Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Antonio de Udaeta Valentín
DR. ANTONIO DE UDAETA VALENTÍN.
Fotografia: Àngel Font

DR. ANTONIO DE UDAETA VALENTÍN. SOCIETAT CATALANA D'ODONTOESTOMATOLOGIA

Obra:

Text del 2003

La nostra entitat obre les portes a tots aquells llicenciats que desitgin millorar els coneixements i la pràctica de la professió.

En els darrers anys, l’odontologia és, de totes les professions sanitàries, una de les que ha sofert més canvis. Els centres dedicats a l’ensenyament de l’especialitat s’han multiplicat a tot l’Estat i s’han modificat les titulacions oficials; s’ha registrat un espectacular creixement dels nous llicenciats que ha contribuït a rejovenir la professió, i s’ha assistit a la davallada de les malalties més prevalents, com la càries. Els avenços tecnològics i les darreres investigacions científiques en el camp de l’enginyeria genètica, que contribuiran a allargar la vida dels humans, també afronten el col·lectiu amb unes perspectives de futur en plena ebullició en què la prevenció i la formació dels experts se situen al capdavant de les prioritats més immediates. Dins d’aquest context, la tasca desenvolupada des de fa 56 anys per la Societat Catalana d’Odontoestomatologia (SCOE) -integrada dins l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears- pren un destacat protagonisme. “Necessitem estar molt al dia. La nostra entitat obre les portes a tots aquells llicenciats odontòlegs i estomatòlegs que desitgin potenciar els seus coneixements i millorar la pràctica de la professió”, anuncia el doctor Antonio de Udaeta, president d’una institució que agrupa ja mil socis a tot Catalunya.

El programa acadèmic de la SCOE és ampli, heterogeni i constant, ja que l’ensenyança continuada té un pes cabdal. El president no dubta a assenyalar que “som de les entitats mèdiques amb més activitats. Una prova és que necessitem dues secretàries, quan hi ha altres institucions que les comparteixen.”

L’agenda dels inscrits està molt carregada del setembre al juny: “Tenim l’anomenada Tribuna Acadèmica, dins la qual qualsevol membre pot presentar lliurement la comunicació que desitgi. Hi participen tres o quatre ponents que acostumen a aclarir conceptes polèmics i a divulgar estudis innovadors. També se celebren sessions conegudes com El cas difícil o enganyós, en què un company de dilatada experiència i prestigi, triat per la Junta de Govern, exposa casos clínics especialment educatius per la seva dificultat o per la seva fàcil confusió”, detalla Antonio de Udaeta.

Així mateix, la institució ha donat continuïtat als Debats: espais per discutir diferents temes que poden ser objecte de controvèrsia dins la professió, tant pel que fa a l’ortodòncia, a l’endodòncia o a la cirurgia. A la Consulta als Experts, els socis es reuneixen per tal que els companys escollits pels seus destacats coneixements els donin el seu parer sobre la resolució de determinats casos clínics complexos o dubtosos. La presentació de productes té lloc dins el Taller de Materials, on es combina la pràctica i la teoria, “se n’expliquen amb vídeos o diapositives els fonaments científics o els mètodes.”

La Societat també dóna cabuda a cursos teòrics i pràctics que inclouen totes les especialitats odontoestomatològiques i on hi poden participar tots els col·legiats. D’altra banda, els esdeveniments extraordinaris s’allarguen durant dos dies, hi assisteixen especialistes d’arreu de l’Estat i solen aplegar de dos-cents a tres-cents professionals. “Tot aquest ventall d’activitats és una oportunitat única per compartir experiències, és a dir, permet la trobada i el diàleg entre els metges. El dentista sol treure molt profit de la xerrada amb dos o tres companys als corredors o als esmorzars. Indubtablement aquestes reunions fan tirar endavant la professió. També hi ha estudiants joves que poden entrar en contacte amb els conferenciants i, a vegades, això els obre les portes per fer una estada curta a la seva clínica i poder observar les aplicacions en directe”, explica Antonio de Udaeta, qui aclareix que els congressos més multitudinaris són organitzats pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs, “amb el qual mantenim una estreta col·laboració.”

En l’actualitat, el nivell d’aquests professionals a Catalunya és “correcte, més que acceptable. Si no és millor és perquè encara hi ha molta gent que no va al dentista.”

