Dr. Ciril Rozman
Dr. Ciril Rozman
PC, 12è VOLUM. Fundacions

DR. CIRIL ROZMAN

FUNDACIÓ INTERNACIONAL JOSEP CARRERAS

Text del 2002

Volem progressar cada cop més en els tractaments i arribar a poder guarir tots els afectats

La Fundació Internacional Josep Carreras treballa per sensibilitzar la socie­tat envers la leucèmia, així com per millorar els índexs de curació, i qualitat de vida dels pacients: “Volem progressar cada cop més en els tractaments i arribar a poder guarir tots els afectats. No anem tan ràpid com ens agradaria, però hem fet passos de gegant en les últi­mes dècades, i la situació present dóna peu a l’esperan­ça. Tanma­teix, el preu ha estat alt: la vida de tots aquells que no han pogut ser curats, l’experiència dels quals però ha servit per perfecci­onar les teràpies.” La seva arrel primera és la vivència personal de la malaltia del tenor Josep Carreras: “Estava enregistrant a París la pel·lí­cu­la La Bo­hè­me quan se li va diagnosticar. El prestigiós hema­tò­­­leg francès Dr. Bernard va aconsellar que el tractament s’ini­ciés al servei d’hema­tologia de l’Hospital Clínic. Malgrat que amb la quimio­terà­pia va obte­nir resultats força favorables, es decidí fer-li un trasplantament de medu­l·la per augmentar les possibili­tats de curació. Aleshores a Barcelona ja es podia fer, però la pressió social i l’aparició d’un nou fàrmac que dis­minuïa el risc de rebuig a un hospital de Washington, ens decidí a realitzar el procediment als EUA. Avui no tindria cap sentit fer-ho per­què Espa­nya és capda­vantera en el tractament de la malaltia.” Un any després, el tenor català reprenia la seva activitat i creava una fundació –constituïda el 14 de juliol de 1988– per lluitar contra la malaltia. La Funda­ció té com a president el senyor Carreras i com a vicepresident el professor Ciril Roz­man, un doctor d’origen eslovè especi­a­lit­zat en medi­ci­na interna que ha dedi­cat la seva carrera a la docència universitària, la recerca en hematologia i la pràctica clínica. A més, des del 1968 ha coordi­nat les successives edicions del tractat Farreras-Roz­man de Medicina Interna: “El cas del senyor Carreras suposà un punt d’inflexió en la meva carrera perquè, atesa la repercussió de la seva figura pú­blica, la meva també tingué una certa difusió i perquè vaig haver de vetllar pel dret a la in­timitat d’un pacient l’estat de salut del qual preocupava a milions de persones. Personalment, va marcar l’ini­ci d’una relació profes­sional i personal que dura fins a l’actualitat.”

La leucèmia consisteix en un creixement desordenat i anormal de cèl·lules creadores dels glòbuls blancs. Fa 50 anys un diagnòstic de leucèmia era una sentència de mort; avui, gràcies als importants aven­ços en el tracta­ment de quimioteràpia i els trasplantaments, els índexs de curació són d’un 75-80% en nens i un 50% en adults. Malgrat tot, encara es perden molts pa­cients. El professor Edward Donnall Thomas, patró de la Fundació, va con­tribuir substancial­ment a la curació de les leucèmies i hemopaties malig­nes mitjançant la introducció del tras­plan­tament de medul·la òssia: “Els tras­plantaments es poden re­a­lit­zar a partir d’un donant familiar o no em­pa­rentat (al·lo­gè­nic) o a partir de la medul·la òssia del malalt obtin­gu­da durant un període de remissió (autogènic). Les cèl·lules s’obte­nen a par­tir de me­dul·la òssia, sang perifèrica o, més recent­ment, a par­tir de la sang del cor­dó umbilical. Des que a la dècada dels seixanta el pro­fessor Tho­mas va desenvolupar la tècnica del trasplantament, a­quest ha estat essencial en la lluita contra la leucèmia.” Per aquesta con­tri­bu­ció, el professor Thomas va rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 1990.

Aquest tractament, però, té dos inconvenients: s’ha de practicar en el moment precís i un 70% dels malalts no troba donants compatibles dins la seva fa­mília. Una de les iniciatives més importants de la Fundació ha estat crear un registre de donants no emparentats de medul·la òssia (REDMO): “Té com a objectiu localitzar un donant compatible per a aquells ma­lalts que no en disposen a les seves famílies. Gràcies a l’accés a la xar­­xa in­ter­nacional de registres, el REDMO ha localitzat un total de 1.000 do­nants compatibles per a pacients en espera d’un tras­plan­ta­ment. Tam­­­­bé és molt important la solidaritat dels donants registrats, 90 dels quals han cedit part de la seva medul·la per al tras­plantament d’un pa­­­cient. En aquest moment comp­tem amb 44.000 donants regis­trats, dels quals gairebé 40.000 figuren al re­gistre internacional com a disponi­bles.”

Actualment, un dels avenços més importants és la introducció de la sang de cordó umbilical com una altra font suplementària de cèl·lules progeni­to­res. Aquesta tècnica està donant molt bons resultats, especialment en infants: “Espanya és el segon país del món amb número d’unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades. La Fundació Carreras dó­­na suport amb un important finançament al desenvolupament del Banc de Cordó de Barcelona i el REDMO és el registre encarregat de realitzar les recerques d’unitats compatibles de cordó per al seu tras­plan­tament a Espanya. Aquesta possibilitat és molt promete­do­ra.”

La Fundació Josep Carreras és present a 4 països: la Fundació Interna­cional Josep Carreras a Barcelona, la Fondation José Carreras pour la lutte contre la leucémie, Genève, a Suïssa, la Deutsche José Carreras Leukä­mie Stiftung e.V., a Alemanya, i els US Friends of the José Carreras Interna­tional Leukemia Foundation, als Estats Units: “La primera Fundació va ser la de Barcelona. Després, gràcies al reconeixement internacional de Josep Carreras, es crearen les altres. Tant en l’organització, com en l’estructura i l’economia són independents, ja que ens acollim a legis­la­cions diferents, però tenen un mateix objectiu, la lluita contra la leucèmia, i totes estan presidides pel Sr. Carreras.”

Altres ocupacions de la Fundació són “enfortir la infraestructura mèdica dels centres assistencials, desenvolupar la investigació clínica amb els ajuts acadèmics i oferir serveis socials. En el cas de Barcelona, facili­tem a les famílies amb menys recursos un allotjament durant la seva estada acompanyant el malalt.” Quant a les beques, en concedei­xen de dos tipus: “Les internacionals, per a postdoctorats, pretenen enfortir les habilitats investigadores dels joves talents perquè es for­min sota el mestratge de figures de prestigi internacional i a centres internacionals del més alt nivell. Les nacionals, avalades per les fun­da­cions espanyola i alemanya, s’adrecen a candidats amb menys experiència, i els permeten iniciar-se en la metodologia i tècniques de la recerca mèdica.” A més, també organitzen seminaris, simposis i perío­des de pràctiques. També ha finançat la creació d’Unitats de Trasplanta­ment a l’Hospital Clínic i a l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Els fons d’aquesta entitat catalana s’obtenen amb donacions particulars i amb les actuacions que Josep Carreras ofereix regularment. La tasca del President, però, va més enllà de tot això i ha esdevingut un ambaixador de la lluita contra la malaltia. Arran de la tasca desenvolupada, ha rebut diverses distincions, entre les quals destaca el títol Doctor Honoris Causa per la UB i la Placa Josep Trueta de la Generalitat al mèrit sanitari.