Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. AGUSTÍN LÓPEZ NÚÑEZ
DR. AGUSTÍN LÓPEZ NÚÑEZ.
Fotografia: Àngel Font

DR. AGUSTÍN LÓPEZ NÚÑEZ. ANESTESIOLOGIA I REANIMACIÓ

Obra:

 Text del 2005

Actualment, es pot fer una operació de tres hores i el pacient es desperta al cap de deu minuts com si no hagués passat res.

El Dr. Agustín López Núñez és especialista en anestesiologia i reanimació, professió que va triar sense cap influx familiar ja que no té cap parent relacionat amb el món de la medicina. Treballa a l’Hospital Germans Tries i Pujol com a metge adjunt, responsable de l’anestèsia obstètrica. També forma part d’un grup d’anestesistes que col·laboren amb l’Hospital de Barcelona. “L’anestesiologia i la reanimació permeten que el pacient pugui rebre un tractament quirúrgic sense que tingui consciència de tot allò que li estan fent.”

Està plenament convençut que els avenços produïts en el camp de l’anestèsia han col·laborat d’una manera decisiva en l’important progrés que ha viscut la cirurgia en els darrers anys. “Les intervencions a cor obert i els trasplantaments es fan amb circulació extracorpòria i poden durar fins a catorze hores. Si el pacient no tingués controlades i mantingudes les seves constants vitals per un especialista en anestesiologia i reanimació, al cirurgià se li moriria la gent al cap de poc.”

A Catalunya ha tingut molt predicament l’analgèsia obstètrica. “Ara, l’ésser humà no està preparat per resistir certs tipus de dolor. Les dones saben que hi ha la possibilitat de tenir la criatura sense dolor, gràcies a l’anestèsia epidural, i aquelles dones que escullen l’opció del part natural, sense anestèsia, són vistes com a bestioles rares.”

El Dr. López Núñez va fer la carrera a l’Hospital Clínic i després va anar ampliant el seu currículum per tal d’obtenir mèrits per ingressar com a resident a l’Hospital de la Vall d’Hebron. “En aquella època, la residència es regulava mitjançant un concurs lliure de mèrits. Havíem de presentar-hi mèrits que sumessin punts. Per obtenir els necessaris, vaig estar durant dos anys fent cursets intensius, tasca que alternava amb la medicina general.”

A l’Hospital de la Vall d’Hebron, hi va treballar tres anys i s’hi va formar com a metge anestesiòleg. En acabar l’especialitat, l’any 1980, se’n va anar a treballar a l’Institut Dexeus, centre on es va quedar durant onze anys. “A la Clínica Dexeus em van enverinar amb l’anestèsia obstètrica, vaig quedar totalment enamorat del tipus d’anestèsia que s’hi feia.”

Era l’època de la fascinant aventura que va suposar el naixement del primer nadó de l’Estat espanyol per fecundació in vitro. El Dr. López, amic de la doctora Anna Veiga i del doctor Barri, hi va participar. “Vaig viure tota l’experiència de prop, perquè hi era quan es va fer la cesària, mitjançant la qual va néixer la nena Victòria Anna.”

Després, se’n va anar a treballar a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on va fer anestèsia general i clínica del dolor. Recorda que la intervenció que el va acontentar més va ser un trasplantament renopancreàtic. “Vam implantar al pacient els ronyons i el pàncrees. Aquesta intervenció em va satisfer molt, perquè va ser el primer malalt operat a l’hospital que va sobreviure a una intervenció d’aquest tipus.”

Des de fa cinc anys, centra la seva activitat professional en l’àrea de l’anestèsia obstètrica. També s’encarrega de la formació dels metges que fan aquesta especialitat. “Quan vaig anar a l’Hospital Germans Trias i Pujol, no hi havia obstetrícia. Finalment, hi va arribar, i des del començament vaig anar-hi introduint innovacions apresses a l’Institut Dexeus. L’Hospital Germans Tries va ser el primer hospital de l’ICS on es va aplicar l’anestèsia epidural a totes les parteres.”

En aquest hospital s’hi han format entre 150 i 200 anestesiòlegs. “No sé si els metges que preparo seran o són mestres. Intento que siguin responsables, amb això ja em dono per satisfet.”

Compara l’anestèsia amb el vol d’un avió. “Normalment, quan hi ha més incidents és al començament i al final, com ocorre amb els avions. Quan emprèn el vol, el pilot és conscient que hi ha un risc i que l’aparell pot estavellar-se, però això no fa que es quedi a terra. Amb l’anestesiologia, d’entrada, pots pensar que un pacient serà difícil d’anestesiar i de controlar, per la seva morfologia o perquè té una patologia afegida, però quan comences fas tot el que pots i utilitzes l’experiència, el bagatge científic i els recursos tècnics disponibles, perquè tot surti bé.”

Observa que els incidents produïts en el camp de l’anestèsia són més freqüents en operacions curtes i de poca entitat que en grans intervencions quirúrgiques. “A les grans intervencions, tota la infraestructura està alerta i tothom està atent. A les petites, és més fàcil que es disminueixi la precaució que s’ha de tenir sempre abans de començar una operació.”

De la seva infantesa ençà ha viscut el gran canvi de l’anestesiologia. “Als anys trenta, quan hi havia l’èter i el cloroform, els cirurgians havien de ser molt hàbils i operar una vesícula en vint minuts, perquè si es demoraven el pacient moria a causa de la toxicitat de l’anestèsia. Recordo que els efectes de l’anestèsia eren tan temuts que la gent feia testament abans d’entrar a la sala d’operacions. Actualment, un cirurgià pot estar operant una vesícula durant tres hores i el pacient es desperta al cap de deu minuts com si no hagués passat res.”

El Dr. López explica en què consisteix la feina que fa a l’Hospital de Barcelona. “Treballem amb els cirurgians que ens demanen, perquè els inspirem confiança. Per poder afrontar tranquil una operació, el cirurgià s’ha de sentir confiat amb tota la gent que l’envolta. Hi ha cirurgians que escullen uns determinats anestesistes sense els quals no volen operar, però també els anestesiòlegs ens sentim més tranquils a la sala d’operacions amb certs cirurgians. Es tracta d’una empatia que fa que la tasca sigui més agradable.”

En el transcurs d’una intervenció quirúrgica és fonamental controlar les constants vitals, que la pressió es mantingui en uns nivells acceptables i que el ritme cardíac sigui l’adequat, però del que s’ha d’estar més pendent és del manteniment de la via aèria del pacient. “Quan es fa una anestèsia general, llarga, el pacient està intubat, i el fem respirar mitjançant un respirador. Si la respiració del pacient no és la correcta, tard o d’hora tindrem problemes greus. El pacient pot sagnar o pot tenir arítmies cardíaques, però si no respira pot morir o en el millor dels casos quedar afectat. Si el pacient respira bé, tot va bé.”

Actualment, tothom que ha de sotmetre’s a una operació ha de passar abans per la consulta de l’anestesista. “Aquest és el protocol. L’anestesista demana el consentiment al pacient i li explica en què consisteix l’anestèsia, i li aclareix els dubtes que pugui tenir sobre els detalls de l’operació.”

Malgrat els vint-i-cinc anys d’experiència dins del món de la medicina, de vegades encara es commou. “La darrera vegada que em vaig emocionar va ser durant la intervenció quirúrgica d’una dona de trenta-cinc anys. Vam entrar a la sala d’operacions amb el pronòstic de càncer d’ovari terminal, la qual cosa em va afligir. La vam anestesiar, li vam obrir la panxa, i vam veure que, efectivament, tenia un tumor a l’ovari, però sortosament no era cancerós.”