Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Artur Carbonell i Boria
DR. ARTUR CARBONELL I BORIA.
Fotografia: Àngel Font

DR. ARTUR CARBONELL I BORIA. CIRURGIA PLÀSTICA, RECONSTRUCTIVA I ESTÈTICA

Obra:

Text del 13-07-2010

L’exercici de la cirurgia plàstica requereix un alt sentit de l’estètica i molta tècnica manual. El cirurgià estètic neix, però també es fa.

Abans que cirurgians estètics som metges. A nosaltres ens entren a quiròfan persones sanes que han de sortir-ne encara més sanes. Sento molt respecte per la gent que vol sotmetre’s a una intervenció que, sanitàriament parlant, és innecessària.

Un desmesurat culte al cos, atiat pels mitjans de comunicació i la premsa del cor, ha frivolitzat en excés la pràctica de la nostra professió.

Una persona sotmesa a una intervenció de rejoveniment aviat demostra una altra actitud. És, per norma general, algú més positiu i vital anímicament.

El doctor Jaime Planas fou un geni de la cirurgia, d’una humanitat extraordinària, un estudiós incansable i un enamorat de la seva feina.

Format a Barcelona i entrenat als Estats Units, Mèxic, Brasil, Suïssa, Bèlgica i França, el doctor Artur Carbonell i Boria és un dels cirurgians plàstics i estètics amb més prestigi del país. Avui desenvolupa majoritàriament la seva activitat a la cèlebre Clínica Planas, on treballa conjuntament el pla físic i el pla psíquic dels seus pacients. “La interrelació entre el cos i el cervell –o si es vol l’ànima– és fonamental. No entenc d’una altra manera l’ésser humà. De fet, quan opero una persona, l’evolució millor o pitjor del postoperatori no és simplement una qüestió tècnica, depèn molt de la seva actitud.”

L’element psicològic també és extensible als mateixos metges. “Tots els cirurgians rebem uns coneixements similars, però cadascú els implementa de diferent manera.”

L’exercici de la cirurgia plàstica requereix “un alt sentit de l’estètica i molta tècnica manual. El cirurgià estètic neix, però també es fa.”

Tanmateix, per molt bon cirurgià que se sigui, no es poden fer miracles. “Qui s’opera ha de ser conscient d’allò que implica una intervenció quirúrgica. No tenim cap ungüent màgic; per tant, en tota intervenció quirúrgica sempre queda algun tipus de cicatriu o de seqüela. És feina nostra que aquestes estiguin en el lloc adequat o que compensin. En definitiva: que no es notin.”

A la persona operada no se li ha de veure res estrany. “És el principi que presideix totes les meves operacions.”

La influència omnipresent i continuada dels mitjans de comunicació ha portat a un excessiu culte al cos. “Això fa que la cirurgia estètica s’hagi frivolitzat d’una manera excessiva, potser gràcies a la millora de les anestèsies, que ofereixen molta més seguretat i un risc mínim. També ha afavorit aquesta frivolització l’acompanyament mediàtic de la premsa del cor.”

Mirades estrictament des del punt de vista de la salut, la majoria de les operacions d’estètica no són gairebé mai necessàries. “Abans que cirurgians som metges, per això hem d’actuar amb molt de rigor. A nosaltres ens entren a quiròfan persones sanes que han de sortir-ne encara més sanes. No treballem amb pacients malalts.”

La intervenció quirúrgica és sempre la darrera solució. “Quan s’arriba a quiròfan és perquè mèdicament no hi ha hagut una altra sortida. Si a mi em ve un pacient que no ha esgotat totes les possibilitats mèdiques, em nego a operar-lo, per molt que això em representi menys feina.”

Cada acte quirúrgic és un acte únic, per molt que hom operi diàriament. “Cada pacient és un cas personal i irrepetible. Per aquest motiu sento molt de respecte per la gent que vol entrar a quiròfan per fer-se una intervenció que, sanitàriament parlant, és innecessària.”

L’operació de nas és la intervenció estrella de la cirurgia estètica. “Operar el nas és delicat i difícil, perquè, juntament amb els ulls, conforma la cara, que és el reflex principal de la personalitat.”

