Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Enric Argelagués Vidal
DR. ENRIC ARGELAGUÉS VIDAL.
Fotografia: Àngel Font

DR. ENRIC ARGELAGUÉS VIDAL. HOSPITAL UNIVERSITARI GERMANS TRIAS I PUJOL

Obra:

Text del 2003

El treball de qualitat que s’està realitzant a nivell assistencial a l’Hospital de Can Ruti l’ha dut a ser un centre d’alt prestigi amb reconeixement mundial.

Per la població catalana, la salut és una prioritat important: comptem amb estar protegits davant de malalties, volem que els nostres fills neixin sans i en un entorn adequat, desitgem que la sanitat sigui de qualitat i eficient per poder afrontar una patologia quan es presenti… La sanitat pública dóna resposta a la necessitat social d’assistència sanitària a través de la xarxa d’hospitals, entre els quals s’hi troba l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. Conegut popularment com a Can Ruti és un dels centres hospitalaris de referència de la regió del Barcelònes-Nord Maresme i en algunes especialitats ho és també per la província de Girona. Va inaugurar-se l’any 1983; situat als afores de la ciutat, enmig del camp, a una certa altura, hi treballen 2.000 professionals que atenen una població de referència de 700.000 persones i s’hi desenvolupen tots els serveis mèdics de referència. L’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol va ser l’últim hospital creat per l’Institut Català de la Salut.

El Dr. Enric Argelagués Vidal és el director gerent d’aquesta entitat hospitalària. La seva trajectòria dins del món de la medicina com a metge el va portar a treballar, des del 1983, en el nou Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Més endavant va desenvolupar les funcions de subdirector general de planificació sanitària de la Conselleria de Sanitat i després va retornar a l’assistència per desenvolupar la conversió del banc de sang de la Vall d’Hebron i els bancs de l’Institut Català de la Salut en una empresa pública. Aquest aprenentatge imparable i una trajectòria professional consolidada van conduir-lo el 2002 a la direcció de l’hospital de Can Ruti. El càrrec tècnic que ocupa fa que dirigeixi un equip de professionals i, especialment, els lideri, “transmetent il·lusió i aprofitant els recursos al màxim. Per estar al capdavant de la gerència d’una entitat hospitalària complexa no només calen coneixements tècnics sinó també empenta, il·lusió i esperit de col·laboració. El capital més important de l’Hospital són tots els seus professionals, fet que el 70% siguin com a mínim diplomats, indica el nivell de coneixements de tots ells. Els líders són peces bàsiques del gran entramat hospitalari per dirigir i esperonar els 2.000 treballadors que s’hi dediquen a la tasca mèdica i assistencial.” L’Hospital ha anat creixent amb rapidesa des del 1983, passant de 70 llits inicials als 638 actuals.

Els tres pilars fonamentals que sostenen i guien el funcionament de l’Entitat són l’assistencial, el docent i l’investigador. L’assistencial és el que el ciutadà percep de forma més evident amb l’atenció hospitalària: “Un dels reptes de present que ens plantegem millorar és l’atenció assistencial que rep el ciutadà. Pretenem fer més i millor feina. Formen part dels objectius actuals, augmentar les intervencions quirúrgiques disminuint les llistes d’espera, escurçar l’estada mitjana del pacient, implementar una consulta externa adequada de diagnòstic ràpid i tractament i millorar l’entorn de l’hospital, entre d’altres. Els hospitals no acostumen a ser prou confortables per al pacient. Hem de treballar per canviar l’entorn amb una remodelació interna del centre hospitalari introduint un altre concepte: s’han de reduir les estades. Escurçar l’estada al llit hospitalari quan es pot enviar el malalt a casa suposa una millora de recursos per a la sanitat pública. Els recursos públics s’han d’optimitzar al màxim. L’índex de confort que el malalt té al seu domicili no el trobarà a l’hospital. Hem d’evitar que hi hagi pacients passejant pels passadissos del centre hospitalari esperant una prova especial i ocupant un llit que pot ser necessari per a una altra persona ingressada amb una patologia aguda. Una bona organització pot evitar aquestes situacions. En definitiva, s’ha de donar una major rotació als llits hospitalaris.”

