions respecte al procés sobiranista. El que sí percebo és unanimitat a l’hora de considerar que el moment actual no és el més indicat per tractar aquestes qüestions. Personalment miro la possibilitat d’independència amb gran respecte i crec que comportaria avantatges i desavantatges. Certament em desagrada que, des de Madrid, ens imposin criteris en assumptes que no els concerneixen, però, d’altra banda, ni sé com s’encaixarà Catalunya dins Europa ni concebo un Estat català independent sense una classe política honesta que governi amb transparència.