Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Jaume Argilés Fontanet
DR. JAUME ARGILÉS FONTANET.

DR. JAUME ARGILÉS FONTANET. CENTRE DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE  ARGILÉS/VIVES

Obra:

Text del 2003

L’últim en la nostra especialitat és la radiologia intervencionista, que consisteix a intervenir dins el cos humà guiat per imatges.

Un dels centres de diagnòstic per la imatge més importants del nostre país és el Centre de Diagnòstic Argilés/Vives pel fet que tenen totes les tècniques i mitjans que proporcionen informació a les diferents especialitats mèdiques sobre les afeccions que pot patir el cos humà. Va néixer l’any 1960, a Barcelona, de la mà de dos companys i amics, el doctor Argilés i el doctor Vives. Ells mateixos són els qui ens expliquen com van ser els inicis del centre i com ha anat evolucionant al mateix temps que ho feia la tècnica: “Nosaltres vam començar fent només radiologia convencional, perquè aleshores tampoc hi havia res més.”

Aquesta especialitat, que ara és fonamental per a qualsevol altra especialitat mèdica, va néixer a començaments del segle passat de la mà del doctor Roentgen amb els raigs x: “De fet, quan nosaltres vam acabar la carrera tot just s’acabava d’inventar el tub de raig x amb ànode giratori, que ja va ser un avenç important. Després va venir el cable d’alta tensió, un cable que ja estava protegit i que tenia molt menys perill que el que havíem utilitzat fins aleshores.”

La següent novetat va ser l’intensificador d’imatges, que va permetre que els metges radiòlegs es desfessin de les famoses pantalles: “L’intensificador donava una imatge tres mil vegades més potent, una imatge que ja podia captar una càmera de televisió. La veritat és que quan va arribar el primer aparell a l’Hospital de Sant Pau, on aleshores jo treballava, va ser un gran  impacte poder veure un pulmó a plena llum per un televisor. La taula telecomandada també va suposar una gran millora per als pacients i per als metges, perquè es guanyava en precisió i comoditat, a més que feia que tots plegats ens irradiéssim molt menys.”

Aquell primer centre de diagnòstic es va anar quedant petit i l’any 1970, els doctors Argilés i Vives van decidir muntar un segon centre de radiologia coincidint amb l’obertura de la Clínica Delfos: “Ens instal·lem a la mateixa clínica i comencem a treballar amb els millors mitjans que teníem aleshores. Fins i tot  l’any 1972 som els primers en tot l’Estat a introduir l’ecografia.”

El doctor Argilés va tenir una entrevista amb el doctor Mariño i aquest li va explica que acabava de tornar de Londres i allà havia vist un fetus que es movia: “La meva reacció va ser dir-li que això no podia ser, perquè la radiació podia ser dolenta pel nadó, però de seguida vaig trucar a la Companyia General de Radiologia i el senyor Francisco Grifé em va dir que sí, que d’això se’n deia ecografia i que a París en tenien l’aparell.”

I va ser amb un viatge a París que el doctor Argilés va descobrir l’ecografia, un sistema que no emetia cap mena de radiació i que li va semblar fantàstic. Ja només calia portar-ne un a Barcelona: “Un cop vam tenir l’aparell calia saber-lo fer servir i no hi havia cap mena de bibliografia sobre el tema, així que vaig començar d’una forma totalment autodidacta. Tots els grans metges de Barcelona em trucaven per tal que els expliqués en què consistia aquest sistema i, finalment, vam decidir formar personal que pogués introduir correctament aquesta tecnologia en el nostre país.”

De l’equip del professor Vilardell de l’Hospital de Sant Pau en va sortir una jove resident, Dèlia Sureda, que va anar a París a aprendre la tècnica: “Ella va ser la primera ecografista d’Espanya i va estar més de deu anys amb nosaltres desenvolupant una tasca importantíssima.”

L’avenç de l’ecografia va ser un gran pas, com també ho van ser les altres tecnologies  que actualment són imprescindibles: “Per exemple, el TAC va ser també fonamental, i la veritat és que ara s’està utilitzant en moltíssimes especialitats mèdiques, des de la neurologia fins a l’urologia, passant per la traumatologia i tot el que fa referència a l’aparell digestiu. TAC significa ‘Tomografia Axial Computada’ i és ens serveix per veure l’interior del cos humà amb una gran qualitat d’imatge. L’ordinador que porta el TAC agrupa les imatges de forma que puguem veure les venes, les artèries, els muscles, els tendons, el fetge, la melsa, els ronyons, tots els òrgans del nostre cos i que, a més, els veiem en ple funcionament.”

També és cert que els primers TAC no eren tan perfectes com ho són ara i tampoc va ser senzill adquirir-ne un: “L’entrada d’aquest aparell a Catalunya va ser a través del Centre de Radiologia Computeritzada de Barcelona a la Clínica Platón l’any 1975. Aleshores el cost era molt alt i va ser necessari que un grup d’especialistes i metges ens uníssim per poder fer realitat l’adquisició de l’aparell.” Actualment, el CRC és el centre privat de radiologia més important de Catalunya i ja compta amb 25 anys d’experiència.

Els doctors Argilés i Vives estan convençuts que el futur passa, sobretot, pel perfeccionament de les ressonàncies i de les ecografies, són molt conscients que es tracta de les dues úniques eines que no provoquen radiació i això és una garantia importantíssima de cara a la medicina futura: “No obstant això, l’últim en la nostra especialitat és la radiologia intervencionista, introduïda a Espanya pel doctor Manuel Mainar, que consisteix a intervenir dins el cos humà per mitjà d’aparells com el TAC i la ressonància.”

El doctor Josep M. Argilés, fill del doctor Jaume Argilés, és un dels pioners en aquesta tècnica que pot estalviar cirurgies que fins ara tenien seqüeles força importants: “Mitjançant una intervenció d’aquest tipus, per exemple, s’ha curat un fibroma uterí sense necessitat d’extreure la matriu a la pacient, mentre que si s’hagués fet com es feia fins ara la intervenció hauria impedit que en un futur aquesta dona tingués fills.”

L’evolució, doncs, sembla imparable: “Ara hem començat a obtenir imatges digitals, de manera que en lloc de revelar una placa de radiografia amb líquids com es feia fins ara, en podem analitzar els píxels i tenir-ne una imatge molt més perfecta. Això sense comptar que podem intervenir sobre la imatge, enfosquir o aclarir les parts que ens interessen i, fins i tot, enviar-la a un altre especialista perquè ens aporti una segona opinió.”

De fet, ja s’està treballant  a distància a través d’internet. Aquesta introducció de noves tècniques cada vegada més sofisticades, també implica que dins els equips hi hagi persones expertes en una o altra tècnica: “És evident que és fonamental que en un equip hi hagi un membre del personal que domini una eina i que sàpiga com aprofitar totes les possibilitats d’un aparell, però també és cert que ha de continuar havent-hi un bon metge al darrere.”

En aquest moment el Centre de Diagnòstic per la Imatge Argilés/Vives compta amb més de vint persones entre metges especialistes en diverses especialitats diagnòstiques a  més dels joves que contínuament passen pel centre per formar-se en aquesta especialitat. Dos dels fills dels doctors Argilés i Vives continuen treballant en aquesta especialitat.