Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Bardají Garrido
DR. BARDAJÍ GARRIDO.
Fotografia: Àngel Font

DR. BARDAJÍ GARRIDO.

Obra:

Text del 2004

És fonamental que siguem didàctics i planers a l’hora de transmetre’ls un diagnòstic per tal que siguem veritablement entesos.

El doctor Xavier Bardají és molt conscient de la importància de la seva especialitat mèdica: “La radiologia permet corroborar de forma ràpida i segura el diagnòstic efectuat mitjançant l’observació per un especialista, de manera que contribueix a una atenció mèdica efectiva de la població. A més a més, també pot detectar malalties no observables mitjançant una exploració com, per exemple, un càncer de mama.”

En el seu cas, es va decantar per aquesta branca d’una manera casual i progressiva: “Sóc fill d’un metge especialitzat en pediatria, i vaig optar per continuar amb la dedicació del meu pare. Em vaig formar a la Universitat de Barcelona i a partir de tercer de carrera vaig començar a treballar en el departament de radiologia, seguint els consells del meu pare. De seguida em va entusiasmar l’especialitat. Per aquesta raó, vaig especialitzar-m’hi.” Durant aquest període de formació al Servei de Radiologia de l’Hospital Clínic també va col·laborar com a radiòleg d’un centre privat barceloní dirigit pel doctor Sala.

Les seves primeres passes com a radiòleg estigueren vinculades també amb l’Hospital Clínic. En un moment donat, però, es va adonar que possiblement es podria desenvolupar molt més com a ésser humà exercint la medicina des de la comarques catalanes. Va ser aleshores quan va abandonar la seva ocupació com a metge adjunt del Servei de Radiologia i va marxar cap a Tortosa l’any 1982: “M’agrada treballar a la meva manera. Sóc un professional que ho dóna tot per la seva feina, però, al seu torn, també exigeix molt de la institució on treballa perquè desitjo que se superi i excel·leixi dia a dia. Va arribar un moment en què vaig sentir que la meva progressió professional havia arribat al màxim a Tortosa, i que em calia exercir la meva professió en un altre indret i en unes altres condicions personals i professionals. Seguint únicament la meva intuïció, em vaig traslladar a Mora de l’Ebre. Quan m’hi vaig instal·lar no existia Servei de Radiologia pròpiament dit, i vam haver de començar des de zero. En aquests moments el nostre servei funciona durant les 24 hores del dia i atén els 5100 habitants del poble i les 45.000 persones que tenim dins de la nostra àrea de referència.”

La seva experiència com a radiòleg determina que sigui molt crític amb aquells que pensen que la realització de radiografies és una part mínima de la seva tasca: “Estadísticament, aquesta és la prova que més realitzem, i, més important encara, la primera. D’altra banda, l’elaboració de plaques ens permet arribar a diagnòstics molt fidedignes amb uns mitjans convencionals i accessibles a les zones rurals i petites localitats. Les dades anteriors informen de la importància de saber interpretar correctament aquestes proves diagnòstiques i analitzar-les una per una sense perdre de vista les particularitats de cada pacient. La funció dels especialistes és examinar les mostres resultants de l’imprescindible treball dels tècnics. Durant aquestes revisions es pot presentar de vegades una situació en què s’hi palesin signes de l’existència d’una altra patologia. És aleshores quan cal consultar amb altres especialistes, internistes, metges d’urgències, per tal de certificar i quantificar la importància de l’evidència. Si la malaltia detectada requereix un tractament urgent, hem de ser prou flexibles per donar una resposta immediata i eficaç a la persona atesa, malgrat que això signifiqui utilitzar circuits sanitaris alternatius als habituals.”

En opinió del doctor Bardají “definir qui i qui no és bon metge és força difícil perquè l’exercici de la nostra professió està limitat i caracteritzat per l’on i el quan. Un metge pot ser extraordinari a una capital i a un centre de tercer nivell i no ser-ho en una localitat petita on les circumstàncies i els mitjans són radicalment diferents.”

A banda, però, de la realització de radiografies, la seva tasca també comporta la supervisió de proves com el tag, l’escàner, la mamografia i l’ecografia. El doctor Bardají destaca la importància de brindar un caliu humà mentre es porta a terme la prova diagnòstica: “Hem d’intentar que el pacient s’ho passi bé i que s’oblidi de l’examen al qual l’estem sotmetent. Per afegitó, en el cas de la mamografia, cal que no oblidem que tota pacient en aquesta situació pensa i actua com si presentés un tumor; per tant, com a especialista, tu també l’has de tractar com si el tingués. Això significa que li has de brindar molta cura i estimació. L’ecografia, en canvi, és una prova més distesa que permet una comunicació molt fluida amb el pacient.”

La seva tasca com a radiòleg en una petita població li ha permès adonar-se’n “de la soledat i manca de comunicació de la nostra societat. Molta gent gran només té l’oportunitat d’expressar les seves angunies i problemes amb nosaltres; tot i que tenen família, no se senten escoltats.”

Aquest clima distès i distret “afavoreix molt la nostra feina i la fa molt distesa. La veritat és que m’agrada molt la meva tasca i que m’ho passo molt bé desenvolupant-la. No crec gaire en l’anomenada vocació mèdica; considero que la nostra feina és com qualsevol altra, però que, a diferència d’altres activitats, és imprescindible que la desenvolupem amb excel·lència i que ens hi impliquem perquè tenim al nostre càrrec la salut d’altres persones.”

Per tal d’afavorir l’assistència en els pacients i per gaudir de l’activitat mèdica, el doctor Bardají considera que es essencial mantenir una bona comunicació amb les persones tractades:  “És fonamental que siguem didàctics i planers a l’hora de transmetre’ls un diagnòstic per tal que siguem veritablement entesos. Moltes vegades creiem que si emprem un llenguatge col·loquial serem pitjors metges i optem per emprar un llenguatge ple de tecnicismes amb el qual només aconseguim ser pitjor comunicadors.”

Una de les poques activitats mèdiques que enyorava de la seva dedicació com a especialista rural era poder-se dedicar a la investigació i a l’ensenyament: “En el nostre treball és imprescindible reciclar-se, i fins l’aparició d’Internet els coneixements es difonien des de les grans capitals. Ara per ara, però, és possible estar informat de les últimes novetats de la teva especialitat sense haver de sortir de casa. Pel que fa a la recerca, de mica en mica, t’adones que no està al teu abast perquè l’assistència demanda la major part del teu temps. Tanmateix el teu exercici quotidià fa que vagis acumulant petits coneixements, i arriba un moment en què desitges fer partícips els altres de les teves descobertes individuals Jo he tingut la possibilitat de fer realitat aquesta aspiració docent amb la meva tasca com a professor dels metges de família. És una activitat que m’omple molt perquè ensenyo les bases d’una professió que m’estimo i perquè sóc conscient que cal que els nostres metges d’assistència primària tinguin una bona i àmplia formació de base per tal de poder donar una bona assistència sanitària a la població i per tal de reduir el nombre de proves innecessàries que es realitzen.”