Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Jordi Sans-Sabrafen et alia
DR. ANTONI TEJEDO I MATEU, DR. GUILLEM LÓPEZ I CASASNOVAS, DR. JOSEP M. MASSONS I ESPLUGAS, DR. JOAN URIACH I MARSAL, DR. JOSEP M. DEXEUS I TRIAS DE BES, DR. JACINT CORBELLA I CORBELLA, DR. JORDI SANS-SABRAFEN, DR. FRANCESC M. DOMÈNECH I TORNÉ.
Fotografia: Àngel Font

DR. ANTONI TEJEDO I MATEU, DR. GUILLEM LÓPEZ I CASASNOVAS, DR. JOSEP M. MASSONS I ESPLUGAS, DR. JOAN URIACH I MARSAL, DR. JOSEP M. DEXEUS I TRIAS DE BES, DR. JACINT CORBELLA I CORBELLA, DR. JORDI SANS-SABRAFEN, DR. FRANCESC M. DOMÈNECH I TORNÉ. REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE CATALUNYA

Obra:

Entrevistat el 2003

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és un organisme que es pot pronunciar corporativament sobre els temes més importants que poden afectar la medicina del segle xxi. 

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya és avui un organisme de reflexió i pensament sobre els grans temes que afecten la medicina i la sanitat a Catalunya. Presidida pel Dr. Jordi Sans-Sabrafen, és considerada pels seus membres com un autèntic senat de la medicina “perquè s’hi agrupen tota una sèrie de professionals que són escollits per la seva dilatada trajectòria biogràfica de competència i dedicació a una determinada especialitat. Per tant, tots els acadèmics són persones amb una gran capacitat de judici i de reflexió sobre la professió i les especialitats mèdiques. Aquest conjunt fa que l’Acadèmia constitueixi un organisme que es pot pronunciar corporativament sobre els temes més importants que poden afectar la medicina del segle xxi.”

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va ser creada l’any 1770, responent a una petició dels metges de Barcelona. La ciutat no tenia universitat des del 1717 i els metges , que no tenien cap institució que els unís, demanaren la restauració de la Facultad. La resposta fou l’autorització d’una Acadèmia. Al mateix temps, des del 1760 i creat per l’impuls de Pere Virgili, existia un Col.legi de Cirurgia –en aquell temps professió diferent a la Medicina-.  Des del 1929 l’Acadèmia està a l’edifici que va ser seu d’aquest Col.legi, dins l’àrea sanitària de la Santa Creu. La rica tradició acadèmica, col·legial, docent i professional de l’estament mèdic català es posa de manifest en la formació d’institucions mèdiques a partir sobretot del segle xviii. La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya forma part d’aquesta tradició històrica amb un pes específic dins de la societat civil catalana.

Aquesta entitat desenvolupa una tasca dirigida especialment al món mèdic, però desconeguda per la majoria de la societat. “Som una institució activa i oberta a la societat que té la voluntat d’establir una relació permanent amb el Departament de Sanitat i amb altres institucions com el Col·legi de Metges per poder organitzar actes de forma conjunta basant-se en la capacitat de l’Acadèmia per jutjar temes que plantegin la necessitat d’emetre una opinió madura i vàlida. Les noves investigacions sobre cèl·lules mare embrionàries, el debat sobre l’eutanàsia, les relacions complexes entre medicina i mitjans de comunicació… són temàtiques que generen un debat en el marc de l’estament mèdic que poden trobar una reflexió coherent i assenyada en la nostra institució.”

Un dels possibles temes de debat recau en la importància que els directors i líders d’equips mèdics “sàpiguen reconèixer aquells professionals joves de l’equip que sobresurten i permetre’ls la seva projecció. Els èxits particulars dels joves són també triomfs per a l’equip. Un altre debat que podria ser interesant és el que reclama la humanització de la medicina. El professional està molt preparat i creu molt en els nous mitjans tecnològics, però ha oblidat una mica la capacitat de transmetre uns valors humans propis de la pràctica professional.”

En una altra vessant la medicina s’orientarà en els propers anys cap a l’assistència sociosanitària: “Es contempla un nou concepte que és el de vida mitja amb qualitat de vida. Allargar la vida és difícil, però s’ha de treballar per fer que l’envelliment es retardi.”

El Dr. Jacint Corbella, vicepresident de la Reial Acadèmia, destaca la importància de les diferents activitats programades que es desenvolupen al llarg de l’any, “reunions i col·loquis sobre temes d’actualitat que acadèmics i destacats professionals del món de la medicina s’encarreguen de conduir aportant els seus plantejaments. La reunió anual és la que realitza una anàlisi més profunda. Els acadèmics arriben a unes conclusions sobre el tema en qüestió que després s’aproven i es converteixen en la posició oficial de la Reial Acadèmia.”

Aquest treball reflexiu conviu amb accions internes pròpies de l’entitat com les comunicacions dels acadèmics, els discursos d’ingrés, les sessions històriques, celebracions de centenaris de personatges rellevants del món de la medicina, etc. “També té lloc una tasca de consulta sanitària i consulta d’informes judicials. La posició de l’Acadèmia no és decisiva en aquests casos però té un pes important.”

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya està passant per un procés de transformació i renovació que ha de donar pas a una nova etapa marcada per l’obertura cap a la societat. El Dr. Francesc Maria Domènech i Torné, secretari de la Junta, és un dels impulsors d’aquest projecte. “Els professionals mèdics que integrem la institució aportem un coneixement actualitzat fruit de la nostra labor mèdica que s’ha de reflectir en el si de l’Acadèmia. No som una entitat caduca, ben al contrari. Fins fa poc els membres de les juntes havien d’emportar-se feina a casa perquè la infraestructura de la institució era insuficient per assumir-la. La restauració de l’edifici va ser un primer pas en la transformació de l’Acadèmia que ara s’està reafirmant amb la reforma de l’estructura de treball: modernització de secretaria, informatització i elaboració de pàgina web. La Junta anterior, presidida pel professor Laporte, va fer un gran esforç per aconseguir ajudes econòmiques que permetessin la restauració del vestíbul principal, les escales i l’amfiteatre anatòmic. La nostra obsessió ha estat que les obres no es paralitzessin i es continués amb la construcció de nous despatxos. El vestíbul segon, que té una entrada directa a l’amfiteatre, també s’està restaurant per obrir la Reial Acadèmia a la societat i organitzar actes culturals i científics que siguin d’interès.”

El coneixement mèdic s’acumula en aquesta institució històrica amb una activitat científica i acadèmica brillant. Com explica el Dr. Antoni Tejedo Mateu, “una altra funció és l’ordenació i classificació junt amb la Biblioteca Nacional de Catalunya de l’important fons bibliogràfic i històric de medicina.”

L’Acadèmia està formada per 60 membres numeraris a més acadèmics d’honor i corresponents, fins a un total avui de 302 acadèmics. “Hi ha un nivell professional molt alt. Si bé tradicionalment les tasques de l’organització les han desenvolupat els acadèmics numeraris, la voluntat de l’actual Junta és que tots els acadèmics participin activament en l’organització de les activitats. Sobretot els acadèmics joves poden fer una aportació molt valuosa. Volem que l’acadèmia, com a institució, no estigui marginada i que socialment se li reconegui el valor cultural i professional. Només així podrem aconseguir suplir la deficiència d’estructura que des de sempre han patit aquests organismes i tenir un rol actiu en el marc de la societat sense perdre la pròpia identitat.”