Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Daniel del Castillo Déjardin
DR. DANIEL DEL CASTILLO DÉJARDIN.
Fotografia: Àngel Font

DR. DANIEL DEL CASTILLO DÉJARDIN. CIRURGIA GENERAL I DE L’APARELL DIGESTIU

Obra:

Text del 2004

És necessari que l’especialista en cirurgia tingui la capacitat d’actuar fredament, per tal de dominar les seves pròpies emocions, sense oblidar la complicitat amb la vessant humana.

El doctor Daniel del Castillo desenvolupa la seva activitat professional com a cap del servei de cirurgia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i com a professor titular de la facultat de medicina i ciències de la salut de la Universitat Rovira i Virgili. La seva dedicació a la medicina és fruit d’una vocació que va sorgir durant la infantesa. “El meu pare és metge pediatre i aquest fet em va proporcionar un contacte molt pròxim amb l’entorn mèdic des que era petit. La meva voluntat per arribar a ser metge es remunta a la meva infància, però, curiosament, sempre vaig tenir clar que la meva fita no seria la pediatria, mai no em vaig veure capaç d’arribar a dedicar-m’hi per la gran paciència que cal tenir amb els nens. Per contra, sempre em vaig sentir atret pel vessant tècnic de la ciència mèdica i, ja d’adolescent, vaig començar a interessar-me per la cirurgia.”

El cirurgià és un metge a qui, sovint, es titlla de fred i cerebral. “És necessari que l’especialista en cirurgia tingui la capacitat d’actuar fredament, però aquesta no és pas una característica pejorativa. Considero que en el moment de realitzar l’acte quirúrgic ha d’obrar cerebralment, ja que és indispensable que aporti el màxim de les seves capacitats per poder guarir al pacient i saber reaccionar positivament quan sorgeixen complicacions. Fora de l’acte quirúrgic, quan visita el malalt després de l’operació o quan el pacient acudeix a la consulta externa, el cirurgià ha de ser una persona comprensiva i afectuosa, tant amb el pacient com amb els familiars. En aquell moment, s’ha de mostrar de tal manera que el malalt se senti recolzat, és aleshores quan ha de sorgir la part humana de tot metge. Per aquest motiu penso que l’interès per dedicar-se a la medicina ha de ser vocacional, premissa que considero imprescindible per tal que la professió mèdica funcioni correctament.”

La formació acadèmica del doctor Del Castillo va tenir lloc a la unitat docent de l’Hospital Clínic i Provincial de la Universitat de Barcelona entre els anys 1971 i 1977. “Cal dir que, tenint en compte la complicada situació que travessava el nostre país en aquell moment, em considero del tot afortunat amb l’ensenyança que vaig rebre. D’aquella època conservo el record d’haver entrat en contacte amb docents de gran vàlua com, entre d’altres, el professor Pera, a qui considero un dels mestres de la cirurgia del nostre país. D’ell vaig aprendre a ser sistemàtic, ordenat, metòdic i a tenir rigor científic en els actes mèdics.”

Aquell temps que Daniel del Castillo va passar a la facultat van ser uns anys de grans canvis en l’àmbit polític i social. “La meva etapa d’estudiant va coincidir amb el final de la dictadura i amb la transició política. Durant aquell temps jo centrava tota la meva dedicació als estudis i no estava directament implicat en moviments polítics, però és evident que tot el que estava succeint en l’entorn social no podia deixar indiferent ningú. Recordo haver estat del tot conscient de l’infortuni al qual vam estar sotmesos durant el temps que va persistir la dictadura i mantenir-me esperançat davant la possibilitat de canvi que s’entreveia.”

