Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Jaume Capdevila Mas
DR. JAUME CAPDEVILA MAS.
Fotografia: Àngel Font

DR. JAUME CAPDEVILA MAS. HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA

Obra:

Text del 2003

Hi ha garantida una equitat d’oferta independentment del lloc de Catalunya on ens trobem. Tenim igual servei per a igual necessitat.

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova és l’entitat mèdica encarregada majoritàriament de l’atenció hospitalària a les terres de ponent. La qualitat assistencial junt amb la docència i la recerca són aspectes clau d’aquesta entitat. 1.200 professionals s’encarreguen d’atendre al voltant de 77.000 persones cada any que compten amb les tècniques més adequades per diagnosticar i tractar qualsevol problema de salut. “L’equip mèdic i la resta de personal té cura que el pacient sigui ben atès en tot moment posant èmfasi en la part més humana de la professió: són el centre del nostre treball”, expressa el Dr. Jaume Capdevila Mas, director de l’Hospital.

Inaugurat l’any 1956, l’Hospital va oferir en una primera etapa 102 llits pels serveis maternoquirúrgics. El 1970 ja hi havia 226 places i set anys més tard, una altra ampliació va fer que es multipliqués per cinc la seva superfície amb la construcció de l’actual edifici que compta amb 440 llits. La zona de Lleida reuneix unes característiques geogràfiques i poblacionals que es tradueixen en un sistema hospitalari i d’atenció sanitària especials. Tot i que sols s’hi concentra un 5% del total de la població catalana, la gran dispersió poblacional i la influència social i comercial de la zona de la franja de ponent van fer necessària una xarxa d’atenció primària molt important, que conflueix en l’atenció hospitalària liderada per l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova: “És el centre de referència especialitzat per a la població de la Regió Sanitària de Lleida. Un objectiu fonamental de l’hospital és desplegar polítiques d’integració regional de servei i cercar la col·laboració i la complementarietat assistencial amb la resta d’hospitals, atenció primària, xarxa sociosanitària i salut mental.”

És l’entitat hospitalària més allunyada de Barcelona, i es troba en una zona que reuneix un conjunt de característiques diferencials que exigeixen disposar d’un nivell de qualitat assistencial molt alt: “Som conscients que a Catalunya es treballa amb una important complicitat i solidaritat entre centres. La distància i certs factors diferencials fan que l’hospital hagi de tenir autonomia: les terres de ponent tenen un clima de tipus continental i no tant mediterrani –com a la resta de províncies catalanes– amb la qual cosa es presenten unes patologies molt característiques de la zona que requereixen d’assistència i recerca específiques. Una gran part de la població es dedica a l’agricultura fent que es desenvolupin unes patologies molt concretes. Un altre tret característic és el progressiu envelliment de la població de les comarques del Pirineu i de la zona del Segrià i Les Garrigues que situa la taxa d’envelliment quatre punts per sobre de la mitjana catalana i és un altre signe diferencial en la distribució de patologies.” Davant d’aquesta realitat s’ha hagut de dibuixar un sistema sanitari de qualitat integrat per l’Hospital Arnau de Vilanova (amb la col·laboració de l’Hospital de Santa Maria, amb 130 llits) que es converteix en l’hospital de referència per una població de més de 350.000 persones.

Un aspecte bàsic pel bon funcionament del sistema sanitari a les terres de Lleida és l’atenció primària. El fet que l’atenció hospitalària es concentri a la capital, requereix un primer nivell d’atenció primària potent i distribuït pels nuclis de població de les onze comarques. “Per la dispersió de població, la primera atenció sanitària la dóna el metge i la infermera de família. Hi ha atenció in situ en més de 400 pobles. A Lleida la mitjana d’atenció a l’usuari és de les més altes de Catalunya perquè hi ha més accessibilitat als centres. No es pot reivindicar un temps per visita sense tenir en compte tots els factors que envolten el sistema sanitari. La política d’equitat territorial és bàsica. La política de creació d’hospitals comarcals dels anys 80 ha estat clau perquè la gent torni a néixer al seu territori. Hi ha un eix que va del metge de capçalera, passa per l’hospital comarcal i culmina amb l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova que és bàsic per dur a terme un bona qualitat assistencial. La complicitat entre nosaltres és total.”

Dos moments històrics per a l’Hospital van tenir lloc durant els anys 80: “Primer l’augment del número de llits que va anar acompanyat d’un gran salt qualitatiu amb l’atorgació del títol d’hospital universitari, que vol dir que els especialistes de la plantilla transmeten la seva experiència pràctica a l’alumnat de la Universitat de Lleida.”

Abans, la reconstitució de la Universitat de Lleida i de la facultat de medicina havia donat un nou impuls a l’Hospital i va contribuir a augmentar el nivell professional dels metges de la comarca. “La facultat de medicina de Lleida és una de les més antigues de l’Estat espanyol. Va ser fundada al voltant del 1200 però l’any 1700 va ser abolida. L’actual universitat ha permès que els estudiants de medicina no s’hagin de desplaçar fins a Barcelona.”

El projecte més ambiciós entre l’Hospital i la Universitat és el futur Institut de Recerca. “Podrem ampliar la nostra voluntat de recerca que ara compta amb un laboratori de genètica molecular.”

Qualitat assistencial, docència i recerca han esdevingut, a partir d’aquestes moments històrics, en els objectius principals del centre hospitalari. “Per donar assistència primer s’ha de fer recerca que esperona a millorar constantment la qualitat. A més, el fet de tenir la docència implícita en el centre, esdevé un element més de prestigi que va més enllà de la formació de metges realitzant també formació per especialistes postgraduats.”

La medicina de màxim nivell que s’aplica des d’aquest hospital s’ha aconseguit gràcies a un esforç continuat de tot l’equip de professionals: “Tenim aparells moderns i enviem els especialistes del centre a cursos i congressos internacionals per importar els últims descobriments i els tractaments més eficaços. La introducció de les noves tecnologies ha facilitat molt la nostra labor.”

L’Hospital coordina una sèrie de disciplines com són la infermeria, el personal facultatiu, el personal no sanitari… “que fa que s’estableixin unes sinèrgies, aliances estratègiques que sumades acaben contribuint a dibuixar un patró de salut. En un estat de dret, el benestar, la xarxa de salut pública, representa un alt grau de tranquil·litat per al ciutadà. El nivell cultural de la persona genera la sensibilitat d’anar al metge no només quan està malalt sinó també a nivell preventiu. El concepte de salut dels serveis sanitaris és l’atenció integral que vol dir prevenció, promoció, guariment, rehabilitació i reinserció. És un concepte tan ampli que no pot estar a càrrec d’una única unitat o departament. En definitiva, el responsable de la pròpia salut és l’individu.”

Sens dubte, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova és competitiu com el que més. La xarxa sanitària desplegada a les terres de Lleida garanteix una assistència de qualitat a tota la seva població: “Hi ha garantida una equitat d’oferta independentment del lloc de Catalunya on ens trobem. Tenim igual servei per a igual necessitat.”