Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Gabriel Font Riera
DR. GABRIEL FONT RIERA.
Fotografia: Àngel Font

DR. GABRIEL FONT RIERA. MEDICINA LEGAL I FORENSE

Obra:

Text del 2004

En aquells casos en que es fa necessària la participació d’un metge, els forenses actuem com a col·laboradors i assessors dels jutges.

La medicina legal és la branca mèdica que tracta dels problemes biològics i medicoquirúrgics relacionats amb les ciències jurídiques i socials, en especial el dret penal. La medicina forense forma part de la medicina legal i tracta d’aplicar, de manera pràctica, les nocions científiques i metodològiques o els fets útils a la justícia. “En aquells casos en que es fa necessària la participació d’un metge, els forenses actuem com a col·laboradors i assessors dels jutges. La medicina legal i forense és una especialitat molt àmplia que comprèn conceptes d’altres branques mèdiques com poden ser la medicina interna, la psiquiatria o l’anatomia. Concretament, l’anatomia, així com l’anatomia patològica, és una disciplina indispensable per aconseguir que el forense ofereixi conclusions clarificadores al jutge després d’haver practicat una autòpsia.”

El doctor Font Riera va ser el primer membre de la seva família en obrir-se camí en el camp de la medicina, una vocació que, a partir de la seva incursió, ha adquirit continuïtat en el seu entorn més immediat. “El meu fill, Gabriel, també exerceix com a metge forense. Probablement, el fet de viure involucrat en un ambient mèdic des de la seva infantesa, va fomentar el seu interès per aquesta professió.”

La medicina legal i forense és una especialitat relativament recent que, en l’època que el doctor Font va cursar els estudis de medicina, no existia com a tal. “En aquell moment, l’alumne que desitjava involucrar-se en aquesta disciplina, només ho podia fer introduint-s’hi a partir d’altres branques de la medicina.”

El doctor Font va desenvolupar els seus estudis a la Universitat de Barcelona i va ser quan estava a primer curs que començà a interessar-se per l’anatomia. “En aquell moment, a la facultat, vaig assabentar-me que existia un departament on es realitzaven autòpsies, aquest fet em va produir molta curiositat i vaig decidir apropar-m’hi per observar de quina manera hi treballaven els metges. Recordo que la primera vegada que vaig veure com es practicava una autòpsia vaig sentir una impressió tant forta que no em va quedar altra opció que haver de sortir de la sala. Al cap de poc temps, però, l’interès que sentia vers l’anatomia em va empènyer a tornar-hi i vaig superar de tal manera aquell malestar inicial que, fins i tot, vaig començar a participar en algunes autòpsies com a ajudant.”

Després del seu període bàsic de formació, el doctor Font Riera va tenir l’oportunitat d’entrar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on, durant tres anys, s’implicà en la unitat de l’aparell digestiu que en aquella moment era dirigida pel doctor Pinós. Després de superar una prova, promoguda pel mateix Hospital de Sant Pau, el doctor Font, va obtenir la qualificació necessària per poder exercir com a especialista en l’aparell digestiu. “En aquella època, els sistema docent funcionava de manera molt diferent a com ho fa actualment, les titulacions no estaven regularitzades d’una manera global. Recordo que, anys després de superar aquell examen, quan va canviar la normativa i es van unificar els criteris acadèmics, el Col·legi de Metges, amb l’autorització del Ministerio de Educación, va convalidar amb el títol d’especialista en l’aparell digestiu a tots aquells alumnes que, en el seu dia, havíem obtingut aquella acreditació inicial.”

Quan ja havia finalitzat els estudis i exercia de forense, el doctor Font Riera, va sentir un interès especial per l’endocrinologia. “L’endocrinologia era una especialitat per la que sempre m’havia sentit atret, em preocupava el gran volum de persones que patien diabetis. En aquell temps, a l’Hospital Clínic, ja s’havia creat un servei d’endocrinologia i se’m va presentar la possibilitat d’assistir, durant dos anys, com a observador, a les visites endocrinòlogues que s’assistien a l’Hospital. Recordo que aquella va ser una manera molt satisfactòria d’aprendre nous conceptes i em va permetre ampliar els meus coneixements globals de medicina de forma molt dinàmica.”

El doctor Font Riera també és especialista en psiquiatria, una disciplina que li ha estat molt útil a l’hora de desenvolupar-se en el camp de la medicina legal. “Treballant com a metge forense vaig adonar-me que molts dels informes clínics exposaven casos de persones que patien trastorns psiquiàtrics. Era habitual trobar-se amb quadres depressius, sobretot amb patologies com la depressió endògena que és aquella que no sembla generada per cap causa ambiental. Vaig pensar que si tots aquests casos fossin diagnosticats a temps i rebessin un tractament adequat, moltes persones podrien vèncer malalties d’aquestes característiques.”    

La medicina legal i forense és una especialitat que només pot arribar-se a exercir després  d’aprovar unes  oposicions. En acabar els estudis de medicina, el doctor Gabriel Font Riera, es va presentar a oposicions per tal d’obtenir una plaça de metge forense dins el marc de la medicina legal i, en superar aquella prova, va quedar en el primer lloc de tots els opositors catalans que havien aprovat. “Després de superar les oposicions, la primera plaça que vaig ocupar com a metge legal i forense va ser a Les Borges Blanques, on acudia sempre que es produïa una mort amb particularitats medicolegals i era necessari practicar una autòpsia.”

Les autòpsies medicolegals disten, en alguns aspectes, de les autòpsies clíniques. “Les autòpsies medicolegals només es practiquen en circumstàncies de mort violenta o sospitosa de criminalitat. S’entén per mort violenta tots aquells casos que impliquen un homicidi, un suïcidi o un accident. Aquest tipus d’autòpsies es practiquen seguint unes pautes concretes i el metge sempre actua sobre la cavitat cranial, la toràcica i l’abdominal. El camp de les autòpsies clíniques implica particularitats diferents i, en moltes ocasions, són una aportació a la recerca científica.”

Durant molts anys, el doctor Font va dirigir l’Institut Anatòmic Forense de Barcelona, aquella era una època on es treballava amb un equip molt reduït de personal. “En aquell temps jo era l’únic metge que treballava a l’Institut Anatòmic Forense, i ho feia en companyia d’un parell de persones que s’encarregaven de les tasques administratives i burocràtiques. Actualment, em consta que les circumstàncies han canviat i ara hi figura una plantilla bastant més extensa de col·laboradors mèdics.”

El doctor Font Riera disposa d’una col·lecció de més de dues mil diapositives que, realitzades per ell mateix, mostren molts dels casos que ha anat assistint al llarg de la seva extensa trajectòria professional. Una col·lecció que li resulta de gran utilitat a l’hora d’instruir als seus alumnes de la Universitat de Barcelona on imparteix classes des de fa vint anys.

El doctor Font també és l’autor de l’ Atlas de Medicina Legal y Forense, una iniciativa personal que s’ha convertit en l’únic llibre existent d’aquestes característiques i, avui en dia, és una obra de consulta habitual entre el sector mèdic i jurídic.

L’any 1982, al doctor Gabriel Font Riera, li va ser imposada la Creu distingida de primera classe de l’Ordre de Sant Ramon de Penyafort en reconeixement a la seva dedicació a les tasques judicials.