Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Gabriel Simón Solano
DR. GABRIEL SIMÓN.
Fotografia: Àngel Font

DR. GABRIEL SIMÓN. INSTITUT GABRIEL SIMÓN

Obra:

Text del 2003

La ciència no té fronteres de manera que els científics, per bé de tots,  han de desenvolupar la seva tècnica on disposin dels mitjans necessaris.

La finalitat de la medicina és “el restabliment de la salut, que sempre ha d’anar lligat a la qualitat de vida de les persones. No té sentit allargar el període vital d’un ésser humà si les seves condicions de vida no li permeten disposar d’autonomia i gaudir d’un sentiment de benestar.”

I una de les especialitats que més pot ajudar a augmentar la qualitat de vida de les persones és l’oftalmologia; no en va, en gran part el sentit de la vista permet a l’individu aprehendre, canalitzar i comunicar-se amb el món exterior. De fet, el desenvolupament d’aquesta especialitat mèdica ha permès que persones que en èpoques anteriors, no gaire llunyanes, patien força limitacions visuals –un miop mitjà, per exemple­– puguin corregir el seu defecte amb “l’aplicació d’una lent correctora o bé per mitjà d’una intervenció quirúrgica.”

Aquest darrer camp ha estat la passió i l’especialització del doctor en oftalmologia Gabriel Simón: “Vaig acabar la llicenciatura de medicina quan tenia 22 anys i aleshores va començar la meva etapa com a resident en la Clínica Barraquer, i el doctorat sota la direcció del Dr. Joaquim Barraquer.”

El tema de la tesi doctoral intentava obrir noves vies en el camp de la cirurgia refractiva mitjançant la incorporació injectada de biomaterials per “modelar i corregir defectes visuals provocats per una deformació de la còrnia.” Aquesta operació constitueix la solució definitiva per a milions de miops arreu del món que poden desprendre’s definitivament de les lents correctores.

Un cop acabada la seva recerca, i com a conseqüència dels seus èxits, va ser requerit per diverses universitats nord-americanes com les de Miami, d’Atlanta o de Harvard. Després d’una estada de 6 mesos en la Universitat de Sidney, on va seguir perfeccionant i experimentant amb animals aquesta innovadora tècnica refractiva, va optar per continuar les seves investigacions a la Universitat de Miami, la qual cosa li va donar l’oportunitat de poder treballar amb alguns dels grans mestres de l’oftalmologia, com ara “el doctor Norton o el doctor Smith”, els treballs dels quals havia hagut de consultar i analitzar durant els seus estudis universitaris i per poder dur a terme la seva investigació al Bascom Palmer Eye Institute de Miami.

Va residir de manera permanent als Estats Units des de l’any 1987 fins el 1996. Durant aquests anys prosseguí els seus estudis relacionats amb les tècniques quirúrgiques refractives, concretament amb el desenvolupament dels “anells intracornials. Aquesta tècnica quirúrgica consisteix en la introducció d’un anell d’unes característiques determinades que modela la curvatura de la còrnia per a corregir un defecte visual.”

Gabriel Simón és un dels especialistes mundials en cirurgia refractiva i definidor dels algoritmes que fan possible la tècnica quirúrgica amb làser que s’està aplicant en l’actualitat per al tractament de la miopia. Aquest profund coneixement de la matèria li permet de concloure que: “la cirurgia refractiva té una llarga tradició al nostre país que arrenca a la dècada dels anys quaranta amb les primeres operacions realitzades a Colòmbia pel doctor José Ignacio Barraquer i basades en la congelació i tornejament de la còrnia.”

És tracta d’una tècnica òptima per a l’eliminació de la miopia, sempre i quan sigui aplicada per especialistes i es tinguin en compte les característiques específiques de cada pacient: “La cirurgia refractiva és una tècnica substractiva, és a dir, s’extreu material de la còrnia, motiu pel qual les seves conseqüències són irreversibles. Aquest fet exigeix que els professionals que la duen a terme siguin especialistes en la seva aplicació.”

Aquest llarg període de temps residint fora de l’Estat espanyol no va comportar cap mena de sacrifici per al doctor Gabriel Simón, ja que la seva filosofia vital parteix del fet que “la ciència no té fronteres de manera que els científics, per bé de tots,  han de desenvolupar la seva tècnica on disposin dels mitjans necessaris.”

L’any 2000 va obrir les seves portes l’Institut Gabriel Simon, encarregat de l’atenció i correcció dels problemes oculars. Aquesta dedicació, però, no li ha impedit de continuar amb la recerca: “Actualment estic col·laborant amb Photonics, una entitat vinculada amb la Universitat de Boston i que està especialitzada en el desenvolupament de tecnologia lumínica. La meva tasca és intentar trobar aplicacions oftalmològiques per a aquests instruments. En aquest moment s’està desenvolupant una tècnica per al tractament del glaucoma, els assaigs clínics de la qual es desenvoluparan a Barcelona.”

El món de la investigació i dels avenços en el camp de la medicina arriben a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació, els integrants dels quals no sempre són experts en aquestes matèries. A més, aquests mitjans poden tenir de vegades l’afany de commoure i captivar l’atenció de les persones a les que informen. Aquest seguit de factors provoquen, en ocasions, l’aparició de notícies sensacionalistes que  gens tenen a veure amb les veritables investigacions científiques. Aquesta falta de rigor informatiu és especialment important i impactant en el cas de les recerques i descobriments oftalmològics, ja que l’ull “és una estructura summament complexa, amb cent milions de fibres òptiques que connecten cadascun dels nostres ulls amb el cervell, i la posició de cadascuna és pertinent.”

L’elevat grau de complexitat dels ulls és el causant de que “operacions com el trasplantament de l’òrgan visual sencer siguin en l’actualitat –i a mitjà i curt termini­– irrealitzables perquè requereixen unes tècniques que encara no posseïm.”

En un altre ordre de coses, l’augment d’implicació i d’importància dels biòlegs en els tractaments sanitaris condueix Gabriel Simón a la reflexió següent: “El paper de la biologia en la investigació i descripció mèdica és essencial. És la biologia que actua a priori, determinant el perquè de les malalties; mentre que la medicina sempre és curativa, és a dir, només actua a posteriori, quan s’ha produït la infecció i s’ha de restablir la salut, malgrat que la malaltia és part essencial de l’evolució. Si programem el que considerem salut s’aturaria el procés de selecció natural. Per a la natura, les malalties només són variables selectives, possibles solucions…”

Sobre aquesta interrelació entre medicina i biologia observa: “L’evolució de les espècies és sempre la solució d’un problema. Si l’ésser humà ha evolucionat tal com ho ha fet, ha estat perquè la naturalesa va establir per a la nostra espècie una resposta diferent, posem per cas, a la del lleó. La nostra especificitat ens ha dut a esdevenir un organisme tan summament perfecte i complex que és força delicat i sensible, fet que explica que els humans  –l’espècie amb el cervell més desenvolupat de l’ordre natural– siguin els éssers amb més trastorns psíquics.”

En l’opinió del doctor Simón, “aquesta especificitat determinarà la nostra futura evolució en una o altra direcció, la qual podria anar dirigida envers la simplificació donat que una major complexitat podria comportar encara més desequilibris.”

Aquesta afirmació no hauria de sobtar ningú tenint en compte que “l’única constant de l’univers és el canvi i, tal com diuen els anglosaxons, el canvi és només matter of time, és a dir, una qüestió de temps.”