Dr. Ferran J. García
Dr. Ferran J. García
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. FERRAN J. GARCÍA

REUMATOLOGIA

Text del 2004

La reumatologia és una especialitat de les més recents i que va unida al concepte de qualitat de vida.

La reumatologia és la branca de la medicina que comprèn totes aquelles malalties que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna regió de l’aparell locomotor. “La reumatologia és una especialitat de les més recents i que va unida al concepte de qualitat de vida. En tots aquells països on encara no s’ha assolit una bona qualitat assistencial, la figura del reumatòleg és pràcticament inexistent, i aquesta no deixa de ser una circumstància xocant si es té en compte la gran disparitat que existeix entre l’escassa presència de reumatòlegs i l’enorme proporció de la població mundial que pateix malalties d’origen reumatològic.”

El doctor Ferran J. García, mogut per un constant interès vers la medicina des de la infantesa, va desenvolupar la seva formació a la Universitat Autònoma de Barcelona, dins la unitat docent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Al principi tenia la intenció d’especialitzar-me en cirurgia cardíaca i, durant un temps, vaig estar col·laborant amb l’equip dels doctors Caralps i Arís, però, quan estava a cinquè curs, el doctor Caralps, de qui guardo un record de gratitud inoblidable, em va informar que no hi havia perspectives de crear noves unitats de cardiologia en un llarg termini de temps. Aquest fet implicava una certa dificultat a l’hora de trobar una ubicació professional dins d’aquesta disciplina i vaig canviar de prioritat per involucrar-me de ple en la reumatologia, una especialitat amb la qual em sento del tot realitzat i que m’ha permès mantenir contacte amb la tecnologia més innovadora.”

En acabar el primer període de formació, el doctor García va entrar a treballar a l’Institut Poal de Reumatologia. “La meva estada a l’Institut Poal va facilitar-me que, gràcies al doctor Poal, aconseguís una beca per completar la meva formació als Estats Units, concretament a Palo Alto (Califòrnia), on vaig fer l’especialitat.”

Aquell primer contacte amb la sanitat americana va fructificar: “Aquella estada que, en principi, havia de durar només uns mesos, va acabar per convertir-se en un període de disset anys. Tan sols fa set anys que he tornat a la medicina catalana i actualment formo part de l’equip de reumatologia de la Clínica Cima de Barcelona. Encara mantinc, però, relació amb professionals americans, amb els quals continuo dedicant-me a la recerca. Internet obre un ventall extraordinari de possibilitats que m’ha permès realitzar publicacions en col·laboració amb investigadors dels Estats Units amb qui puc mantenir-me en contacte diàriament. No fa pas gaire temps que, conjuntament, hem publicat la troballa d’un gen específic de la fibromiàlgia que condiciona part del dolor que comporta aquesta malaltia. M’interessa molt la manera que tenen d’enfocar la medicina als Estats Units perquè allà existeix una gran integració entre l’assistència mèdica i la investigació científica.”

El sistema sanitari americà difereix, en alguns aspectes, de la medicina que es realitza al nostre país. “Tant les possibilitats diagnòstiques i terapèutiques, com la capacitació professional, són molt similars. El nostre és un país on s’hi troben professionals molt vàlids i on la reumatologia està completament actualitzada. L’aspecte que dissenteix entre un i altre país és el del model assistencial. Allà, l’assistència és bàsicament privada, malgrat que existeix un sistema d’assegurances que poden utilitzar els usuaris. La privatització mèdica permet que aspectes com els recursos hospitalaris, el temps de dedicació a l’assistència i la integració entre els professionals funcionin de manera fluida. Considero que a l’Estat espanyol només manca la integració entre els diferents sistemes sanitaris per aconseguir que la medicina acabi de funcionar de manera òptima.”

Per altra banda, cal remarcar que la socialització de la medicina que s’ha assolit aquí és molt lloable. “El sistema sanitari públic espanyol és dels millors que existeixen al món, però penso que la societat del benestar en què estem immersos provoca una sèrie d’exigències que un sistema sanitari públic no pot abastar. En els darrers anys, la despesa sanitària ha augmentat i és difícil de sostenir actualment. Em preocupa la dificultat que comporta realitzar una medicina de qualitat que pugui arribar a tothom, que sigui distribuïda d’una manera homogènia i que, al mateix temps, sigui compatible amb el sistema que aquí es proposa.”

Quan en l’entorn popular es parla de reumatologia es tendeix a creure, erròniament, que és un camp que implica persones d’edat avançada. “Contràriament al que es pugui pensar, hi ha moltes malalties reumatològiques que afecten persones joves. Les xacres més habituals en persones majors de seixanta-cinc anys acostumen a estar vinculades al desgast articular propi de l’edat, com l’artrosi, la fibromiàlgia o l’osteoporosi. Però gran part de les afeccions més greus es produeixen entre els vint i els trenta-cinc anys, i també trobem casos de malalties inflamatòries que afecten pacients d’edat infantil. No s’acostuma a saber que al reumatòleg poden arribar-li urgències que impliquin òrgans com el cor, els pulmons o els ronyons d’una persona jove.”

El ritme de vida de la societat actual i les condicions de l’entorn en què vivim, incideixen directament en la salut de la població. “Pel que fa a la reumatologia, ens trobem amb dos grans blocs de discussió: l’expressió gènica i la sobreutilització de les articulacions. Els especialistes creiem que elements com els pesticides, els tòxics químics i la contaminació poden incidir en aquesta expressió gènica. Per altra banda, també sabem que abusar de l’exercici físic, a la llarga, pot provocar afeccions de caràcter reumatològic com succeeix en casos d’esportistes o en persones que s’excedeixen amb el culte al cos.”

La reumatologia és una especialitat a la qual se li augura un futur rellevant. “Gran part de les investigacions científiques que s’estan realitzant actualment són sobre malalties de caire reumatològic. Avui en dia ja es coneix que totes les reaccions biològiques i bioquímiques que es produeixen en el nostre organisme estan codificades pels gens. Des del moment en què va ser possible desxifrar el genoma humà, van començar a generar-se unes expectatives de tractament i de diagnòstic que, d’aquí a no pas gaire temps, canviaran la manera d’enfocar la medicina. Arribarà un moment en què podrem saber si una persona té la probabilitat de patir una o altra malaltia i s’utilitzaran fàrmacs adaptats a les característiques de cada individu, i s’evitaran, d’aquesta manera, certs efectes secundaris que en determinats casos provoquen els medicaments que es comercialitzen i es recepten a tothom indiscriminadament. Cada individu, condicionat per unes característiques genètiques particulars, respon de manera diferent a un mateix tipus de tractament i aviat es podran preparar fàrmacs adaptats al perfil genètic de cada pacient. Aquesta és una pràctica que ja ha començat a aplicar-se en la malaltia de la fibrosi quística.”