Text del 2004
Estem desenvolupant noves tècniques de pròtesis sobre implants dentals amb recursos propis.
L’àmbit de la cirurgia maxil·lofacial s’estén des de la base del crani fins a l’àrea cervical. Anteriorment estava inclosa en la cirurgia general, que s’ha anat subdividint: “És una especialització més. La medicina s’ha fet més complexa amb la incorporació de noves tècniques i utillatges, i per aprendre’ls ha calgut reduir el camp d’actuació. És una especialitat que ha tingut molts canvis al llarg del temps”, comenta el doctor Francisco Pina, que els ha viscut personalment en els estudis i en la seva trajectòria professional a l’Hospital Clínic, on és cap del servei de cirurgia oral i estomatologia: “Després de molts anys d’estar juntes en el servei, cirurgia maxil·lofacial ha estat adscrita a cirurgia estètica i s’ocupa de grans traumatismes i dels casos oncològics. L’oral opera tota la part que es pot resoldre amb anestèsia local.”
Nascut el 1951 al poble alacantí de Callosa de Segura, població amb la qual sempre ha mantingut lligams malgrat emigrar a Barcelona el 1954, el doctor Pina és el primer metge de la seva família. Abans de començar-ne els estudis ja anava a l’Hospital Clínic a veure les intervencions des de l’altell: “Durant la carrera feia pràctiques a l’Hospital Sant Rafael. El traumatòleg Esteve de Miguel i el cirurgià Bonnin m’influïren en la manera d’entendre i exercir la medicina. L’especialitat que més m’atreia era la cirurgia, i llavors la maxil·lofacial oferia més possibilitats de desenvolupament. Vaig estudiar-la a la càtedra de patologia quirúrgica del professor Arandes. Ara, d’acord amb la normativa europea, s’ha tornat als estudis d’odontologia, com a principis del segle xx. Però a Espanya, a diferència de França o Itàlia, no s’ha previst l’existència en paral·lel de les dues especialitats.”
El doctor ha desenvolupat tota la seva labor professional a la consulta privada i a l’Hospital Clínic fent-hi el mateixos tractaments ambulatoris. El servei de cirurgia oral de l’Hospital l’integren el doctor Pina, una auxiliar de clínica i una auxiliar administrativa: “També comptem amb odontòlegs assistents i col·laborem amb el servei de consulta privada de Barnaclínic, empresa del grup de l’Hospital Clínic. Al servei fem exploracions a la cavitat oral dels pacients als quals cal fer un trasplantament de cor o de fetge, per eliminar-ne qualsevol focus d’infecció. Aquests tractaments han contribuït a obtenir bons resultats en els trasplantaments i a evitar el rebuig. També col·laborem amb els oncòlegs, perquè qualsevol infecció oral pot afectar un tractament de quimioteràpia, i fem el tractament de malalties hematològiques que provoquen hemorràgies. És bàsic que es facin en un hospital.”
En aquest servei el doctor tracta “els casos més complicats. Observem que la població encara no és conscient de la importància de la salut bucal. Potser la gent jove té més accés a la informació, que és el camí cap a l’educació sanitària i la prevenció. Hi ha patologies que provoquen destrosses en la cavitat oral, com la sida. Als inicis de la malaltia, una de les primeres i més greus manifestacions era a la boca. Hi havia malalts de vint-i-cinc anys amb totes les peces dentals destruïdes, cosa que els donava problemes per alimentar-se. Per solucionar-ho, els vam implantar pròtesis dentals que al cap de vuit anys encara no presenten cap alteració i que els permeten alimentar-se correctament.”
La tesi doctoral del doctor Pina tracta sobre els implants i els trasplantaments dentaris: “Quan els implants encara no estaven consolidats, fèiem autotrasplantaments dentaris de peces incloses que no estaven al seu lloc i trasplantaments de gèrmens de queixals del seny a la posició de molars anteriors, però el 80% dels trasplantaments durava de vuit a quinze anys. Ara un implant de titani dura molt més temps i té un rebuig de l’1%. Quan vaig començar a posar-ne calia comprar-los a l’estranger o bé fabricar-los amb acer quirúrgic. Avui dia tenim sistemes d’implantació excel·lents que produeixen un rebuig mínim. Primer cal decidir quina pròtesi es col·locarà i com, i després cal fer l’implant en funció de la pròtesi. El prostodoncista i el cirurgià treballen en equip. És important que ambdós vegin el pacient abans de posar l’implant, i que el cirurgià el vegi després de la intervenció.”
Per fer el diagnòstic i el tractament, hi ha tècniques i mitjans sofisticats: “Disposem d’ortopantomografies digitals per examinar la boca, i en els casos més complexos realitzem un TAC. També tenim mitjans de regeneració d’os, per poder col·locar els implants on cal i no on es pot. Estem regenerant els maxil·lars i fent empelts ossis d’altres parts, com el mentó, el maluc o el colze. Per explicar l’operació al pacient procuro ajudar-me d’imatges d’operacions anteriors, fins i tot de programes informàtics que simulen la intervenció. Quant al dolor, actualment s’ha eradicat gràcies a les tècniques d’anestèsia local. Un altre avenç important és que no cal ingressar a l’hospital, ja que s’administra un antídot al pacient i pot marxar a casa al cap d’un temps, sempre amb el vistiplau de l’anestesista.”
La persona que se sotmet a aquesta operació ha de tenir en compte unes condicions: “Els tractaments complexos arriben a vegades als dos anys de durada, però des del primer dia de la intervenció els pacients porten unes pròtesis provisionals amb què poden fer vida normal. La persona que porta un implant ha de passar una revisió cada any, com a mínim. Les peces naturals no queden malmeses com abans, quan aguantaven un pont fix. La bona formació de l’especialista i l’utillatge repercuteixen en el preu del tractament . Avui dia hi ha una forta competició de preus, que en el sector privat s’abarateixen minvant la qualitat del servei, mentre que en un gran hospital hi ha la garantia d’un bon material.”
En implants dentals hi ha diverses línies de recerca: “Les cases comercials estan estudiant materials nous de fabricació com el zirconi, un metall més antial·lèrgic que el titani. Nosaltres estem desenvolupant noves tècniques de pròtesis sobre implants, el mecanisme de connexió entre ambdues parts. Ens agradaria comptar amb una dotació per a recerca i docència. En aquests moments l’estem fent amb recursos propis.”
El doctor Pina ha presidit el congrés mundial d’implantologia que es va fer a Barcelona el 2002. Actualment és director d’un màster en la matèria, “que empreses del sector patrocinen. Tenim relació amb totes les universitats espanyoles i algunes d’estrangeres.”
Totes aquestes activitats mostren que el doctor Pina té una dedicació intensa a la medicina que es perllonga durant el temps lliure: “Fa molts anys que aprofito períodes de vacances per anar a l’Àfrica a operar i visitar pacients. Amb mitjans personals i donacions d’amics he finançat la creació de serveis al Senegal i al Camerun. Ara aquests països tenen les mateixes dotacions i equips que l’Hospital Clínic. També compto amb el suport de la família; el meu fill gran, Francisco, després d’un periple pel món del turisme comença odontologia; el mitjà, Pablo, ja l’ha acabada, i Ramón, el petit, té molt clar que vol ser metge.”
