Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. EDUARD RUIZ-CASTAÑER
DR. EDUARD RUIZ-CASTAÑER.
Fotografia: Àngel Font

DR. EDUARD RUIZ-CASTAÑER. ANDROLOGIA

Obra:

Text del 2005

És important que l’home acudeixi a la consulta, un control sobre la seva salut pot aportar-li una major expectativa de vida.

L’andrologia és la branca de la medicina que estudia l’home i les malalties del sexe masculí, especialment les afeccions dels òrgans reproductors. El doctor Eduard Ruiz-Castañer, uròleg i andròleg, és el director del servei d’andrologia de la Fundació Puigvert de Barcelona, un centre pioner i de referència mundial. “La transcendència que ha adquirit la Fundació es deu a la gran tasca de difusió que, en el seu moment, va realitzar el professor Puigvert, un professional arriscat i amb una gran visió de futur que va apostar per l’andrologia quan encara era una disciplina del tot anecdòtica.”

L’andrologia és una especialitat relativament recent que ha derivat d’altres àrees mèdiques. “Al nostre país, va originar-se a partir de la urologia, però a altres països va sorgir d’especialitats com la dermatologia o la ginecologia. L’andrologia implica un treball multidisciplinari que involucra diversos professionals, com biòlegs, ginecòlegs, psicòlegs, genetistes o endocrinòlegs.”

Empès per una predisposició cap a la medicina que tenia des de la infantesa, el doctor Ruiz-Castañer va desenvolupar la seva formació a la Universitat de Barcelona, dins la unitat docent de l’Hospital Clínic i Provincial. “Quan vaig començar els estudis no m’havia plantejat la possibilitat de dedicar-me ni a la urologia ni a l’andrologia i, arribat el moment de triar l’especialitat, vaig decantar-me per la cirurgia general. Vaig entrar, com a metge adjunt, a l’Hospital de Martorell i va ser en aquest centre on vaig conèixer un metge uròleg que formava part de l’equip de la Fundació Puigvert. Aquest fet va començar a suscitar el meu interès, i vaig decidir involucrar-me en aquest àmbit i traslladar-me a la Fundació Puigvert per fer la residència al servei d’urologia.”

Després d’aquesta etapa de formació, va tenir l’oportunitat de realitzar una estada als Estats Units. “Aquella va ser una etapa molt profitosa. En el període d’un any vaig assistir a l’Hospital Cornel Medical Centre de Nova York i a la Universitat de Boston. Penso que la formació a l’estranger és molt beneficiosa per enriquir els coneixements.”

El fet d’haver començat en el camp de l’andrologia tenint una base quirúrgica ha determinat la seva activitat. “M’he especialitzat en actuar quirúrgicament sobre les malformacions i treballo amb persones que han patit traumatismes o amputacions dels genitals per malalties com el càncer. Aquest tipus de cirurgia és la que sempre m’ha interessat més.”

L’andrologia ha viscut una evolució sorprenent els últims anys. “L’andrologia és una especialitat tardana, però la seva evolució constant fa que s’estigui col·locant a primera línia. Avui dia, està vivint una revolució que no fa gaires anys era del tot impensable. Fins el moment, era la naturalesa qui actuava com a moduladora en l’àmbit de la reproducció, i els especialistes ens limitàvem a contribuir-hi amb tractaments per potenciar la capacitat fèrtil dels pacients. Actualment, les circumstàncies estan canviat i cada vegada es descobreixen més malalties que obeeixen a patrons d’alteracions genètiques, situació que fa factible alterar certs processos biològics.”

Als països desenvolupats cada vegada és més present la tendència generalitzada a tenir els fills en edats avançades. És molt popularitzat que, en la dona, existeix un límit d’edat per evitar possibles riscos, tant per ella com per l’embrió. En el cas de l’home, en canvi, s’acostuma a pensar que no és una característica important. “És cert que, habitualment, aquest és un aspecte al qual no es dóna cap transcendència, i no hauria de ser així. Com més gran és un home, més mutacions i alteracions genètiques pateixen els seus cromosomes. Seria ideal que les persones, tant homes com dones, tinguessin fills en les edats que, mèdicament, corresponen. És obvi, però, que la societat actual pateix una sèrie d’exigències, sobretot en el terreny professional, que interfereixen sobre la procreació i encara continua sent complicat compaginar la maternitat amb la vida laboral.”

Encara actualment, el coneixement sobre l’esterilitat masculina és un camp força desconegut per la societat. “L’home sempre s’ha resistit més que la dona a acudir a una consulta d’aquestes característiques, però avui aquesta actitud comença a canviar. Hi ha parelles joves que vénen a la consulta per esbrinar si l’home és fèrtil abans que la dona comenci a prendre anticonceptius, ja que seria inconseqüent que, en cas que ell fos estèril, ella hagués de patir els efectes secundaris d’aquesta medicació. És important que l’home acudeixi a la consulta, un control sobre la seva salut pot aportar-li una major expectativa de vida. Sempre que existeix una prevenció és possible detectar malalties que, diagnosticades a temps, poden tenir cura, tal com succeeix en el diagnòstic precoç del càncer. Pel que fa a l’esterilitat, la ciència ha avançat de tal manera que, actualment, existeixen moltes opcions per solucionar problemes d’aquest tipus. Hi ha un percentatge molt petit d’homes pels quals no trobem cap solució; fins i tot en el cas extrem d’un home que no tingui espermatozous és possible obtenir cèl·lules precursores dels testicles. Si totes les opcions fracassen, l’últim recurs sempre és acudir a un banc de semen. En els bancs s’aplica un criteri molt estricte pel que fa a la selecció dels donants i a la protecció de dades, tant dels donants com dels receptors.”

Des de fa poc temps també s’apliquen mesures preventives en pacients que s’han de sotmetre a intervencions o tractaments agressius que els poden fer perdre la capacitat reproductiva. “És una qüestió gairebé protocol·lària. En tots els pacients que s’han de sotmetre a cirurgies o tractaments, com els oncològics, on es posa en risc la seva fertilitat, es realitza una criocongelació d’esperma per no abolir la possibilitat d’una futura paternitat.”

També treballen amb malalts afectats de paraplegia o tetraplegia. “A la Fundació Puigvert tenim programes de col·laboració amb centres com l’Institut Guttman on procedim a l’obtenció d’esperma dels pacients mitjançant la tècnica de la vibroestimlació i l’electroejaculació per, posteriorment, realitzar una inseminació, una fecundació in vitro o una injecció a l’òvul.”

El departament d’andrologia que dirigeix el doctor Ruiz-Castañer s’està obrint a nous horitzons. En aquests moments està treballant per emprendre una nova unitat enfocada a la disfunció sexual de la parella que, pràcticament, serà pionera a Espanya. “Per assolir el nostre propòsit hem incorporat al servei d’andrologia una metgessa ginecòloga amb la finalitat que pugui atendre les dones. Nosaltres entenem que els problemes sexuals formen part del conjunt de la parella i volem canviar els criteris que s’empraven fins fa ben poc, en què la figura de la dona quedava relegada. Creiem que aquesta iniciativa pot tenir una bona acollida, tal com la té en altres països, com és el cas d’Estats Units, on fa temps que existeixen unitats d’aquestes característiques i funcionen amb èxit.”