Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Dolors Aurora Hermoso i Saborido
DOLORS AURORA HERMOSO I SABORIDO.
Fotografia: Àngel Font

DOLORS AURORA HERMOSO I SABORIDO. CENTRE DE IOGA I DE L’ESPORT SIDDHASANA

Obra:

Text del 22-11-2010

El nostre cos sempre està alerta i els nostres actes i sentiments hi repercuteixen. El ioga és una disciplina ideal per combatre l’estrès quotidià, que carrega el cos d’una espècie de petites descàrregues que no el deixen funcionar correctament.

El Pre-Pirineu del Ripollès alberga el Centre de Ioga i de l’Esport Siddhasana. Dolors Aurora Hermoso i Saborido n’és la propietària, directora i única treballadora. La seva vocació envers la salut començà arran d’una experiència personal. “De ben joveneta, vaig tenir una caiguda que em dificultà caminar, i per la qual m’operaren de l’esquena. En aquells moments, el ioga i la doctora Guardiola, una persona molt especial de qui conservo un gran record, jugaren un paper essencial en la meva recuperació. Em vaig adonar de la importància d’aquesta disciplina i vaig decidir formar-me amb la voluntat de poder ajudar els altres. De fet, ajudar tampoc és la paraula, ja que jo he estat la primera d’aprendre dels altres: poder fer un intercanvi m’agrada més.”

El 1984, al poble de Gombrèn, el seu lloc de residència, la senyora Hermoso ja feia classes de ioga. “D’allà vaig passar a Ripoll, i de Ripoll a Campdevànol, on, després de fer classes al pavelló municipal, em vaig establir pel meu compte cap al 1990. Des de llavors, he tractat pacients particulars i enguany estic emprenent la iniciativa de formar professors de ioga.”

Les obligacions quotidianes ens provoquen estrès. “Tot allò que fem repercuteix en el funcionament del nostre organisme. El cos sempre està alerta i va rebent una espècie de petites descàrregues que fan que no funcioni com un rellotge. El ioga és una disciplina ideal per combatre l’estrès, ja que busca l’equilibri global de la persona. Ensenya a escoltar la nostra ment i incorporar petits canvis en la manera de viure sent conscients de com repercuteixen en el nostre cos. Per exemple, modificar la manera com respirem pot ajudar a enfontrar el dia a dia de manera més pausada i relaxada.”

El ioga que practica Dolors Aurora Hermoso és molt particular. “El ioga és una disciplina complexa formada per pràctiques físiques, mentals i espirituals. No segueixo estrictament totes les pràctiques del ioga. I de cap manera pretenc introduir ningú en la religió hinduista, ni tampoc en cap altra espiritualitat concreta. El que vull és que la gent que ve al meu centre en surti bé, que es conegui una mica més i que aprofiti les eines que ofereix el ioga per harmonitzar la seva vida. Els explico com i per què hem de fer cada exercici, no em limito a donar explicacions tècniques. Per mi, el tracte humà intens és imprescindible. En realitat, per ser professor de ioga cal tenir empatia, notar quan algú està trist o content, o, fins i tot, intuir algunes patologies.”

A banda de ioga, la senyora Hermoso també fa teràpia i exercicis de respiració. “Creiem que sabem respirar de manera innata, però hi ha una manera més sana de fer-ho. En un curs de respiració no només ensenyo a respirar, sinó també a estar content, a no capficar-se, a concentrar-se en els actes. Igualment, faig cursets de risoteràpia i classes d’un ball gimnàstic que he batejat com a yonka. Les meves classes no són rígides. Si algun dia veig alguna persona que està malament, paro la classe i ens posem a parlar; un altre dia puc fer massatges; l’endemà, un cercle d’energia, etc. En certa manera, fem una teràpia de grup.”

Tanmateix, també fa teràpies individuals. “La meva oferta es completa amb estiraments. Tinc atletes de Ripoll que vénen a fer-ne abans de córrer i asseguren que les cames després d’una cursa ja no els fan mal.”

La composició de les classes és variada. “Hi ha una en la que som més de 40 persones, un casal de gent gran que són un encant. A les de ioga hi sol venir una trentena llarga, tot i que també tinc grups reduïts, de 5 o 10 persones.”

A la vida ens fem unes il·lusions que normalment es frustren. “Davant d’això tan incontestable, ensenyo a saber on s’està i què és allò que es té. I ho faig a través de la conversa, la reflexió i la intuïció. Els alumnes, generalment, acaben per entendre que les coses que els passen gairebé sempre tenen un sentit. Tothom que ha patit pot ensenyar els altres a ser millors. El que no ens podem permetre és sentir-nos fracassats. Això faria patir molt els que ens envolten. Sí que podem plorar per la nostra dissort, però només un dia; fins i tot pot ser bo. Ara bé: al segon dia ja hem de reaccionar.”

Alguns clients van a parar al ioga quan perden l’autoestima. Viure en societat és viure permanentment en estat de guerra: la guerra de la supervivència. “S’ha de ser supervivent i buscar les eines per sobreviure. Una bona eina és, cal reiterar-ho, saber allò que un és i saber a on un va. Cal aprendre de tothom, dels bons i dels que no ho són tant. De jove tenia molt clar que volia ser una gran persona el dia de demà, que, per mi, vol dir ser una supervivent.”

Molts dels mals individuals vénen d’una crisi col·lectiva de valors. “A la crisi de valors ens ha portat la manera com els pares eduquem els fills. No els ensenyem a valorar tot allò que tenen. Els governs també tenen la seva responsabilitat. És una crisi completa. Els valors a reivindicar són els de sempre. La família, l’amistat, la noblesa, no dir mentides, no fer mal. És paradoxal que allò que ja teníem s’hagi transformat gairebé en una utopia. La longevitat, per exemple, no ha de ser un objectiu per se. L’important és que el camí que fem el fem alegres i contents, un estat d’ànim no tan difícil d’assolir com sembla. Les dones, per exemple, ens maltractem molt, perquè perdem molt temps fent coses sense importància, com obsessionar-nos per la neteja global de la casa o cuinar plats molt elaborats. El que hem de fer és dedicar-nos a nosaltres mateixes i a les nostres famílies, i prescindir de detalls vinculats a tradicions socials anacròniques.”

Dolors Aurora Hermoso és rousseauniana. Per ella, l’home és bo per naturalesa. “Per mi tothom és bo. Jo he tractat delinqüents, però, si se’ls arriba al cor, tota persona canvia.”

Trobar la manera d’arribar-hi és el seu secret, una qualitat que no es pot aprendre, perquè la senyora Hermoso no és gens gelosa de compartir els seus coneixements, al contrari: “Jo no sóc propietària d’allò que sé.”