Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Alberto de Leiva Hidalgo
DR. ALBERTO DE LEIVA HIDALGO.
Fotografia: Àngel Font

DR. ALBERTO DE LEIVA HIDALGO. FUNDACIÓ INSTITUT DE RECERCA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

Obra:

Text del 2003

Volem esdevenir un centre modèlic d’investigació clínica.

.

Un historiador que volgués retratar la trajectòria de la medicina catalana es veuria obligat a dedicar un extens capítol a la tasca realitzada pels investigadors, malgrat la manca de recursos que sovint ha caracteritzat el seu treball. Les xifres, a vegades, diuen molt més que les paraules: “El tant per cent del Producte Interior Brut que el govern espanyol dedica a la investigació no arriba ni a un 1%. Quantitat molt escassa si tenim en compte que la mitjana europea és de l’1,8%. A més, l’objectiu de la Unió Europea és arribar el 2005 a un 3%. N’estem encara massa lluny. A Alemanya, per exemple, ja se n’hi dedica un 2,6%”, detalla Alberto de Leiva, director de l’Institut universitari de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, una entitat que de ben segur figuraria com a protagonista destacada del suposat capítol, no només per la importància d’una trajectòria marcada per fites destacades, sinó per les possibilitats que té de figurar com una de les protagonistes d’una nova etapa: “Podem esdevenir un centre pioner en recerca clínica, tant si són assajos de nous productes farmacològics com si són recerques concebudes pels mateixos investigadors.”

Tot i que encara queda molt camí per recórrer, el primer pas ja s’ha donat: “El Sant Pau està desplegant un nou model de gestió en què la recerca adquireix una gran importància en integrar-se en els programes assistencials i docents del centre: la tasca dels investigadors s’emmarca en les línies de major interès de l’Hospital. Amb la construcció del nou edifici, una part dels pavellons modernistes es destinarà a laboratoris d’investigació. Significa una millora pel que fa a les condicions de l’entorn de treball.”

La tasca investigadora guanya pes específic perquè deixa de ser marginal i passa a formar part del nucli dur de l’activitat hospitalària, un canvi del tot necessari ja que: “El nostre hospital és patró de l’Institut i hi fa una aportació anual, però el 70% dels recursos provenen dels projectes externs aconseguits pels investigadors. Val a dir, però, que la recerca biomèdica no gaudeix d’una carrera investigadora definida al nostre país. Quan ja han acabat la formació i han començat a publicar, el camí dels investigadors és encara incert: habitualment són contractats de manera precària i han de passar molts anys perquè puguin consolidar-se en un emplaçament definitiu. Molts acaben emigrant. És una gran pèrdua.”

El director no dubta de la vocació investigadora d’aquests professionals, ans al contrari: “El nivell ha augmentat, però no n’hi ha més perquè el context no és favorable. Més pressupost implicaria que el nombre es multipliqués per dos o per tres.”

La nova gestió de l’Hospital vol retenir aquest talent, la qual cosa es tradueix en una millora de l’organització que desembocarà en “un major impuls a la investigació. El nostre Institut està vivint una transformació important.”

La creació d’una Oficina de Projectes, capaç d’assegurar els aspectes financers i econòmics d’aquesta tasca científica, és un altre objectiu que es vol aconseguir a curt termini. També assenyala: “En un futur proper el Ministeri de Sanitat procedirà a l’acreditació dels instituts de recerca sanitària de tot l’Estat, i aquests podran establir convenis de col·laboració amb altres entitats investigadores. En aquests moments, l’Institut de Recerca del Sant Pau ja està acreditat com a institut universitari adscrit a la UAB, i liderarà el procés d’organització del futur Institut d’Investigacions Sanitàries, del qual formaran part altres centres de l’esfera de la UAB.”

Abans de donar aquest pas imminent s’han d’assentar les bases. Per aquest motiu ja s’han començat a crear “les anomenades xarxes de centres, agrupacions pluridisciplinàries d’investigadors centrades en problemes sanitaris i clínics de màxima prevalència.”

L’Institut Carlos III serà l’encarregat d’acreditar-les oficialment, “i serà responsabilitat de les institucions investigadores complir amb els requisits de dimensió i estructura, que han de ser les adequades. També es valoraran aspectes com l’organització, els sistemes d’auditoria científica i financera i l’existència d’uns comitès externs d’avaluació.”

L’Institut no restarà al marge: “Estem preparant el nostre pla estratègic per optar a aquest reconeixement oficial.”

Alberto de Leiva assegura que aquesta és la direcció correcta: “Aquest nou model reproduirà allò que fa ja quaranta anys que realitzen els instituts nacionals de salut nord-americans. Aquest sistema és el que ha generat més premis Nobel i una gran riquesa investigadora”, afirma.

Les investigacions portades a terme per l’Institut han estat i són rellevants en les àrees de cardiovascular, neurociències, oncohematologia i patologia digestiva, entre d’altres. A mer tall d’exemple, el director apunta la recent creació al Sant Pau de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars on, entre d’altres línies, “Es treballa per prevenir l’arterioesclerosi des d’una òptica nova, que la considera una malaltia inflamatòria.”

La teràpia gènica és una altra línia de recerca important, com demostra el fet que “Participem en l’estudi anomenat GAIT, centrat en els marcadors genètics de factors que augmenten el risc de la trombogènesi. Els avenços permetran, quan la teràpia gènica ho faci possible, modificar la resposta del sistema sanguini a situacions adverses i evitar el risc de la trombosi.”

En el camp del colesterol, un altre grup treballa amb “ratolins transgènics per poder entendre millor algunes hiperlipidèmies, com és la familiar combinada. El 30% de les persones que pateixen un infart la tenen.”

També esmenta la recerca entorn del pàncrees artificial: “Estem desenvolupant un dispositiu tecnològic per garantir la quasi normalització de la glucèmia, el que afavoriria la qualitat i l’esperança de vida dels diabètics.”

Alberto de Leiva es mira el futur de l’Institut de Recerca del Sant Pau amb optimisme, perquè mentre que el passat tanca les portes amb un balanç satisfactori, el futur empeny amb entusiasme. El segle xxi s’ha estrenat amb perspectives de canvi: “El nostre objectiu és esdevenir un centre modèlic d’investigació clínica. I ara el tenim a l’abast.”