El 2001, un 73% del total de la població no va acudir a les consultes, un percentatge massa alt per fer efectiva una eficient tasca de prevenció, autèntic objectiu que guia un col·lectiu sovint poc valorat. “Se’ns continua veient com el senyor que fa mal i cobra molt. Sempre se’ns ha mirat com si no forméssim part de la medicina. L’ideal seria que féssim petites intervencions per mantenir les dents, però avui prima més el vessant intervencionista perquè hi ha gent que té por, retarda el pas per la consulta i només ens visita quan la dent ja li fa mal i és massa tard. Això complica els tractaments de manera innecessària”, assevera aquest especialista que recomana una assistència anual malgrat reconèixer diferents graus de necessitat. “Hi ha gent que no ha aplicat una higiene correcta i té una boca perfecta. Però també hi ha persones, i són la majoria, que sí que ho fan i els van sortint càries contínuament. Existeix un factor hereditari important. Tanmateix, calen visites periòdiques. Si hi ha una bona prevenció, és difícil perdre les dents.”

En els darrers anys, el col·lectiu ha tingut cura d’endegar una important acció informativa a les escoles: “Cal destacar el programa impulsat per la càtedra del doctor Emilio Cuenca, que, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha fet possible iniciar una campanya preventiva als centres d’ensenyament. Els infants han après a rentar-se les dents; si segueixen les pautes marcades difícilment tindran càries”, afirma Antonio de Udaeta, metge d’àmplia experiència professional i organitzativa: també ha estat secretari del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs, vicepresident del primer Congrès Català d’Odontologia i de la Federació Dental Internacional.

Assegurar una oferta equilibrada i adequada de dentistes competents és un dels reptes d’una especialitat que comença a detectar la massificació de nous titulats, i, per tant, el rejoveniment de la professió. Per entendre aquest fenomen hem de mirar enrere. Fins l’any 1971, per obtenir el títol calia, després de cursar els estudis de medicina, ingressar a l’única escola d’estomatologia, ubicada a la Universidad Complutense de Madrid. Però a partir d’aquell any, s’obre un centre a la Universitat de Barcelona (UB), així com a d’altres punts de la geografia espanyola. L’entrada a la UE obligà, l’any 1986, a crear una nova titulació: la llicenciatura en odontologia. Les escoles es transformen aleshores en facultats d’odontologia i se’n creen de noves, tant públiques com privades. Actualment, a Espanya n’hi ha tretze, dues són catalanes: La facultat pública d’odontologia de la UB -inaugurada l’any 1986- i la privada de la Universitat Internacional de Catalunya, que va obrir les portes el 1996. Segons es calcula en un informe del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs, les previsions indiquen que d’aquí a deu anys hi haurà un dentista per cada 1.500 habitants, quan la proporció òptima és d’un especialista per cada 2.700 o 3.200 persones. “Quan jo vaig acabar la carrera hi havia una manca considerable de professionals: un per quasi 12.000 persones. Actualment, arreu d’Espanya surten més de 1.000 títols anuals, i arribarà un moment en què no hi haurà feina per a tothom. Crec que la relació entre l’oferta i la demanda ajudarà a posar fre i a anivellar aquest problema”, assegura el representant de la SCOE, abans de destacar que la major competència ha ajudat a abaixar els índexs d’intrusisme dins la professió. “El grau d’exigència dels pacients és alt.”

Els avenços tecnològics i les darreres investigacions científiques han fet evolucionar força l’especialitat. D’una banda, la informàtica -present a totes les consultes- ha ajudat a gestionar millor la informació i la relació amb l’usuari. De l’altra, el desenvolupament de la biotecnologia situa la tasca preventiva dels dentistes en un primer pla. “Es diu que els nens que neixen ara podran viure fins a 120 anys. Davant d’una major esperança de vida, hem de procurar perllongar la salut de les dents d’aquestes persones”, comenta Antonio de Udaeta, sense oblidar que hi ha un altre fenomen demogràfic que també hi influeix i és la baixada de la natalitat i l’envelliment de la població.

En concret, Catalunya és una de les regions del món on es preveu un creixement més alt de l’anomenada tercera edat. “Abans les dents s’arrencaven fàcilment. Avui en dia, hi ha tractaments que en prioritzen la conservació. La gent gran es veu afavorida, perquè la salut oral repercuteix favorablement en la salut física i social.”

