Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Àngel Asensi Blanch
DR. ÀNGEL ASENSI BLANCH.
Fotografia: Àngel Font

DR. ÀNGEL ASENSI BLANCH. OFTALMOLOGIA

Obra:

Text del 2005

Quant a la patologia del glaucoma, la prevenció és fonamental per evitar que moltes persones es quedin cegues.

“L’oftalmologia és una branca de la medicina que tracta els ulls i les seves malalties, però els ulls no són òrgans aïllats de la resta del cos que serveixen tan sols per veure-hi, sinó que formen part de la persona, amb tota la seva complexitat, física i psicològica. No arribarem mai a ser bons oftalmòlegs si no tenim en compte que les nostres malalties formen part d’un ésser complet amb totes les seves connotacions.” Així ho explica el Dr. Àngel Asensi Blanch, metge especialitzat en oftalmologia. Actualment combina la sanitat pública com a cap de la unitat d’oftalmologia de l’Hospital d’Igualada amb la vessant privada al seu centre en el qual col·laboren un optometrista i dos metges especialistes, l’un en glaucoma i l’altre en retina.

L’afecció per la medicina va començar a la infància. “Vinc d’una família de ferroviaris, amb poques possibilitats econòmiques, però tant el pare, Ernest, com la mare, Teresa, van fer tot el que van poder perquè fos metge. El pares ja veien que des de molt petit, quan estava malalt i venia el metge a casa, me’l mirava com un exemple a seguir.”

Va fer la carrera i l’especialitat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. “Quan no havia pensat mai en l’oftalmologia, l’oncle Àlvar Vilaplana i Rius, que era oftalmòleg de l’Hospital de Sant Pau, em va donar a conèixer l’especialitat i me la va plantejar com una possible opció. Mentre feia segon de medicina, ja voltava pel servei d’oftalmologia. El fet de poder anar-hi tan aviat va ser una sort, perquè de seguida em vaig adonar que la visió que en tenia des de fora era molt diferent a la realitat. Vaig estar molts anys al costat de l’oncle i em va descobrir l’especialitat des del punt de vista tècnic i humà. Després, durant l’època de la residència, el Dr. Ramon Martí em va ajudar i em va preparar molt bé en el camp de la retina.”

L’Hospital General d’Igualada, on treballa, pertany a la Fundació Sanitària d’Igualada i forma part de la XHUP, la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya. “La medicina pública la faig dins de la Fundació Sanitària d’Igualada. Com que no és un hospital prou gran per tenir un servei d’oftalmologia, disposem de la unitat d’oftalmologia, de la qual sóc el responsable.”

A la unitat d’oftalmologia s’atén des de la patologia més simple a la més complicada. “Fem l’oftalmologia primària i l’hospitalària. Rebem persones que s’han de graduar la vista, tractem conjuntivitis simples, cataractes, etc. També veiem problemes més greus com el glaucoma, els despreniments de retina o la patologia de la còrnia.”

El centre sanitari de referència és l’Hospital Universitari de Bellvitge. “Atenem el 90% de les patologies a l’Hospital d’Igualada, però hi ha un 10% que se’ns escapa, perquè ens falta utillatge. Aleshores, la petita part que no podem resoldre la derivem a l’Hospital de Bellvitge.”

Però això potser canviarà aviat: “A Igualada s’està fent un nou hospital, que probablement estarà enllestit d’aquí a un any i mig. Les proves intermèdies que ara no podem fer, es faran al nou hospital.”

Creu que el camp de l’oftalmologia ha experimentat una autèntica revolució en els darrers vint anys. “Els canvis han estat en tots els terrenys, però també s’ha transformat la mateixa percepció dels oftalmòlegs. Quan vaig començar l’especialitat, poca gent triava oftalmologia, perquè la veien com una ciència molt petita i amb pocs recursos. Se la relacionava amb quatre col·liris, quatre pomades, unes ulleres i alguna cataracta. Ara s’ha convertit en una de les especialitats més sol·licitades.”

La Seguretat Social no inclou en les seves prestacions la cirurgia refractiva de miopia, astigmatisme i hipermetropia. El Dr. Asensi ho veu lògic, perquè la considera una cirurgia estètica. “Quan la cirurgia estètica estigui inclosa a la Seguretat Social, podrà entrar dins d’aquesta cobertura, però, de moment, no té sentit. La cirurgia refractiva no és curativa. No tractem la causa de la malaltia. Un miop de certes diòptries, a part del problema de portar ulleres, té una sèrie de riscos inherents a la seva patologia, com tenir glaucoma o despreniment de retina. Amb la cirurgia refractiva reduïm les diòptries, però la persona operada continuarà tenint els mateixos riscos.”

La prevenció és important, en totes les branques de l’especialitat, per exemple a l’estrabisme. “Quan vaig començar a exercir a Igualada vint anys enrere, moltes vegades havíem d’operar nens amb estrabisme. El problema era que ens arribaven quan ja tenien tres o quatre anys i l’estrabisme ja havia fet estralls. Ara, en canvi, n’opero un de tant en tant. Els pediatres saben que si el nen gira una mica l’ull l’han d’enviar de seguida a l’oftalmòleg, de manera que podem tractar-lo i evitar una sèrie de problemes que després serien molt més difícils de solucionar. Ara, amb la immigració, tornem a veure una altra vegada gent estràbica de certa edat.”

Cada dia diagnostica glaucoma, una malaltia molt freqüent. “Quant a la patologia del glaucoma, la prevenció és fonamental per evitar que moltes persones es quedin cegues. Això significa que la gent que ve quan la malaltia és a la fase inicial tindrà la possibilitat de conservar la visió tota la vida amb mesures senzilles, com és el control de la pressió ocular. Però quan aquesta malaltia presenta els primers símptomes, com pot ser la pèrdua de visió, ja tenim a l’entorn d’un 80% del nervi òptic atrofiat i perdut irremissiblement. Si s’agafa tard tenim molts problemes i els resultats són bastant dolents. No volem espantar ningú, però aquest és un exemple clar de l’efectivitat de la prevenció.”

El futur de l’oftalmologia s’encamina cap a la regeneració de teixits en determinades zones de l’ull. Hi ha dues patologies concretes que podrien beneficiar-se’n molt. “Una de les patologies que possiblement es podrà solucionar amb les cèl·lules mare serà la diabetis. Com que aquesta malaltia causa moltes cegueses. Si la diabetes es pot curar tindrem menys afectacions oculars. L’altra patologia és la degeneració macular, lligada a l’edat, que també origina pèrdua visual i que es podria solucionar amb cèl·lules mare o amb la producció de teixit retinià.”

Sense provenir d’una nissaga de metges, el Dr. Asensi amplia poc a poc el cercle familiar relacionat amb la medicina. “La meva dona, Núria Puig, va estudiar medicina general i treballa com a gestora sanitària del SCS (Servei Català de la Salut). La meva germana, Maria, és psicòloga. Tinc un fill de dinou anys, Adrià, que fa la carrera de biologia. La meva filla, Anna, de sis anys, no descarto que sigui metgessa, perquè quan veu que algú es fa mal, va corrent a la farmaciola a buscar un remei per curar-lo.”

Com a fill de  ferroviari, li agraden els trens, es relaxa viatjant amb aquest mitjà i no vol deixar escapar-ne cap ni un. “Per estar al dia en una especialitat com l’oftalmologia es requereix un gran esforç humà i material. És un treball afegit a la feina assistencial diària, però l’has de fer si no vols perdre el tren.”