Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. ALBERT NADAL SÁNCHEZ
DR. ALBERT NADAL SÁNCHEZ.
Fotografia: Àngel Font

DR. ALBERT NADAL SÁNCHEZ. LA REUMATOLOGIA  A CENTRE MÈDIC TEKNON

Obra:

 Text del 2003

El descobriment del genoma humà obre les portes a la possibilitat de crear una vacuna que permeti que les malalties reumàtiques no es desenvolupin.

Artritis, artrosi, osteoporosi, fibromiàlgia… formen part d’un grup de malalties denominades reumàtiques que afecten fonamentalment l’aparell locomotor però també altres part del nostre organisme. Es parla de reumatisme quan la malaltia ataca les articulacions i parts toves com els músculs, tendons i lligaments situats al voltant de les articulacions. Hi ha moltes malalties reumàtiques de les quals s’ignora la causa. Això no significa que siguin incurables, ja que s’han determinat tractaments que en suprimeixen les molèsties i els símptomes i proporcionen una millora important de la qualitat de vida del malalt. Els tractaments també contribueixen a protegir, conservar i rehabilitar l’aparell locomotor i a evitar que la malaltia avanci. Albert Nadal és metge reumatòleg especialitzat en el diagnòstic i tractament de les malalties de l’aparell locomotor. El seu àmbit d’actuació se centra bàsicament en l’osteoporosi, l’artritis, l’artrosi i la fibromiàlgia. Des del 1994 forma part del Cos Facultatiu de Teknon al Servei de Reumatologia. És autor del llibre Referencia rápida en reumatología (1997), dirigit a estudiants de medicina i metges de capçalera. “El reumatòleg és el metge internista de l’aparell locomotor, és a dir, l’especialista que diagnostica i tracta les alteracions que s’han produït sense l’existència prèvia d’un traumatisme de músculs, tendons, lligaments, ossos o articulacions.”

La complexitat de la reumatologia es fa patent en aquestes paraules del Dr. Nadal, que indiquen que “allò que tradicionalment es coneix com a reuma o reuma a la sang és un apartat petit de les malalties que estudia el reumatòleg i es correspon amb el que genèricament denominem artritis. Les malalties reumàtiques inflamatòries són aquelles en les quals es produeix una alteració a la sang que provoca una inflamació en l’articulació. Implica un trastorn en el sistema immunològic. La reumatologia també comprèn les malalties metabòliques de l’os (osteoporosi), les malalties degeneratives del cartíleg (artrosi), les alteracions congènites de l’aparell locomotor i les malalties metabòliques articulars i els trastorns de parts toves.”

L’osteoporosi és una malaltia dels ossos en què es produeix una pèrdua de calci (massa òssia). “Aquesta comporta una major fragilitat i l’aparició de fractures. Per la seva banda, l’artritis és una inflamació d’una articulació per una alteració de la membrana sinovial, una capa que cobreix tota l’articulació i li proporciona el líquid sinovial. La inflamació que caracteritza l’artritis va acompanyada d’un dolor persistent. L’artrosi és una malaltia del cartíleg en la qual aquest perd la seva estructura i funció. Acaba produint-se una deformitat del cartíleg que dificulta el moviment de l’articulació afectada. És una malaltia pròpia de la gent gran. De fet, el progressiu envelliment de població està fent que cada vegada hi hagi més persones amb problemes d’artrosi que de ben segur faran que en un futur es creï la figura del reumatòleg de capçalera. Aquestes malalties poden ser intervingudes canviant l’articulació. La fibromiàlgia agrupa una sèrie de símptomes que proporcionen una gran sensació de malestar al pacient. Fins el moment no s’ha trobat cap causa ni lesió del trastorn que permeti parlar-ne com a malaltia definida.”

Les investigacions mèdiques en el camp de la reumatologia han fet passos importants en els darrers anys, però encara queda molt de terreny per recórrer: “Aquesta especialitat no cura perquè la persona que té dolor en tindrà tota la vida. Ara bé, aquest dolor pot disminuir o desaparèixer aplicant un tractament adequat. En aquesta malaltia acostuma a fer-se malbé l’articulació per una inflamació persistent durant temps. Si es frena la inflamació es paralitza la degradació de l’articulació i millora la qualitat de vida de la persona. Fa uns anys es feien servir antiinflamatoris per treure el dolor i una mica la inflamació, però actualment hi ha tractaments que aconsegueixen que els malalts no tinguin crisis. Hi ha un petit nombre de malalts que no respon als tractaments.”

I afegeix: “El gran èxit de la reumatologia en els darrers anys ha estat el fet de no haver d’arribar a la intervenció quirúrgica. De moment no podem evitar que la malaltia aparegui. Hi ha condicions genètiques que predisposen a patir certes malalties. El descobriment del genoma humà obre les portes a la manipulació de la informació genètica de la persona i, per tant, a la possibilitat de fer modificacions genètiques o de crear una vacuna que permeti que les malalties reumàtiques no es desenvolupin.”

Si bé els exàmens de laboratori i radiogràfics són molt importants a l’hora de diagnosticar la malaltia, no són definitius. La informació que aporta el malalt sobre la percepció de la malaltia és bàsica per definir un tractament. “No podem mesurar tecnològicament el dolor. Tot i així, els aparells d’última generació de radiologia avançada del Centre Mèdic Teknon aporten molta informació útil. Ens basem en una conclusió professional i subjectiva a partir d’escales analògiques. Els reumatòlegs sabem que per diagnosticar i identificar la malaltia, el més important és obtenir la informació directament del pacient escoltant les seves explicacions. Hem de tractar el pacient individualment i ajudar-lo a superar el problema analitzant al detall quines són les causes de les seves molèsties. Cadascú expressa de forma diferent un mateix símptoma. Centrar el problema i el possible origen de les molèsties serà fonamental per aconseguir una millora. Hi ha medicaments i mesures de tractament que s’utilitzen en totes les malalties reumàtiques, però cada malaltia i cada malalt requereixen un disseny específic. La simptomatologia també és diferent en cada persona. Escoltar el malalt, fer preguntes adequades i ser intuïtiu porta el reumatòleg a un diagnòstic molt precís.”

Les malalties reumàtiques inflamatòries tenen moltes similituds de comportament amb el procés de formació de la sida i de les malalties oncològiques. “Sembla que un virus latent durant anys dins de l’organisme podria generar la malaltia. Aquest començaria a activar-se a través d’una sèrie de passos que acabarien amb la inflamació de l’articulació. Per tractar-los es fan servir medicaments que s’utilitzen en el tractament del càncer, encara que amb dosis més petites, els immunosupressors. Medicaments que actuen en els primers passos del procés bloquejant-lo, com un anticós antiTNF (tumor necrosis factor), són el present i el futur, funcionen molt bé i són capaços d’aturar el desenvolupament de la malaltia.”

Les medicines naturals com la xinesa també tracten els reumatismes: “Poden ajudar a l’hora de donar medicaments menys agressius i donar qualitat de vida al malalt, però no són capaces de parar l’avanç de la malaltia.” Ara bé, “el futur de la medicina i també de la reumatologia és l’aplicació de la biologia a l’àmbit mèdic. Al Centre Mèdic Teknon s’ha creat una unitat de cèl·lules mare i factors de creixement que pot aportar coneixements sobre els futurs tractaments de les malalties reumàtiques.”