Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Don Perfecto Castro Rial
DON PERFECTO CASTRO RIAL.

DON PERFECTO CASTRO RIAL. FUNDACIÓN PRIVADA CORONEL CASTRO-RIAL

Obra:

Text del 2002

La camaraderia dins de l’Exèrcit no es pot perdre

.

El 13 de juliol de 1988 s’inscrivia al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya, essent-li assignada la classificació de be­nèfica de tipus cultural, la Fundación Coronel Castro-Rial, amb l’ob­jec­­te inicial de “fomentar i premiar les persones que destaquin per la seva dedicació, entrega, professionalitat i activitat en benefici de l’Arma d’Enginyers.”

El fundador d’aquesta entitat, Don Perfecto Castro-Rial Canosa, nas­qué a Cee (La Corunya) l’any 1906. En acabar els seus estudis de bat­xillerat, als 16 anys, va in­gressar a la Academia de Ingenieros de Guadalajara, on va cursar els estudis de Cadet i el mes d’agost de 1927 els finalitzava amb el rang de Tinent. Durant quatre anys va prestar els seus serveis al 4t Regiment de Sapadors de Barcelona, incorporant-se l’any 1931 a la Com­panyia d’Especialitats del Rif (Àfrica), on va ocupar la plaça d’Enginyer en In­tervencions del Rif. Un any més tard fou des­tinat a la Agrupación Auto­radio de Melilla per responsabilitzar-se de les trans­missions de rà­dio de la zona oriental. A finals de l’any 1933, fou des­tinat als tallers de Cara­banchel del Parc Central d’Automòbils, i el 1935, en quedar en qua­litat de supernumerari, es traslladà a Galícia on pas­saria a treballar a l’em­presa civil fins que, amb motiu de l’Alçament Nacional de 1936, es va incorporar novament a l’Exèrcit amb el rang d’Oficial de Sapadors de la Columna Gallega que va alliberar Ovi­e­do. Fou ascendit a Capità i pos­teriorment, l’any 1937, a Comandant a fi de dirigir el Grup de Sa­pa­dors de la Divisió 83, de la qual seria nomenat Cap d’Enginyers el 1938, càrrec que exerciria fins al final de la guerra, l’abril de 1939.

En fina­litzar la guerra va restar en situació de supernumerari i retornà a l’em­presa civil, acollint-se posteriorment a la Llei de jubilació, gràcies a les dispo­sicions de la qual va ser ascendit a Coronel Honorari l’any 1953. Cap a l’any 1950 i durant un lapse de dos anys es va incorporar en actiu com a agregat a l’Alt Estat Major Central.

Pels seus mèrits durant la contesa li va ser concedida la Medalla de Li­be­ración de Oviedo el 1934, així com també dues Creus de Guerra.

La dilatada experiència com a militar del Coronel Castro-Rial i el pro­fund coneixement es­pecífic que posseïa sobre un dels cossos de l’E­xèr­cit que sempre ha comptat amb més gran prestigi, així com el de­­sig d’esperonar la professionalitat dels seus integrants, el van impul­sar a constituir la Fundació que duu el seu nom. Amb la seva habitual sin­ceritat i honestedat, expressava aquesta voluntat al seu amic, el Coro­nel José Luis Escolar Ureta en la seva darrera entrevista: “Amic Es­colar, sé que la meva vida està arribant al seu final. Com a ca­tò­lic i militar, la mort no em fa por i, com a més antic que tu, vull dir­-te que la camaraderia dins de l’Exèr­­cit no es pot perdre, i en­cara me­nys a Enginyers. Pretenc ser un alè de vent que intenta repartir com­­panyo­nia, amor i pau.” Poc temps des­prés, el Coronel Castro-Rial tras­pas­sa­va a causa d’una greu malaltia.

