Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. IGNASI GIL-VERNET I HUGUET
DR. IGNASI GIL-VERNET I HUGUET.
Fotografia: Àngel Font

DR. IGNASI GIL-VERNET I HUGUET. ODONTÒLEG

Obra:

Text del 17-11-2010

Tots coneixem casos de persones que, malgrat estar afectades per alguna discapacitat física, han pogut fer realitat autèntiques proeses. Aquesta és una prova palpable que la ment juga un paper essencial en la lluita per la superació dels obstacles de la vida.

Qui no disposa d’una dentadura estètica acostuma a experimentar certa incomoditat a l’hora de comunicar-se amb els altres. Però després de seguir un tractament odontològic adequat, el pacient sol recuperar la seva autoestima.

Cadascú té la seva pròpia escala de valors; hi ha qui es mou per l’aparença i qui ho fa per mantenir una bona salut. Crec que cadascú pot triar la seva opció personal lliurement mentre respecti la de la resta.

Cal que els odontòlegs conscienciem el pacient de què, quant menys temps esperi a visitar-nos, millor podrà ser la nostra intervenció. Perquè, a major perjudici d’una peça dental, menys solucions hi ha per salvar-la.

El doctor Ignasi Gil-Vernet i Huguet és especialista en odontologia i forma part d’una important nissaga de metges. “El meu pare, Emili Gil-Vernet, era ginecòleg i catedràtic de Ginecologia a l’Hospital Clínic de Barcelona. També el meu oncle, Salvador Gil-Vernet, fou catedràtic d’Anatomia i uròleg.”

La família Gil-Vernet destaca per mantenir una vocació que s’ha transmès de generació en generació. “Els meus pares van tenir cinc fills, quatre dels quals som metges: l’Emili i en Lluís són ginecòlegs, en Josep és cirurgià infantil i jo sóc odontòleg. També el meu cosí Josep Maria és un reputat uròleg. A més, ara la vocació per la medicina ja ha arribat a la tercera generació, amb la incursió de diversos nebots i fills de cosins en aquesta professió. Actualment, som nou els familiars que exercim de metges en diferents especialitats.”

La medicina cada vegada dóna més suport a la idea que allò que afecta la ment també afecta el cos. “La ment és qui mou el cos. I, a dia d’avui, sabem que un individu mentalment equilibrat és capaç d’arribar lluny. Tots hem sentit parlar de persones que, malgrat estar afectades per alguna discapacitat física, han pogut fer realitat autèntiques proeses. Aquesta és una prova palpable que demostra que la ment té un paper molt important en la lluita per la superació dels obstacles de la vida. Malgrat que la ment i les emocions siguin un pilar imprescindible per tirar endavant, disposar d’un físic que ens sigui agradable ens ajuda, també, a arribar al benestar personal.”

En aquest aspecte, l’odontologia pren protagonisme perquè, entre les seves finalitats, també s’hi compta l’estètica. “L’estètica és una funció més de l’odontologia, juntament amb la salut. El fet de tenir una dentadura en bon estat crea seguretat en un mateix. Qui no disposa d’una boca ben cuidada acostuma a experimentar certa incomoditat a l’hora de comunicar-se amb els altres, i això ho pateixen especialment aquelles persones que treballen de cara al públic. Després de seguir un tractament odontològic adequat, el pacient pot recuperar la seva autoestima, un fet que passa sovint i que és molt agraït de veure per a l’especialista. En certs casos, per obtenir un bon resultat no tenim altra alternativa que reconstruir la totalitat de la dentadura mitjançant implants, un procés que a vegades pot durar mesos. Tot i els inconvenients que això suposa per al pacient, el resultat final sempre l’acaba recompensant enormement. Ara, amb els avenços que s’han produït en el camp de la implantologia, s’assoleixen fites que no fa pas tants anys es consideraven impossibles. Fa molt poc temps es parlava dels implants dentals com si formessin part del futur, i la realitat és que avui ja comencen a tenir un passat, són quelcom habitual en el present i els queda encara molt de futur. Amb tècniques com la cirurgia guiada mitjançant el TAC, o la regeneració tissular guiada, amb Plasma Ric en plaquetes o substàncies estimulants del creixement de l’os, hem aconseguit donar solució a patologies que fa 20 anys no en tenien, i escurçar la duració del temps del tractament. Fins i tot, avui ja parlem de rehabilitar totalment la boca, només en 24 hores.”

