Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Dionís Rovira i López et alia
DIONÍS ROVIRA I LÓPEZ i SERGI ROVIRA I CARMONA.
Fotografia: Josep Bonell Ramentol.

DIONÍS ROVIRA I LÓPEZ i SERGI ROVIRA I CARMONA. Gabinet Rovira

Obra:

Text del 19-07-2013

El treball de Dionís Rovira, assessor d’empreses, administrador de cinc polígons industrials i membre de la patronal Cecot de Rubí, està fonamentat en valors com la humilitat, l’humanisme i l’ètica professional. El seu testimoni evidencia els problemes que té la petita i mitjana empresa per superar la crisi, davant l’excés tributari i la impossibilitat d’invertir en R+D+I o en exportació, així com la necessitat que la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur marc polític.

 Llarg periple fins a la pròpia assessoria

Quan tenia 15 anys, em van oferir l’oportunitat d’integrar-me en el Departament de Comptabilitat d’una gran empresa de Rubí, de la qual, a l’edat de 24, i després de cursar els estudis corresponents, ja era l’oficial de comptabilitat. Un any després vaig integrar-me a una empresa química de la mateixa població com a cap d’administració, responsabilitat que vaig assumir durant sis anys, fins al 1990. Llavors vaig decidir crear una assessoria fent realitat l’aspiració d’establir-me pel meu compte. A partir del meu primer client –la fàbrica on havia estat cap d’administració, amb la qual sempre he tingut una molt bona relació–, vaig anar sumant clients i ampliant plantilla, i el 1997 vaig constituir la societat.

Màxima implicació en l’assessorament dels clients

L’assessoria, amb un equip de 10 persones, està especialitzada en temes comptables, fiscals i laborals. També compta amb col·laboradors externs dedicats a auditories, aspectes jurídics i assegurances. El ventall de clients va des de treballadors autònoms fins a mitjanes empreses amb un considerable volum de facturació. Fa uns anys el meu fill, Sergi, es va incorporar a l’empresa i està sent un ajut incalculable. Estic molt satisfet perquè al seu quefer diari ja es poden reconèixer les virtuts que en faran un magnífic assessor. La nostra filosofia de treball està basada en la implicació al màxim amb els clients; ens sentin com un departament més de la seva empresa. El meu fill Sergi, que està acabant un màster fiscal, fa uns anys que treballa al despatx i està assumint cada vegada més responsabilitats. Sense deixar de ser pare i fill, hem aconseguit tenir una magnífica relació de col·laboració.

Aconsellar i guiar la presa de decisions encaminades a ajustar despeses

En la majoria de les empreses que assessorem, que solen tenir una estructura petita o mitjana, és difícil fer salts estratègics importants, com ara invertir en R+D+I o abordar l’exportació. Per les seves limitacions, han de viure bàsicament del mercat intern. Per tant, com a assessors, mirem d’orientar els nostres clients en la via de l’R+D+I, però la nostra funció principal és aconsellar i guiar la presa de decisions encaminades a ajustar les despeses. 

Les limitacions de les petites empreses

Una empresa petita és el resultat de la idea d’una persona posada a la pràctica normalment amb pocs mitjans. Per això, un dels handicaps de les empreses petites sol ser la manca de personal qualificat. La introducció d’un perfil de professionals formats sol anar associada al desplegament d’una major estructura, que només es pot abordar si s’assumeixen inversions importants que la incertesa econòmica actual atura.

Rubí, ciutat industrial

Rubí és una població amb una activitat industrial molt variada, amb un total de 12 polígons consolidats des dels anys 70 i 80 del segle passat, una circumstància que ha estat determinant per poder superar la crisi. Si a l’assessoria ens haguéssim limitat a treballar per a empreses constructores, avui tindríem grans problemes. Aquesta riquesa industrial m’ha permès també la possibilitat de ser l’administrador de cinc polígons industrials i de gestionar la interlocució amb l’Administració local. Un dels problemes més recurrents en aquest sentit és el manteniment de l’asfalt i els equipaments públics dels carrers dels polígons.

Una greu crisi que suma diversos factors negatius

La gran diferència entre la crisi del 1992, que jo també vaig viure de prop, i la del present és que avui les famílies i les empreses estan molt més endeutades. Aquella crisi va ser menys aguda perquè no va tenir característiques sistèmiques, com aquesta, i perquè les empreses comptaven amb una base més sòlida. Tampoc no hi va haver, en paral·lel, una crisi financera. Els bancs estaven sanejats i les empreses podien recórrer-hi per renovar les pòlisses de crèdit, a diferència del que ha passat des del 2008. Un últim element negatiu afegit al nou context ha estat el de la deslocalització, creixent des de ja fa anys.

