Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. DAVID SALA TAPIAS
DR. DAVID SALA TAPIAS.
Fotografia: Àngel Font

DR. DAVID SALA TAPIAS. OFTALMOLOGIA

Obra:

Text del 2005

L’oftalmòleg té en compte la relació dels ulls amb la resta del cos i busca la causa del problema de visió.

El Dr. David Sala Tapias diu que la seva predisposició per la medicina deu ser vocacional perquè no va tenir cap parent que fos metge. El pare era joier i la mare, mestressa de casa. Potser no va heretar la vocació per la medicina, però segur que va aprendre dels progenitors la precisió i la paciència necessàries per ser un bon oftalmòleg. “Tota la vida he sentit una especial fascinació pel món de les ciències i de la tècnica. De petit era d’aquells nens inquiets que desmuntaven i muntaven les joguines per descobrir-ne el secret. En un principi va ser la tècnica, la part humana l’he guanyada amb el temps.”

Al carrer la gent es fa un embolic, perquè sovint no sap destriar la frontera entre l’oftalmòleg i l’òptic. “L’oftalmòleg veu l’aspecte mèdic d’un malalt que ha de tractar. L’òptic veu un defecte òptic que ha de compensar. L’oftalmòleg té en compte la relació dels ulls amb la resta del cos i busca la causa del problema de visió. L’oftalmòleg sap resoldre un cas d’estrabisme, sap obrir l’ull, desinsertar un múscul i reinsertar-lo, perquè l’ull tingui una altra orientació. Però, per saber els mil·límetres que ha d’anar endavant o enrere és necessita calcular l’angle exacte de desviació de l’ull, i això ho fa més bé l’optometrista. L’oftalmòleg i l’optometrista són complementaris, tot i que al carrer sembli que hi ha una guerra entre els uns i els altres. Hauríem de fer un replantejament en aquest sentit i mirar el model dels Estats Units, on hi ha els oftalmòlegs metges i els optometristes físics.”

Dubtava entre fer biologia, química, farmàcia i medicina i, a final de COU, el doctor Sala es va decidir per la medicina. “Vaig fer l’examen de selectivitat l’any 1974 i em vaig presentar per fer medicina i ATS. Les proves d’ATS no vaig superar-les, perquè hi entraven ciències i lletres i jo anava fluix en lletres. L’examen de medicina, en canvi, tan sols era de ciències i el vaig aprovar.”

El doctor Sala va estudiar la carrera a la facultat de medicina de l’Hospital Clínic de Barcelona durant els anys finals de la dictadura franquista. “Era el temps en què l’Hospital Clínic es començava a massificar. Un temps de canvis i de vagues contínues. Ningú no em marcava les pautes, hi havia uns temes que s’havien d’aprendre i els estudiava apassionadament, però pel meu compte.”

Per no interrompre la carrera va decidir fer milícies, la qual cosa li permetia fer el servei militar durant els estius. Però se li va passar per alt un petit detall. “Hi havia una clàusula que deia que si necessitaven algú el podien cridar en qualsevol moment. Així que em van necessitar sovint. Vaig perdre molt de temps i a tercer i a quart vaig haver de deixar algunes assignatures. Vaig trontollar una mica, però els últims anys de la carrera em vaig poder centrar novament.”

Quan va acabar la carrera durant un any va treballar com a metge general a Lleida, però aviat va veure molt clar que havia de fer una especialitat per tenir més possibilitats en el terreny laboral. “M’atreia la física, la cirurgia i la investigació mèdica. Aleshores, vaig pensar que l’oftalmologia era l’especialitat més indicada, ja que englobava la física, una mica de cirurgia i una part de la medicina general.”

Desitjava fer l’especialitat a la Clínica Barraquer i va entrar-hi per una via diferent de la del MIR, ja que en aquella època hi havia diverses portes d’accés, com les escoles professionals. Però quan feia gairebé dos anys que hi treballava va sortir una llei que deia que per obtenir el títol s’havia de fer el MIR. “El professor Joaquim Barraquer ens va reunir i ens ho va explicar. La qüestió era que ens havíem d’examinar del MIR. Així que em vaig presentar per aprovar-lo, però com que havien passat dos anys des que havia acabat la carrera, moltes matèries les tenia ja una mica oblidades. De manera que vaig treure un bon número, però no prou alt com per continuar a la Clínica Barraquer.”

Les dues opcions que li quedaven al Dr. Sala eren anar a fer oftalmologia en una altra ciutat d’Espanya o quedar-se a Barcelona, però fent-hi una altra especialitat. “Vaig optar per quedar-m’hi i estudiar neurologia a l’Hospital Clínic.”

Novament es va embolicar la troca, però aquesta vegada positivament. “Quan feia un temps que estava estudiant neurologia a l’Hospital Cínic, van allargar el termini per obtenir el títol per una via distinta al MIR. Sortosament, estava dins d’aquest termini i vaig tornar a la Clínica Barraquer per completar l’especialitat d’oftalmologia.”

Aquests estudis li van proporcionar una sòlida i completa formació d’especialista en oftalmologia, que li permetia exercir la professió en diversos àmbits. Aleshores aviat va rebre dues propostes molt interessants. “D’una banda m’oferien ser cap de residents de la Clínica Barraquer i, de l’altra, fer-me càrrec a Lleida d’una consulta d’un oftalmòleg que estava a punt de jubilar-se. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig escollir la consulta, perquè a més de tenir la promesa a Lleida, podia complir el somni de tenir els meus pacients.”

Les intervencions quirúrgiques que es prescriuen a la consulta del Dr. Sala es deriven a la Clínica del Perpetu Socors, a l’Hospital de Santa Maria, de Lleida, i a l’Hospital del Pallars, a Tremp, centres on el doctor opera habitualment, la majoria dels casos amb cirurgia major ambulatòria. “L’Hospital del Pallars és el centre on opero més, l’equip humà que m’envolta no pot ser millor, hi intervinc unes cent seixanta cataractes l’any. Allà la gent és molt soferta, la majoria són persones grans. De vegades les ingressem, perquè viuen molt lluny, perquè tenen alguna altra malaltia o perquè viuen soles i no tenen ningú que pugui tenir-ne cura durant la primera nit.”

Valora les campanyes de prevenció dels problemes de visió que es fan als col·legis. “S’estan fent campanyes per revisar la visió als escolars i quan detecten qualsevol anomalia aconsellen els pares que els portin a l’oftalmòleg. Aquest primer sedàs que fan els col·legis és bo perquè durant la infància és molt important la revisió. La vista es va formant fins als set anys. Hi ha moltes alteracions que abans d’aquesta edat és poden corregir, però després ja no tenen solució.”

La prevenció per detectar a temps el glaucoma és fonamental per evitar la ceguesa. “El glaucoma és una lesió que es produeix en el nervi òptic per falta d’irrigació sanguínia, causada quan la pressió del líquid aquós augmenta anòmalament. Sovint aquesta malaltia passa desapercebuda i quan ens n’adonem ja és massa tard. Per prevenir-la s’hauria de mirar la pressió sistemàticament un cop l’any a partir dels quaranta anys.”

El Dr. Sala és molt feliç amb la feina que fa i se sent apreciat per la gent que l’envolta. “Més que buscar una tècnica nova el que m’interessa és fer arribar els beneficis de les tècniques capdavanteres a la gent dels pobles, és una manera d’agrair-los el seu afecte.”

Per desvincular-se totalment dels problemes diaris, vola en l’espai aeri. També navega. Per mar, i a través dels bits. “Sóc pilot d’aviació i també capità de iot. Ara estudio graduat multimèdia per fer animació per ordinador.”