Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Felipe Isidro i Donate
DR. FELIPE ISIDRO I DONATE.
Fotografia: Àngel Font

DR. FELIPE ISIDRO I DONATE. PRONOKAL, PÈRDUA DE PES SOTA CONTROL MÈDIC

Obra:

Text del 13/12/2010

El cos és la nau amb la qual naveguem per la nostra vida. Si no en tenim cura, es deteriora. I això té efectes a tots els nivells, tant físics com mentals.

Per desconeixement o tradició es tendeix a recórrer al metge per a tot, però hi ha àmbits als quals no arriba, com la nutrició o la fisioteràpia. D’aquests temes s’ocupen altres professionals de la salut, amb una formació tan científicament rigorosa com la dels metges.

L’Administració no té en compte l’estalvi en despesa sanitària que significaria promoure veritablement la medicina preventiva d’aplicar un exercici físic individualitzat.

A Pronokal col·laborem en diversos estudis que demostren tant l’eficàcia de la dieta proteïnada i l’exercici físic en la reducció del sobrepès i en el manteniment del normopès, com, també, els seus efectes positius sobre patologies de salut emocional associades.

Doctorat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i directiu de l’Institut Internacional de Ciències de l’Exercici Físic i Salut, així com escriptor, articulista, professor i ponent en diverses universitats nacionals i internacionals, Felipe Isidro i Donate concep l’activitat física com una excel·lent medicina preventiva de la qual encara hi ha un gran desconeixement. “El cos és la nau amb la qual naveguem per la nostra vida. Si no en tenim cura, si no la tractem bé, es deteriora. I això té efectes a tots els nivells, tant físics com mentals”; una idea defensada per tots els professionals de la salut, però que no tots apliquen adequadament.

“Els metges recomanen moure’s als seus pacients. Tanmateix, no saben prescriure’ls el tipus d’exercici adient ni la intensitat o la periodicitat pertinents. I no poden fer-ho perquè no han estat formats ni són especialistes en la matèria. Evidentment, no és el mateix tenir diabetis que obesitat, hipertensió o una hèrnia discal. Cada pacient requereix un tipus d’activitat física específica.”

El doctor Isidro dedica moltes hores de la seva jornada a prescriure exercici físic individualitzat. Actualment, és responsable del Departament d’Activitat Física de l’empresa Pronokal, mètode personalitzat de pèrdua de pes sota control mèdic. “Omplim un qüestionari per a cada pacient en el qual detallem quina és la seva activitat laboral diària. A l’hora de recomanar un tipus d’exercici específic cal saber si el pacient és, per exemple, perruquer, mecànic o oficinista perquè, depèn dels seus moviments quotidians, necessitarà un tipus d’activitat o una altra. Segons la feina que desenvolupi tindrà certa musculatura més inhibida o més restringida. També tenim en compte les preferències personals. Cal que sapiguem tenir empatia, perquè d’entrada no podem marcar uns objectius massa ambiciosos. Si una persona no ha fet mai exercici físic perquè no li agrada, no li pots prescriure que en faci cada dia. Hauràs d’esbrinar quin tipus d’activitat física pot motivar-lo més per començar a moure’s. A partir d’aquí, se n’ha de dissenyar la dosi, que inclou factors com la intensitat, la freqüència i d’altres, a més de les activitats que poden complementar-lo. Les metes sempre han d’estar a prop per anar assolint-les i superant-les de mica en mica. Els petits canvis són aquells que ens condueixen als grans.”

Hi ha tres normes bàsiques a l’hora de seleccionar un exercici: “Que sigui segur, perquè n’hi ha que no ho són; que sigui eficient, i que sigui funcional, és a dir, que li serveixi per a la seva vida quotidiana. Anar a la piscina, posem per cas, pot ser contraproduent segons quin tipus de patologia d’esquena pateixi una persona, malgrat que sol ser recomanat en gairebé tots els casos pels metges. En aquests casos sóc més partidari de les activitats aquàtiques com una part de l’exercici físic que de practicar únicament natació quatre vegades a la setmana.”