En aquesta societat tot està subjecte a modes, també la forma i la mida dels nassos. “Ara són moda els nassos grans. Per no haver de dependre d’aquests canvis de temporada, no operem nassos, operem persones.”

El doctor Carbonell gaudeix especialment de la cirurgia facial. “M’agrada molt fer liftings, rejoveniments facials. També faig molt de rejoveniment del cos, perquè no té gaire sentit rejovenir-se la cara sense actuar sobre el cos.”

El lifting és un altre dels procediments més sol·licitats. “Sempre dic als pacients que es volen fer un lifting que és una intervenció que no es fa sobre el DNI, és a dir, que no depèn tant de l’edat sinó de les característiques de la cara. Hi ha persones de 60 anys a les quals desaconsellaria un lifting, i en canvi, n’hi ha de 40 que els convindria fer-se’l.”

La utilització de la toxina botulímica ha facilitat molt aquest tipus de tècniques contra l’edat. “Ara no cal fer cirurgia, per exemple, per estirar-se el front.”

El doctor Carbonell empra uns protocols personals en l’àmbit del rejoveniment. “Per mi, la cara cau a causa de la gravetat. Per tant, si vull rejovenir una cara, he de buscar els mecanismes que vagin contra aquesta gravetat –aquesta verticalitat– i recuperar-ne la llum i el volum facial.”

Per fer això s’ajuda amb fotos de la persona operada de més jove. “El rejoveniment facial no me’l plantejo com un estirament, sinó com una recuperació. Una cirurgia ben feta no afecta gens l’expressió, perquè no s’actua sobre la musculatura de la mímica. Per tant, no hi ha cap perill de pèrdua d’expressivitat.”

Rejovenir el cos es fa treballant la cintura, els pits, els braços o les cames. “Es tracta bàsicament d’eliminar els diversos tipus de penjoll que es formen; per exemple, en persones que han perdut molts quilos. Les de pell no són operacions doloroses, però poden durar vàries hores.”

Algú rejovenit amb cirurgia aviat demostra una altra actitud. “És, per norma general, una persona més positiva i vital anímicament. I la seva gent propera ho nota de seguida.”

Un dels problemes de la cirurgia estètica és que se sol fer publicitat d’avenços nous que no són reals o no han estat prou testats. “Això succeeix perquè hi ha un sector de la professió excessivament mercantilitzat. El més trist de tot és que tenen el seu públic, perquè, de la mateixa manera que hi ha cirurgians poc exigents, també hi ha pacients poc exigents.”

Malgrat aquests falsos avenços, el camp de l’estètica segueix desenvolupant-se. “Molts tractaments que abans eren quirúrgics, ara ja no ho són.”

El doctor Carbonell té l’honor d’haver treballat amb el doctor Jaime Planas, el cirurgià estètic més prestigiós del país, del qual guarda un emocionat record. “Vaig treballar amb ell des de l’any 1982 fins a la seva mort. Teníem molta proximitat i ens enteníem molt bé, fins al punt que molta gent pensava que jo era son fill. De fet, per mi va ser un segon pare.”

A banda dels coneixements tècnics que n’adquirí, el doctor Planas també li ensenyà a gaudir de la seva professió. “Li agradava molt operar el nas, però també el pit, la panxa… Igualment, li apassionava tota la cirurgia reconstructiva.”

L’elogio del seu mestre i mentor no pot ser més eloqüent. “Jaime Planas fou un geni de la cirurgia, d’una humanitat extraordinària, un estudiós incansable i un enamorat de la seva feina.”

Els 25 anys d’experiència del doctor Artur Carbonell com a especialista en cirurgia plàstica i estètica li permeten fer-ne un balanç. “L’avenç més important en aquests anys ha estat, potser, en el camp de l’anestèsia. La resta d’aspectes tècnics no han experimentat grans canvis. Aquests vindran ara, amb la investigació genètica i les cèl·lules mare. Encara estem a l’inici, però estic convençut que es desenvoluparà ràpidament.”

El cirurgià estètic pràctica una professió en alça, dinàmica, un pèl artística i molt enriquidora, malgrat certes paradoxes. “La fidelitat i l’agraïment dels pacients envers el cirurgià estètic no sempre és general. Molta gent està contenta amb una intervenció però, si es volen tornar a operar, se’n van a un altre cirurgia, simplement perquè està més en boga.”