El Coronel José Luis Escolar va procurar que s’acomplís fidelment la vo­luntat de Don Perfecto Castro-Rial: “Pretenia fomentar i premiar els militars de l’Arma d’En­ginyers i Transmissions de l’àmbit de Cata­lu­nya, els Coman­daments intermedis i els integrants de la Tropa que demostressin una més gran dedicació, lleialtat, professionalitat i activitat en be­nefici de l’Arma d’Enginyers.” A més, segons s’espe­ci­fica als arti­cles 4t i 5è dels Estatuts de l’entitat: “Seran beneficiaris de la Fun­da­ció, cada anualitat, un Oficial (Capità o Tinent), un Sub­ofi­ci­al i un mem­bre de la Tropa de l’Arma d’Enginyers, radi­ca­da a Ca­ta­­­lu­nya; l’elec­ció de aquells que hagin de ser beneficiaris es realit­zarà discre­cio­nalment pel Patronat, a proposta del Cap de cada Uni­tat d’En­gi­nyers, els quals, amb anterioritat, un mes abans de la fes­ti­­vitat de Sant Ferran, Patró de l’Arma d’Enginyers, dia en què es lliuraran els premis, formalit­za­ran la proposta motivada d’un Oficial, un Suboficial i un membre de la Tropa.” Els premis tenen una part en metàl·lic i els adju­dicataris són guardo­nats, a més a més, amb una placa, medalla o dis­tintiu que acorda la Junta del Patronat, la qual està constituïda per tres Comandaments de l’especialitat d’En­ginyers i de Transmissions.

“En cas d’extinció de la Fundació, els béns es destinaran a unes al­­­tres Fundacions, Entitats públiques o privades, sense ànim de lucre i de finalitats anàlogues”, promulga l’article 15è dels Estatuts, del qual es desprèn que el fundador, el Coronel Castro-Rial, desitjava garantir la continuïtat d’una ini­ciativa que en el fons anhelava ser un estímul per a noves generacions despertes i tenaces.

Els temps moderns han com­portat canvis sig­ni­ficatius que han meta­mor­fosejat profundament la nostra societat. Els avenços tec­nològics, juntament amb els canvis socials, polítics i económics, han re­querit un elevat grau d’adaptació per part de tots i també, per descomptat, de l’Exèrcit espanyol, que ha hagut d’es­forçar-se per aclimatar-se a les noves exigències d’una re­alitat canviant. Durant 188 anys, fins el 2000, el tradicional reclutament era obligatori, i ara la professionalització de l’Exèrcit és un signe repre­sen­tatiu del canvi històric esdevingut amb el nou segle. No obstant això, projectes fets realitat com el del Coronel Castro-Rial continuaran emer­gint en pro de les renovacions gene­raci­o­nals imprescindibles per a la construcció d’una societat del benestar que basi els seus valors en la llibertat, la justícia, la pau, l’amor i el res­pecte entre els seus ciutadans.

“La con­versió de l’Exèrcit a professional no influeix en absolut en la consecució de la nostra meta fundacional. Seguirem premiant i motivant les joves ments que de­ci­deixen centrar i confiar les se­ves carreres militars i profes­si­onals a l’Arma d’Enginyers i Trans­mis­­sions de Catalunya. És molt im­portant promoure la cama­ra­­de­ria que el Coronel Castro-Rial de­sit­java conservar entre tots els in­te­grants d’Enginyers.” Des de la se­va creació, el 17 d’abril de 1711, l’Ar­ma d’Enginyers ha estat inte­gra­da per les especialitats d’Enginyers i de Transmissions.

El més alt guardó que el Coronel Castro-Rial podia rebre és dipositar la seva esperança en esperits joves i sòlids, incentivar un cos de l’Exèrcit que es caracteritza per projectar, executar i conservar amb esforç i per­se­verança qualsevol obra militar per dificultosa que aquesta sigui. A­quest afany de superació i millora, propi dels militars de l’Arma d’En­gi­nyers i Transmissions, és allò que el Coronel Castro-Rial i els seus se­guidors han desitjat recom­pensar a través d’aquesta Fundació, mit­jançant el reconeixement digne de qui mostra una capacitat de lluita i una dedicació i professionalitat admirables.