Aquesta reducció de les estades s’integra dins d’una tendència mundial que porta a canviar el model organitzatiu i de treball dels centres hospitalaris. “La planificació esdevé bàsica quan la rotació de llits és tan elevada.”

L’Hospital Universitari Trias i Pujol ha estat pioner en l’hospitalització a domicili. “Hi ha un determinat moment en què el malalt pot ser donat d’alta de l’hospital però cal que personal sanitari faci el seguiment del seu procés de curació; per aquest motiu s’han creat uns equips de metges i infermeres que es desplacen a casa del pacient on es realitzen les últimes cures.”

També es treballa amb cirurgia major ambulatòria, un nou plantejament de treball assistencial que en els darrers anys s’ha anat introduint en l’àmbit de la sanitat. “El fet que s’hagin augmentat les altes hospitalàries està directament relacionat amb la realització de cirurgia major ambulatòria. Les intervencions oftalmològiques i altres de cirurgia menor, com la digestiva, són les més habituals. En un sol dia se li efectuen al malalt totes les proves i exploracions complementàries i se l’intervé. Només haurà d’estar entre 4 i 6 hores en observació i després podrà tornar a casa acompanyat d’algun familiar o amic. Es posa al seu abast un telèfon per contactar amb un metge si  a casa li sorgeix algun dubte. La cirurgia major ambulatòria ocupa cada vegada més quiròfans. Les noves tècniques quirúrgiques han fet possible aquesta realitat”.

L’èxit de la medicina ha condicionat que entre la població cada vegada hi hagi més necessitats assistencials: “Un aspecte molt important, i que es detecta sobretot en l’edat dels malalts atesos a urgències, és que ha augmentat notablement el nombre de persones grans que requereix atenció sanitària. La medicina avançada que s’està aplicant, aixi com el fet que la gent gran assoleixi més qualitat de vida ha produït un augment de l’esperança de vida de la població. El fet, a tall d’exemple, és que si una persona que pateix un infart pot ser atesa ràpidament amb coronariografia terapèutica s’evita una intervenció de cirurgia cardíaca  que implica més risc i una recuperació lenta.”

L’atenció sanitària, però, ha d’anar acompanyada d’un tracte molt proper cap al pacient. “Tant l’actuació dels professionals sanitaris com l’entorn en què són atesos els malalts han de ser adequats. Els pacients volen sentir-se segurs i còmodes i per això és fonamental que la relació amb metges i infermeres sigui molt bona. Ens interessem per saber què vol la població i quines són les seves prioritats, per tal de fer l’hospital més accessible pel que fa al transport públic i més còmode quant a servei assistencial. Formem els professionals i transformem les infraestructures i instal·lacions per millorar l’assistència sanitària.”

La majoria d’hospitals pateixen una pressió d’urgències massa elevada: “En el nostre hospital de cada 100 ingressos, 62 vénen d’urgències i només 38 són programats. Els cànons indiquen que els ingressos d’urgència haurien de ser d’un 40% mentre que els programats del 60%. De moment estem lluny d’assolir-ho. Hem de tenir en compte que el sistema sanitari català ha pivotat massa entorn l’hospital. Els grans centres hospitalaris catalans hem forjat un elevat prestigi entre la població, de manera que quan els ciutadans consideren que estan patint alguna dolència greu es dirigeixen convençuts cap als hospitals públics. El treball de qualitat que s’està realitzant a nivell assistencial fa que avui tothom sigui usuari dels grans hospitals públics. Són centres d’alt prestigi i nivell assistencial amb reconeixement internacional.” El 2003 l’Hospital badaloní ha atès 114.000 urgències, ha realitzat prop de 500.000 visites i ha donat unes 25.000 altes. El trànsit de persones anual és veritablement destacat.

