Text del 2004
El concepte d’envelliment actiu inclou la salut, prevenció, participació social i activitat des d’un punt de vista físic i mental.
L’evolució de la medicina ha permès prolongar la mitjana d’edat i la qualitat de vida de la població en general. Cada cop vivim més anys i envellim en millors condicions de salut, però la vellesa, com les altres etapes de la vida, té la seva problemàtica mèdica i social i requereix uns serveis d’atenció especialitzats. Els professionals mèdics que se n’ocupen són els geriatres. “La geriatria és una especialitat que s’ocupa de l’atenció de la gent gran, no només de les seves malalties sinó també de l’impacte que causen en l’individu i en el seu entorn social. Malauradament s’ha contraposat la visió del metge, humanista de la salut amb la de tècnic que domina els últims avenços tecnològics. Si un es vol dedicar a atendre les persones grans, sigui geriatre o no, ha de tenir en compte que aquell pacient no és només un malalt sinó que té altres elements al seu entorn que interfereixen en el seu futur.”
El Dr. Antoni Salvà va estudiar medicina atret per la imatge del metge de poble, però durant les primeres guàrdies a l’hospital de Mataró i a l’Hospital de la Vall d’hebron es va adonar realment de què era fer de metge. L’interès per una visió integral del malalt el va portar durant uns anys a la pràctica de la medicina interna, però quan l’hospital de Mataró va fer-se càrrec d’una residència geriàtrica per transformar-la en un centre sociosanitari, el cap de medicina interna, el dr. Xavier Balanzó, el va motivar per presentar-se a la convocatòria d’una plaça de geriatre. Aleshores va adonar-se que els seus coneixements sobre la problemàtica de la gent gran no eren suficients. Tot i que a Catalunya hi havia algunes experiències pioneres com per exemple a Granollers i Mataró, calia marxar fora per tal d’aprofundir en la matèria. A França va descobrir una nova especialitat apassionant. “Allò que em va atraure de la geriatria era el fet d’adonar-me que sabíem molt poc. Les patologies que es tractaven eren les mateixes, però amb un enfocament diferent que no s’ensenyava a la facultat. Hi havia una manera de tractar la gent gran que no coneixia, tot i que per tractar les malalties en si mateixes sí que estava capacitat.”
Durant tres anys el Dr. Salvà va compaginar l’activitat assistencial amb l’estudi de l’especialitat de geriatria en diversos centres europeus, i, al Centre geriàtric Cabanelles dependent de l’hospital de Mataró, va poder posar en pràctica tot allò que havia après. “Junt amb els meus companys vàrem posar en marxa nous serveis d’assistència clínica (unitats de cures pal·liatives, de convalescència, d’aguts, etc.), em vaig preocupar d’aplicar alguns aspectes dels models organitzatius que havia conegut i, a més, vaig voler aprofundir en les síndromes geriàtriques. Em vaig adonar que sabia tractar una pneumònia o una insuficiència cardíaca, però sabíem poc de la importància de les caigudes en la gent gran, de l’impacte de la desnutrició després d’una malaltia aguda o de com atendre les persones amb alzheimer.”
L’any 1999, atret per la gestió i l’organització dels serveis geriàtrics, va passar a col·laborar en el programa Vida als anys, del qual acabaria sent el director durant un període de cinc anys. “El programa Vida als anys va néixer el 1986 vinculat al Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Ha estat pioner a tot Espanya en el desplegament de recursos per atendre la gent gran, els malalts crònics i les persones amb discapacitat. El nom del programa fa referència a la voluntat d’envellir de manera saludable i tan autònoma com sigui possible. Donar vida als anys vol dir afegir anys i també qualitat de vida durant aquest període que tots hem de passar si tenim la sort d’arribar-hi. Aquest programa, que ja no existeix, va crear molts recursos dels quals ara podem gaudir. Va desenvolupar principalment la vessant assistencial per atendre les persones en les millors condicions en determinades fases de les malalties que requerien una expertesa concreta. A més, aquest programa va definir un model que tenia en compte una visió integral del malalt. Tot plegat, va ser l’origen dels actuals serveis sociosanitaris de què disposem a Catalunya.”
Ha sigut vice-president de la Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia i membre de la Junta de la Societat Europea de Medicina Geriatrica. Actualment és membre de la Junta de l’ International Academy of Nutrition and Aging i responsable del grup de nutrició de la Associació Internacional de Gerontologia (Regió Europea). Recentment ha assumit el càrrec d’editor de la Revista Española de Geriatría i Gerontología. En aquests moments el doctor Salvà ocupa el càrrec de director de l’Institut Català d’Envelliment, de la Universitat Autònoma de Barcelona i continua col·laborant amb el Departament de Salut com a director del Pla Director Sociosanitari. “Fa tres anys, gràcies a la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Agrupació Mútua, es va crear aquest Institut amb una visió transversal de la problemàtica de la gent gran, no només des de la vessant clínica i social sinó també des del punt de vista de l’impacte en la societat i la participació de la ciutadania. Les seves línies de treball són molt diverses: estudi de la dependència, qualitat de vida, vessant clínica (nutrició, caigudes, Alzheimer…), col·laboració amb institucions públiques, etc. En cadascuna d’aquestes línies de treball s’han desenvolupat projectes d’àmbit local i internacional. Esperem que aquest Institut a poc a poc s’anirà consolidant i esdevindrà útil a la gent gran, als professionals i a les institucions que treballen en aquest àmbit.”
Més enllà de l’envelliment saludable, l’OMS està intentant impulsar un nou concepte, el d’envelliment actiu. “S’ha de procurar que la gent gran tingui un bon estat de salut i que participi a la societat. Els mateixos implicats han de tenir capacitat de decisió i gestió de la seva pròpia història personal i han d’involucrar-se en el seu futur. El concepte d’envelliment actiu inclou la salut, la prevenció, la participació social i l’activitat des d’un punt de vista mental i psicològic. Hem de mirar d’aconseguir tot això des de diversos punts de vista: assistencial, oferint serveis perquè les persones estiguin ben ateses en cas de malaltia, i preventiu, amb l’impuls d’actuacions que permetin a la gent gran la participació activa. Les institucions tenen un paper fonamental amb la creació d’oportunitats i donant protecció social o sanitària a aquells que la necessiten. I la societat haurà de plantejar-se l’adaptació progressiva al nou món que vivim dominat per dos fenòmens molt importants, l’envelliment i la immigració.” La vellesa ens afecta a tots, per la qual cosa val la pena treballar-hi per arribar en les millors condicions i amb tots els serveis i recursos necessaris per viure dignament i activament.