Després de llicenciar-se, el doctor Del Castillo va ser metge resident de cirurgia general i de l’aparell digestiu a l’Hospital Clínic, i paral·lelament va obtenir per concurs una plaça com a metge del servei d’urgències de la Seguretat Social. “Durant aquella època també vaig dedicar-me a la recerca quirúrgica, una tasca que sempre m’ha interessat, i vaig col·laborar en la càtedra de cirurgia experimental del professor Pera on estudiàvem les úlceres estomacals i la microcirculació gastrointestinal. També assistia al laboratori de cirurgia experimental de la Clínica Santa Fe de Sabadell, on realitzàvem treballs basats en la circulació hepàtica.”

Va ser quan estava finalitzant la residència a l’Hospital Clínic que van proposar-li marxar cap a Reus per començar a treballar a l’Hospital Universitari Sant Joan. “En aquell moment, a l’hospital li calia obrir-se camí i l’Ajuntament de Reus havia apostat per transformar-lo amb importants reformes estructurals de remodelació i ampliació, així com incloure-hi una facultat de medicina que funcionés com a una extensió de la Universitat de Barcelona. El doctor Manuel Trias Folch, un amic i mestre que era metge adjunt a l’Hospital Clínic, va marxar al renovat Hospital Universitari Sant Joan de Reus i jo, que aleshores era el seu resident, vaig acceptar el seu oferiment d’anar a treballar amb el seu equip. Des de l’any 1981 que exerceixo en aquest mateix centre i, actualment, ocupo el càrrec de director del Departament de Cirurgia i sóc el responsable de totes les línies quirúrgiques de la facultat de medicina de Reus. Avui, el servei de cirurgia general i de l’aparell digestiu de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus està constituït per vuit professionals organitzats per equips, cada un dels quals està subespecialitzat en un àmbit concret. Disposem d’un equip que s’ocupa de la cirurgia abdominal, del còlon i de les hèrnies, un altre que es dedica a la cirurgia del tòrax, l’endocrina i la de l’obesitat i un tercer que té cura de la cirurgia del pàncrees, del fetge, de les vies biliars i de l’estómac. D’altres tipus de patologies menys específiques se’n fa càrrec qualsevol dels membres del Servei.”

El doctor Del Castillo es dedica, de manera especial, a la cirurgia laparoscòpica i de l´obesitat mòrbida. La primera és una tècnica que ha suposat tota una revolució en el sector mèdic els últims anys. “La cirurgia laparoscòpica consisteix en la cirurgia abdominal efectuada mitjançant diversos dispositius de laparoscòpia i permet la realització de pràcticament tots els procediments quirúrgics de la cirurgia oberta. És una tècnica que suposa considerables avantatges ja que l’agressió quirúrgica és menor i això suposa que les cicatrius posteriors són més discretes, el pacient pateix menys dolor, té una recuperació més ràpida i pot reincorporar-se abans a la vida quotidiana. Per a un cirurgià resulta també una pràctica avantatjosa perquè aporta molta precisió en l’acte quirúrgic.”

Pel que fa a la cirurgia de l’obesitat, el pacient que s’hi sotmet ha de tenir unes característiques concretes. “La cirurgia de l’obesitat consisteix a tractar una malaltia que s’anomena obesitat mòrbida. Podem dir que una persona respon a aquesta patologia quan la xifra del seu índex de massa corporal és superior a quaranta. Els tractaments mèdics i farmacològics no són eficaços per guarir l’obesitat mòrbida d’una manera definitiva, ja que és una malaltia crònica i l’única solució és la intervenció quirúrgica. Es tracta d’una intervenció molt complexa en què s’empra la cirurgia laparoscòpica. Existeixen diverses tècniques, però la que més acostumem a realitzar és la que s’anomena bypass gastrojejunal, que consisteix a reduir la mida de l’estómac i practicar un curt circuit amb el budell de tal manera que s’aconsegueix una reducció de l’absorció de greixos i d’hidrats de carboni però que sí permet assimilar totes les proteïnes per evitar la desnutrició.”

El doctor Del Castillo assegura que si tornés a néixer no tindria cap tipus de dubte a tornar a dedicar-se a la medicina. A vegades necessita distendre’s i ho aconsegueix practicant alguna de les seves aficions: la música, la fotografia i la navegació.