La recerca és una peça clau del complex hospitalari Germans Trias i Pujol. Metges, biòlegs, físics, bioquímics… i un equip pluridisciplinari de professionals s’integren en els projectes investigadors que s’hi desenvolupen. “Avui ja no només són metges els qui es dediquen a la recerca. Els laboratoris estan passant per una important transformació que s’haurà d’abordar des d’una perspectiva multidisciplinària. Un dels camps de treball més importants envers el futur és el de la biologia molecular. D’aquí a uns anys veurem els fruits de l’esforç investigador: segurament de l’anàlisi d’una gota de sang en sabrem de manera preventiva quins gens i marcadors tenim que puguin comportar el desenvolupament de determinades patologies. Molts biòlegs afirmen que la vida està predeterminada pels gens. Les noves tècniques permetran preveure malalties i aplicar programes de prevenció específics.”

L’Hospital Germans Trias i Pujol realitza projectes d’investigació d’alt nivell. La seva labor ha estat reconeguda diverses vegades amb la publicació de treballs en les revistes científiques de més prestigi mundial. Un dels projectes més interessants és el que es duu a terme amb la col·laboració de La Caixa i del Departament de Sanitat. “Es desenvolupa a través de la fundació creada per les dues entitats que tenen com objecte la recerca sobre la sida. L’Ajuntament de Badalona ha donat un ferm suport a la nostra tasca investigadora i recentment va fer donació de tres edificis propers situats a la muntanya de Can Ruti que suposen 9.000 m2. Un d’aquests centres serà ocupat per la Unitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i els altres dos es destinaran a realitzar-hi projectes de recerca. Amb la UAB també hem fet una aliança per la creació de l’Institut de Recerca Biomèdica Germans Trias i Pujol en el qual hi col·laboraran empreses públiques, fundacions i administració.”

Al voltant de 150 investigadors s’integren dins dels equips de recerca de l’Hospital. Una de les àrees de treball més rellevants de l’entitat hospitalària és la d’oncologia amb la realització de trasplantaments del moll de l’os. “Però també hi ha un desenvolupament important de la recerca en els camps digestiu, respiratori, microbiològic, immunològic…”

Des del moment en què es va inaugurar, l’Hospital Germans Trias i Pujol va tenir una inequívoca vocació docent i un dels seus objectius va ser l’acreditació, al màxim nivell, de la docència pregraduada i postgraduada. Dins de l’Hospital, la Unitat Docent ocupa la totalitat de la tercera planta de l’edifici maternoinfantil. L’objectiu de formar els estudiants es va anar consolidant mitjançant compromisos amb la Facultat de Medicina de la UAB. “Som responsables dels estudis de medicina a partir del tercer curs. Una part dels estudiants de la UAB, al voltant de 200, realitzen formació a les nostres instal·lacions. L’Hospital està adscrit al programa MIR de la formació postgrau amb 160 metges residents alguns dels quals seran els metges del futur d’aquest centre hospitalari.”

Actualment la formació ha de ser permanent. El coneixement és tan ampli que ha obligat als professionals a especialitzar-se. “Els joves professionals que arriben de residents a l’hospital aspiren a obtenir una plaça de metge per treballar-hi. Hi ha un procés selectiu progressiu dels futurs professionals que és molt dur i que fa que només els millors ho aconsegueixin. Hi ha especialitats mèdiques en les quals resulta difícil trobar professionals com són radiologia, anestesiologia o la pediatria. Actualment pocs són els que pensen en exercir la medicina de forma privada perquè saben que per progressar dins de l’atenció primària o d’un hospital es requereix una gran dedicació.”

A tall de curiositat afegirem que Can Ruti és el nom de la masia que havia existit abans de l’edificació de l’Hospital que al seu torn estava inspirat en el nom de l’antic propietari, d’origen basc, que es deia Urrutia. El nom oficial de l’entitat té un signe marcadament mèdic: els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol, fills de Badalona, van ser dos metges cirurgians eminents, i també professors universitaris, que van exercir a les primeries del segle xx. Van haver d’exiliar-se després de la guerra civil, però van deixar una emprempta important no només des del punt de vista assistencial sinó també docent i científic. Un tret que avui està molt present en la ment dels professionals de l’entitat, l’esforç dels quals l’ha dut a ser un hospital de referència a Catalunya. L’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol ha demostrat tenir un nivell assistencial, docent i investigador molt elevat. Qualitat, eficiència, rigor, excel·lència i tracte proper dels professionals envers el malalt s’erigeixen com les bases que guien el dia a dia l’activitat hospitalària del centre.