Estímuls de l’Administració per incentivar el retorn del nostre sector tèxtil

Malgrat tot, es detecta una certa tendència al retorn d’algunes deslocalitzacions, principalment en el sector tèxtil. Si el Govern incentivés aquest retorn, segur que la tendència aniria en augment i l’atur minvaria. Amb els estímuls pertinents per part de l’Administració, el nostre sector tèxtil aconseguiria ser competitiu amb el tèxtil que importem d’Àsia, la qual cosa seria un gran pas endavant per a l’economia nacional. S’ha de treballar amb l’objectiu d’equilibrar la balança comercial, perquè una economia que importa més del que exporta no és pròspera.

Contractar aturats sense pagar temporalment la Seguretat Social

Les mesures que s’estan prenent per lluitar contra l’atur i per ajudar la petita i mitjana empresa podrien ser més encertades. Una mesura que funcionaria en els dos sentits seria poder contractar aturats amb un cost zero de Seguretat Social, almenys durant dos anys. Així, una empresa que contracta dues persones, pel mateix cost en podria contractar tres. A més, se’n beneficiarien tant l’Estat, que deixaria de pagar les prestacions d’atur respectives, com el mateix treballador, que se sentiria més útil, actiu i realitzat que no cobrant la prestació.

Al petit empresari no li agrada mai acomiadar

Moments de crisi com el que estem travessant demanden una major agilitat tant en l’acomiadament com en la contractació. Al petit empresari no li agrada prescindir de treballadors. És veritat que el que determina la continuïtat o no d’un lloc de treball és la seva rendibilitat econòmica, i que això fa que la lectura que des de la societat es fa dels acomiadaments sigui sempre molt crítica. No es vol entendre que darrere d’un acomiadament potser hi ha la salvació d’una empresa, que si no hauria de tancar; que gairebé sempre hi ha la salvació d’altres llocs de treball.

Més reticència a pagar impostos

El nostre país té una cultura contributiva molt diferent de la d’Europa del nord. Allà, qui paga més impostos està més valorat socialment. Aquí, l’objectiu és pagar com menys, millor. I no ajuda gens a reforçar la consciència contributiva que tinguem una de les fiscalitats més altes d’Europa, o la corrupció generalitzada de les altes instàncies polítiques, o un marc legal que permet a les grans fortunes tributar tan poc. Mai com en aquesta darrera campanya de la renda ens havíem trobat tantes reticències de les empreses a l’hora de complir amb les obligacions fiscals. No és que no vulguin afrontar-les; és que no poden fer-ho. Per això hi ha tants petits fraus.

Una pèssima pujada de l’IVA

La pujada de l’IVA també ha perjudicat molt les petites i mitjanes empreses, sobretot en els sectors en què ha passat del 8% al 21%, com el dels perruquers, funeraris, veterinaris i altres, que han vist triplicat l’import a pagar trimestralment. Pateixen moltes dificultats perquè el preu de venda no el poden modificar a l’alça i, a més, tenen menys clientela, ja que la mentalització de l’augment porta un retraïment en el consum. Resultat: amb menys ingressos han de pagar més.

El dret del poble català a ser consultat sobre el marc polític en què vol viure

No sabria dir quin és el posicionament majoritari dels meus clients empresaris sobre el procés sobiranista que Catalunya té en curs, perquè la política no sol ser tema de conversa en les nostres reunions de treball. I si mai s’escapa algun comentari polític, jo no em posiciono perquè no em correspon. Evidentment, tinc el meu pensament polític, que va més enllà del partidisme acrític, que crec que és un dels mals de la nostra democràcia; i aquest pensament polític contempla que, per damunt dels interessos empresarials, hi ha el dret del poble de Catalunya a ser consultat sobre el marc polític en què vol viure, independentment de quin sigui el resultat final.

Com quedarien les relacions comercials amb Espanya si Catalunya assolís la independència

Les empreses catalanes que venen al mercat espanyol són les que més reben les conseqüències d’una eventual independència de Catalunya, especialment aquelles que practiquen una venda més directa i personal. La possibilitat que molts dels seus clients interrompin la relació comercial està sempre latent, i per això alguns empresaris m’han manifestat la seva voluntat, arribat el cas, de marxar de Catalunya. En canvi, les empreses que tenen el mercat principal a Catalunya, o que exporten amb èxit, no es veuen potencialment perjudicades. La realitat és que, arribat el cas d’una Catalunya independent, a hores d’ara no es pot saber del cert com quedarien les relacions comercials amb Espanya. Qualsevol anticipació que es faci és mera especulació.

La vida és un treball d’equip

La meva dona m’ha acompanyat professionalment des de l’any 1990. Gràcies a ella, que va assumir-ho tot i em va donar tranquil·litat, vaig poder formar-me en assessoria fiscal fent cursos nocturns. Els meus agraïments serien incomplets si no esmentés Joan Portales Capdevila i l’empresa Productos Uhpon, que em van ajudar molt en el meu començament, i que avui encara tinc l’honor de tenir com a clients.