Així mateix, el tractament de patologies com la peridentitis pot donar en un futur no massa llunyà passos agegantats. “Totes les especialitats mèdiques han aconseguit fites que fa uns anys eren increïbles. Dins del camp de la periodòncia, s’arribarà a obtenir, gràcies a processos immunitaris o biològics, un antídot per frenar l’avenç d’aquests microbacteris que es fiquen dins les genives i les malmeten”, apunta el president de la SCOE. Aquesta patologia té un gran inconvenient: l’absència de dolor. “Si hi ha una manca contínua de prevenció i de visites de control, el carrall va soscavant l’os, la dent comença a bellugar-se, apareix el flegmó i, aleshores, ja no hi ha res a fer.”

Els implants formen part de la tecnologia més puntera, consisteixen a col·locar una peça a l’interior de l’os maxil·lar o de la mandíbula per mitjà d’una intervenció quirúrgica. Sobre aquesta base es pot instal·lar posteriorment una o més peces dentals. El principal avantatge és evitar que el pacient hagi de portar pròtesis movibles: les conegudes popularment com dentadures, que poden donar problemes estètics o de mobilitat. “És un gran avenç, però s’ha de tenir en compte que una persona que ha tingut cura de la seva boca mai arribarà a aquest extrem”, afirma, abans de referir-se a un dels vessants de la professió amb més futur: l’odontologia estètica. Avui en dia, tothom desitja mostrar un somriure atractiu, sinònim de bellesa i aparença de vitalitat.

Una boca confiada, que deixa ensenyar una filera de dents blanques i ben proporcionades denota una sensació de confiança en un mateix, un aspecte molt valorat en una societat que dóna prioritat a la imatge. Els avenços actuals permeten restaurar dents tacades, artillades, torçades o separades. “Els pacients no només volen conservar-les, sinó que les volen boniques. Hi ha gent que a la meva consulta m’ha arribat a dir que les volia tenir com un personatge famós”, explica Antonio de Udaeta. Dins d’aquesta tendència, l’increment dels blanquejaments dentals no és gens estrany, així com tampoc ho són les nombroses campanyes publicitàries que els promocionen.

La irrupció de macroclíniques amb dentistes treballant per a tercers i una àmplia oferta de serveis en ortodòncia, periodòncia, anodòncia i cirurgia, ha fet variar la concepció d’una professió que s’ha desenvolupat tradicionalment a les consultes de petites dimensions, on la relació entre metge i pacient és més propera i confiada. El col·lectiu ha obert un debat i ha sospesat el risc d’estimular els factors de producció econòmica per sobre de la professionalitat. “Els odontòlegs han de procurar evitar els sobretractaments”, assenyala.

“També, hem de tenir en compte que hi ha especialistes a qui agrada mantenir un important nivell estructural i tenir al seu càrrec quatre infermeres, tres auxiliars i dos protèsics, per exemple. I d’altres dentistes que per al desenvolupament de la seva feina ja en tenen prou amb una consulta més reduïda”, comenta.

Per a aquest odontòleg, la tendència actual és “anar cap a clíniques més o menys grans, amb quatre o sis gabinets de professionals que poden oferir un ampli ventall de possibilitats perquè el pacient no hagi de sortir del centre a buscar un tractament.”

Un altre sistema emprat pels metges més joves, que acaben de llicenciar-se, és la recerca d’una sortida laboral per mitjà de l’especialització: “Muntar una clínica és una inversió massa cara per a una persona que comença, així que els odontòlegs que s’inicien s’especialitzen en una tasca determinada i solen visitar les clíniques dentals per tal d’oferir els seus serveis. Com que hi ha feines que els dentistes d’aquests centres no volen fer, els contracten. D’aquesta manera, comencen a treballar sense haver d’invertir en material ni assumir cap cost, tot i que sí que tenen una responsabilitat clínica. És una bona manera de fer-se camí, malgrat que finalment tots pretenen obrir una consulta.”

El col·lectiu no és aliè a les transformacions socials i ha vist incrementar en els últims vint anys la incorporació de les dones a la professió odontològica. D’acord amb les dades dels estudiants que ingressen a les facultats, l’alumnat és en l’actualitat majoritoàriament femení, una tendència que aboca novament a la reflexió: Quines noves i positives perspectives poden afegir-se a una professió protagonitzada fins no fa gaire temps pels homes? “A les conferències organitzades per la SCOE, dues terceres parts dels assistents són dones”, confirma Antonio de Udaeta, home vinculat a l’odontologia des del si familiar: el seu progenitor, el doctor Udaeta París, va ser membre fundador de la SCOE l’any 1947. “El meu pare, que té 96 anys, se’n fa creus, de com ha arribat a evolucionar la professió”, reitera. La saga familiar de dentistes continua: el fill i la nora ja han pres el relleu.