D’aquí que formar a metges en aquest àmbit sigui un altre vessant de la seva feina. “Hi ha professionals de la medicina molt interessats en el tema. I és molt positiu, perquè en el currículum de la Facultat de Medicina no existeix cap assignatura sobre, per exemple, biomecànica articular. Per tant, molts metges no coneixen termes com metodologia o densitat de l’exercici físic. Així que, quan prescriuen als seus pacients la conveniència de fer alguna activitat, només els diuen: vostè s’ha de moure, ha d’anar a nedar, a fer Pilates o a caminar. I això és com dir-li a un hipertens que s’ha de prendre un antihipertensiu. Ben al contrari, se li ha d’especificar el medicament i la dosi a prendre. Amb l’exercici físic passa el mateix.”

I és que cada professional de la salut té la seva àrea d’actuació. “Per desconeixement o tradició es tendeix a recórrer al metge per a tot, però hi ha àmbits als quals no arriba, com és la nutrició o la fisioteràpia. D’aquests temes s’ocupen altres professionals, amb una formació tan científicament rigorosa com la dels metges.”

L’ideal seria que el metge derivés el pacient a un entrenador personal. “Existia el projecte d’incloure un professional de l’exercici físic als CAP, però no es materialitzà per manca de pressupost. Tanmateix, les federacions esportives reben milions d’euros cada any per a l’esport competitiu i els recursos per tal que la població pugui practicar exercici físic individualitzat per al manteniment de la salut són minsos. L’Administració no té en compte l’estalvi en despesa sanitària que significaria promoure veritablement aquesta medicina preventiva.”

El llistat de patologies derivades de la falta de moviment és heterogeni; “no només musculars o esquelètiques, com són els desviaments de columna, sinó també patologies metabòliques, com la diabetis, o circulatòries, com la hipertensió. També està el sobrepès i l’obesitat, que no el causa directament el sedentarisme, però que hi contribueix com a afegit d’una inadequada alimentació. Pensem que l’obesitat ha estat qualificada com la primera pandèmia no infecciosa. Des de Pronokal tenim clar que la solució passa necessàriament per la prevenció i l’educació. Ens trobem amb molts pacients que són obesos per culpa d’una educació en aquest àmbit deficient. Ara els nens ja no juguen al carrer ni van al parc i, en canvi, sovint mengen el que volen i a deshora. Han d’experimentar per ells mateixos els beneficis de fer activitat física, perquè la seva pràctica regular fa sentir-se millor, i ho nota des de la persona que la fa fins a la gent que l’envolta.”

Els avantatges de l’activitat física es tradueixen també en la salut emocional. “Cada vegada hi ha més estudis que demostren que l’exercici pot ser una bona medicina contra la depressió. De fet, ja s’ha començat a tractar aquesta patologia només amb exercici físic. A Pronokal estem col·laborant en diversos estudis que demostren l’eficàcia de la dieta proteïnada i l’exercici físic tant en la reducció del sobrepès com en el manteniment del normopès, però, també, que recullen els seus efectes positius sobre patologies de salut emocional associades i presents en molts dels nostres pacients.”

No s’ha de fer esport per estar en forma, sinó que s’ha d’estar en forma per fer esport. “Aquesta frase del doctor Ramon Cugat sempre m’ha agradat molt i també l’aplico a la meva consulta. No hauries de jugar un partit de futbol si no fas exercici físic regularment, perquè pots patir alguna lesió.”

I és que esport i activitat física són dos conceptes diferents. “A la dècada dels 80 vaig ser atleta de competició de mig fons i vaig guanyar el títol de Campió d’Espanya de 1.500 m. Quan vaig deixar aquest món, em van oferir ser entrenador de competició, però jo creia més en l’exercici físic com aposta per a la salut i vaig triar continuar estudiant per millorar així el meus coneixements en aquest camp. L’esport és competició i això no és saludable, encara que sigui de manera amateur, perquè implica una alta potencialitat lesiva. Sempre és millor l’exercici físic regulat per un professional.”