Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. ÀNGEL RODRÍGUEZ POZO
DR. ÀNGEL RODRÍGUEZ POZO.
Fotografia: Àngel Font

DR. ÀNGEL RODRÍGUEZ POZO. Medicina Intensiva

Obra:

Text del 2005

El treball multidisciplinari propiciarà una actuació més competent i diversificada.

.

Sens dubte l’activitat del doctor Àngel Rodríguez és intensa; a més de dedicar-se a l’exercici mèdic com a especialista del servei de medicina intensiva de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida és actualment el degà de la facultat de medicina de la universitat d’aquesta ciutat: “Dedico la meitat de la meva jornada a l’assistència i a la preparació postgraduada de futurs especialistes en medicina intensiva. L’altra meitat la destino a la docència universitària i les tasques relacionades amb el meu càrrec de degà a la facultat.”

De forma complementària també inverteix part del seu temps en la recerca: “He publicat trenta-vuit articles en revistes mèdiques, a part de dos capítols per a llibres d’autors diversos, i he preparat cent comunicacions per a congressos.”

D’altra banda, “sempre he tingut molt d’interès per la dietètica. Fruit d’aquesta inquietud he escrit dos llibres de caràcter divulgatiu per tal que el gran públic conegui millor la importància d’aquesta qüestió.”

Es tracta dels títols Dieta mediterrània i Salut i nutrició per a la salut. De fet, la ingesta de substàncies nutritives no és un aspecte aliè a la seva especialitat mèdica: “La nutrició artificial és molt important per aconseguir el restabliment de l’estat de salut dels malalts crítics.”

El doctor Rodríguez es va formar com a facultatiu a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar posteriorment en medicina intensiva a Cartagena: “Mai no vaig creure necessari sortir a l’estranger per perfeccionar els meus coneixements, entre d’altres coses perquè la medicina intensiva és una àrea mèdica molt jove i jo m’hi vaig inclinar quan tot just es començava a implantar al nostre país.”

Aquesta joventut determina que els reptes siguin encara molts i variats: “Encara queda molt per investigar i perfeccionar, sobretot en el vessant més humà. En la nostra especialitat, com en altres, cal desenvolupar teòricament i aplicar de forma pràctica el concepte d’equip multidisciplinari. La implantació d’aquesta forma de treball ha de passar forçosament per la conscienciació que el metge és una part més de l’equip sanitari i que la seva actuació no és més important que la d’altres integrants, sinó complementària. Crec sincerament que aquest és el futur de l’actuació mèdica perquè propiciarà una actuació més competent i diversificada.”

En el servei on treballa aquest aspecte es fa evident en el cas dels infermers: “Perquè un servei de cures intensives funcioni de manera correcta és imprescindible que les infermeres siguin excel·lents professionals, amb una formació òptima i un reciclatge constant. La seva tasca no és únicament sanitària, sinó sobretot humana i social. Són elles les que tenen un contacte sovintejat amb les famílies i les que, per tant, els van trametent l’evolució o involució dels seus parents.”

Així mateix, pel doctor Rodríguez és fonamental que un metge tingui bones capacitats comunicatives. “Un facultatiu ha de ser capaç de transmetre males notícies i de fer-ho de manera eficient i humana perquè cal que el pacient -o la seva família- coneguin les característiques de la malaltia i que se sentin acompanyats i compresos.”

El doctor Àngel Rodríguez es confessa enamorat de la seva especialitat pels múltiples vessants -mèdics, humans, socials, ètics, tecnològics, etc.- que planteja: “La nostra feina comporta tenir una sòlida base de coneixements mèdics perquè som una mena d’especialistes en medicina interna que actuem quan l’estat de salut del malalt és més crític. Això determina que siguem professionals pluripotencials capaços de tractar des d’un problema cardiològic fins a un de traumatològic o ginecològic. La nostra feina es realitza sempre des de l’esperança, perquè tractem aquells pacients que necessiten ser internats en una àrea específica de l’hospital i rebre unes cures especialitzades fins que assoleixen una situació sanitària òptima per tornar a una habitació de planta i restablir-se totalment.”

Des del seu punt de vista, la característica essencial de la seva especialitat és que “les persones ateses a un servei de cures intensives requereixen grans inversions de temps i de recursos econòmics. L’Hospital Arnau de Vilanova és l’únic centre de referència per a tots els malalts de la província. Això explica que l’ocupació mitjana de la nostra unitat sigui normalment de prop del 100% i que s’hagin de derivar alguns malalts cap a altres centres hospitalaris on no existeix específicament un servei de cures intensives sota la direcció d’un especialista en medicina intensiva.”

Per tal d’arranjar aquesta problemàtica, “caldria efectuar un estudi seriós de les necessitats hospitalàries reals de llits d’intensius a les nostres comarques i adequar les dotacions a aquestes demandes. És cert que una plaça hospitalària de medicina intensiva té un elevat cost econòmic, però aquesta despesa es tradueix en un millor tractament sanitari i, sobretot, en la possibilitat de poder reduir l’índex de mortalitat derivat de determinades situacions crítiques, com ara els accidents de trànsit. De fet, l’elevada sinistralitat viària de les nostres comarques explica en part el col·lapse habitual del nostre servei.”

Tanmateix no tot és negatiu, ja que, d’altra banda, s’ha de destacar l’avenç espectacular que ha viscut aquesta especialitat: “Hem millorat la nostra eficàcia mèdica i hem aconseguit centralitzar i racionalitzar el funcionament i recursos del nostre servei.”

El doctor Rodríguez no és descendent de cap nissaga mèdica, però possiblement n’hagi encetada una perquè la seva filla Alba s’està especialitzant en aquests moments en medicina nuclear. En certa manera ambdues especialitats tenen concomitàncies perquè totes dues aposten per la tecnologia per tal de salvar vides humanes.