Tot i que els avenços per resoldre problemes estètics són cabdals per a persones que realment ho necessiten, potser vivim en una època en què tot allò relatiu a la imatge personal i al culte al cos s’està banalitzant. “En l’actualitat, cada persona té una escala de valors particular. Tot és una qüestió de prioritats: hi ha gent que es mou per l’aparença i d’altra que ho fa per mantenir una bona salut. Òbviament, jo tinc el meu propi criteri, però no pretenc valorar si una persona és més o menys raonable per pensar una cosa o una altra, perquè crec que cadascú pot triar la seva opció personal lliurement mentre respecti la dels altres.”

Més enllà de l’estètica, l’odontologia s’ocupa de la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les alteracions de les dents i els teixits adjacents. “A la consulta d’un odontòleg acudeix molta gent que ve a visitar-se amb la intenció de pal·liar un dolor bucal o amb ganes de solucionar una sèrie de problemes, com dificultats per mastegar aliments. I tot i que formem part d’una societat evolucionada, encara avui trobem certs prejudicis a l’hora de visitar l’odontòleg. Tanmateix, en els últims temps s’ha fet una labor molt positiva de conscienciació per tal que la població vagi regularment al dentista; però segueix havent massa gent que no porta un control rutinari. Això produeix que moltes persones esperin massa temps entre l’origen de la molèstia i la seva resolució a la consulta. Generalment, el que mou molts pacients a visitar-nos és la incapacitat d’aguantar el dolor després d’un temps d’esperar, inútilment, que desaparegui per si sol.”

La prevenció és imprescindible en les ciències de la salut i l’odontologia no n’és cap excepció. “En la nostra especialitat, la prevenció comença per ensenyar el pacient a mantenir una correcta higiene bucal. Després, continuem prevenint l’aparició de possibles patologies realitzant segellats de foses o fissures dentals o, si és necessari, aplicant empastaments. Cal que els odontòlegs conscienciem el pacient que, quant menys temps esperi a visitar-nos, millor podrà ser la nostra intervenció. Perquè, a major perjudici d’una peça dental, menys solucions podrem aportar per salvar-la. Això significa que, si una peça està cariada però la caries no arriba a la polpa dental, després de foradar-la la taparem amb composite i aconseguirem que, tot i que quedi més debilitada que una peça sana, mantingui encara una certa qualitat. Però, si el pacient ha deixat passar massa temps i la càries ja ha arribat a la polpa dental, llavors no ens quedarà altre remei que realitzar una endodòncia, que és un tractament que s’aplica per extirpar la polpa i el nervi de la dent i, d’aquesta manera, evitar l’extracció total de la peça. Això vol dir que la peça encara quedarà més debilitada i tindrà més possibilitats d’infecció. En definitiva, els odontòlegs disposem d’una sèrie de tractaments que van de major a menor efectivitat a l’hora de salvar una peça dental. Per aquest motiu podem dir que l’única solució que funciona per si sola és la col·locació d’implants, uns elements metàl·lics que se situen quirúrgicament en els maxil·lars, per sota les genives, i que actuen com a substituts artificials de les arrels de les dents naturals.”

El progrés i el benestar han comportat un increment de la longevitat dins les societats avançades, cosa que implica certs efectes secundaris no gaire desitjables. “L’odontologia troba limitacions a l’hora de tractar persones que pateixen patologies que són fruit de l’edat, com ara l’Alzheimer. En aquests casos, la majoria de professionals considerem que no és recomanable iniciar tractaments complexos. I al contrari: si algú manté unes bones facultats mentals, encara que tingui una edat molt avançada, proposem sempre els tractaments necessaris que li permetin millorar la seva qualitat de vida.”