Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. ANTONI MARTÍNEZ AMENÓS
DR. ANTONI MARTÍNEZ AMENÓS.
Fotografia: Àngel Font

DR. ANTONI MARTÍNEZ AMENÓS. SOCIETAT CATALANA D’HIPERTENSIÓ ARTERIAL

Obra:

Text del 2003

La hipertensió arterial és una malaltia molt freqüent entre la població i, per tant, motiu de preocupació per part del món sanitari. La Societat Catalana d’Hipertensió Arterial va néixer com a punt de trobada de diversos equips de metges que treballaven, de forma separada, en l’àmbit de la hipertensió arterial, ja sigui realitzant assistència mèdica o en el camp de la recerca. Durant alguns anys es van dur a terme accions diverses al voltant d’aquesta temàtica, bàsicament reunions, congressos i jornades. Aquells primers passos van donar lloc a un plantejament més seriós que portaria a la unió de diferents iniciatives en una única entitat. El Dr. Antoni Martínez Amenós, president de la Societat, indica que la tasca que té lloc des dels Centres d’Assistència Primària (CAP) és molt important per a la detecció precoç de la hipertensió. “Considerem que la labor que es duu a terme des dels CAP és bàsica en el control de la hipertensió en un primer nivell. El metge de família és una figura fonamentalment en la detecció i control de la hipertensió arterial. S’ha de recuperar el to del metge de capçalera d’abans, generant confiança i actuant amb empatia cap el pacient, fet que acostuma a repercutir en una millora de l’assistència.”

La hipertensió arterial és un terreny multidisciplinari en el qual s’hi impliquen diferents especialitats mèdiques: el camp de la nefrologia, de la medicina interna, de la cardiologia… “La mortalitat a les societats occidentals ve determinada pels accidents de trànsit, les neoplàsies i per problemes cardiovasculars, dels quals la hipertensió arterial és un dels factors determinants.”

L’educació sanitària de la població, pel que fa als factors de risc cardiovascular, és un aspecte importantíssim per motivar els pacients envers el compliment del tractament mèdic. La hipertensió arterial sovint cursa de forma assimptomàtica i aquest fet no ajuda a motivar el pacient a canviar els hàbits higiènic-dietètics ni a acceptar un tractament de per vida.

Durant els anys setanta una sèrie d’estudis epidemiològics van ajudar a iniciar programes de detecció i tractament de la hipertensió, i també van impulsar accions educatives; i en els vuitanta es va crear el Consell Assessor de la Hipertensió Arterial a Catalunya, presidit pel doctor Miquel Torner Soler. Aquest organisme va impulsar i coordinar una sèrie d’iniciatives en aquell moment necessàries.

Les activitats de la Societat Catalana d’hipertensió arterial s’emmarquen en el si de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. “En aquest organisme, cada tres mesos, hi duem a terme reunions de tipus científic. Des de fa dos anys es fa una trobada dirigida a investigadors joves amb l’objectiu que presentin els seus treballs d’investigació i les seves línies de treball. Atorguem premis als millors projectes d’investigació i està en projecte la concessió de beques de curta estada a l’estranger. També hem iniciat el Club de l’Hipertens des d’on s’organitzen col·loquis i s’edita material gràfic. Mantenim una relació molt estreta amb l’àmbit farmacèutic i fem trobades i sessions al seu Col·legi. La farmàcia és una institució molt important en els diferents aspectes de l’assistència a l’hipertens. És un lloc de mesura de la hipertensió i, per tant, l’espai des d’on s’ha de fer un bon ús de la normativa dels aparells, bona recomanació mèdica, observança, prescripció, etc. La indústria farmacèutica també ha donat suport a les nostres iniciatives.”

Anualment, al mes de desembre, es fa el Congrés de la Societat Catalana d’Hipertensió Arterial, amb molta assistència per part de facultatius i també de personal sanitari implicat en el control de la malaltia. És habitual la presència de personalitats destacades en aquest terreny a nivell nacional i internacional.

La Societat es va crear l’any 1996. Els presidents precedents han sigut els doctors Hèlios Pardell i Antoni Coca. Des d’aleshores s’han dut a terme molts projectes i activitats relacionats amb aquest àmbit. El doctor Antoni Martínez Amenós fa una valoració positiva de l’evolució mèdica en aquest terreny durant els últims anys: “La medicina és un àmbit molt dinàmic. Valorem l’evolució de la investigació i el tractament mèdic d’aquesta malaltia a partir d’una perspectiva de dècades de treball. Des dels anys vuitanta ha tingut lloc una evolució important. Per una banda, hi ha hagut canvis en els criteris de diagnòstic de la hipertensió. Les jornades van ser una plataforma de difusió dels criteris elaborats per organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Societat Internacional d’Hipertensió i, al mateix temps, feia possible que ens poséssim al dia en la matèria.”

La detecció precoç d’aquesta malaltia és un factor molt important. Sovint es presenta de forma assimptomàtica i no es manifesta fins que ja hi ha afecció en algun òrgan. En fases inicials és una desviació quantitativa de les xifres de pressió, que comporta un risc però no dóna cap símptoma. La detecció inicial és bàsica i per aquest motiu cal incidir en l’educació sanitària i motivar a la població sobre la importància de fer-se revisions periòdiques. Deixar de fumar, perdre pes, menjar amb poca sal i pocs greixos, canviar la vida sedentària per una de més activa, estimular el concepte de salut… són alguns dels aspectes que el metge ha de donar a conèixer i promoure. Aquesta malaltia no es pot analitzar de forma aïllada sinó en relació al conjunt de factors de risc cardiovascular com són l’augment de colesterol, la diabetes, el tabaquisme i l’obesitat.

L’aparell més exacte per mesurar la pressió arterial és l’esfigmomanòmetre de mercuri, que requereix un adequat manteniment. L’aparell de mesurar s’ha popularitzat i la majoria d’hipertensos en tenen un per controlar els seus nivells. “S’ha d’anar en compte a l’hora d’utilitzar-lo; una cosa és que es faci servir per dur un control adequat i una altra que acabi sent una obsessió. La supervisió mèdica és bàsica en tots els casos.”

Els organismes internacionals situen les xifres de normalitat de la pressió arterial per sota de 149/90 mmHg, i més baixes en el cas dels pacients diabètics o que pateixin malaties renals.

La Societat Catalana d’Hipertensío Arterial, conscient que la hipertensió és un camp multidisciplinari, aspira a mantenir col·laboracions actives amb les Societats Científiques  relacionades, com la de Cardiologia, Nefrologia, Medicina Interna, Diabetis, Medicina Familiar i Comunitària, etc.; i també a ser una entitat dinamitzadora en aspectes preventius i educatius envers el conjunt de la societat, per promoure la difusió i seguiment d’hàbits saludables que contribueixin a disminuir el risc cardiovascular.