Dr. Jesús González-Merlo
Dr. Jesús González-Merlo
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. JESÚS GONZÁLEZ-MERLO

OBSTETRICIA I GINECOLOGIA

Text del 2004

El col·lectiu de ginecòlegs vam aconseguir induir la dona a anar una vegada lany al metge per fer-se una citologia.

La medicina perinetal, la reproducció i l’endocrinologia i l’oncologia, són les subespecialitats que s’engloben dins l’especialitat de ginecologia i obstetrícia. El doctor Jesús González-Merlo, catedràtic emèrit, acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Real Academia Nacional de Medicina, és un dels ginecòlegs més rellevants de la història de la ginecologia i obstetrícia del segle xx a Espanya. Ha dedicat la seva vida a la medicina, estudiant, investigant i transformant el coneixement adquirit en pràctica assistencial. El seu esperit científic i humanista l’ha portat a treballar en recerca per poder millorar les tècniques i procediments mèdics de l’especialitat. Sens dubte, la seva aportació i la de molts altres especialistes mèdics han fet que al llarg del darrer segle la ginecologia i l’obstetrícia s’hagin desenvolupat notablement.

El doctor González-Merlo va encaminar la seva trajectòria professional cap a la medicina empès per l’ambient mèdic que es vivia a la família. El meu pare va ser metge de família i un tiet avi va ser un ginecòleg destacat de Madrid. Si bé tenia clar que volia ser metge, la decisió despecialitzar-me en ginecologia va ser més tardana. Vaig entrar a la facultat de medicina de la Universidad Complutense de Madrid. Va ser una formació molt teòrica i amb poc accés al malalt, un aspecte que amb els anys ha anat implementant-se. Volia entrar en contacte amb el pacient i la patologia, sentir-me a prop de la persona. La meva afició era lanatomia patològica. A quart curs vaig entrar dalumne intern de medicina interna en una clínica universitària dirigida pel doctor Enriquez de Salamanca, un profesor rígid i exigent, el qual va ser un mestre i un referent. Com també ho va ser el professor Botella, un dels ginecòlegs espanyols que més aportacions ha fet a lespecialitat. Va ser el fundador de la Sociedad Española para el Estudio de la Esterilidad. A cinquè curs vaig demanar el trasllat a la Clínica de la Maternidad Provincial que dirigia aquest professor. Més endavant vaig entrar dintern a lHospital Clínico. Acabada la carrera, el 1951, amb premi extraordinari, vaig fer oposions per accedir a la Maternidad i al Clínic com a metge intern, serveis dirigits ambdós pel professor Botella.

El 1954, després de quatre anys exercint l’especialitat, va decidir que volia completar la formació fora d’Espanya. Mentre que latenció a la dona embarassada era molt correcta, el vessant ginecològic shavia de perfeccionar. Vaig obtenir una beca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas per anar a estudiar a Alemanya. A la universitat de Heidelberg sestava iniciant el diagnòstic precoç del càncer ginecològic. Va ser així com vaig introduir-me en el camp de la citologia cervicovaginal i de la colposcòpia. Un any més tard vaig dirigir-me a Hamburg per treballar fonamentalment en ginecologia i càncer.

Passat aquest període de formació i recerca va tornar a Madrid, on va entrar de cap clínic a la Maternidad i de professor adjunt a l’Hospital Clínico. El doctor Botella em va encarregar el diagnòstic precoç del càncer ginecològic, que aleshores encara no es practicava a Espanya.

Uns anys més tard, el 1969, es produí un gir a la seva vida en guanyar les oposions a càtedra de l’Hospital Clínic de Barcelona que li va permetre posar en marxa un departament d’obstetrícia i ginecologia format per metges de gran nivell.

I afegeix: Durant aquest període de director del departament dobstetrícia i ginecologia de la Universitat de Barcelona destaco dos fets de gran transcendència: Primer, la creació i introducció del MIR el 1978, en la qual vaig participar, que va revolucionar el sistema de formació dels metges i que avui potser hauria de retocar-se per resoldren les imperfeccions. Laltre fet important que no sha arribat a oficialitzar és la presa de consciència de la necessitat que en obstetrícia i ginecologia sestableixin subespecialitats. Quan vaig ser president de la Comissió Nacional dEspecialitats vam determinar lamplitud daquesta especialitat i la necessitat de distingir entre medicina perinatal, la reproducció i endocrinologia i loncologia ginecològica. Als EUA ja són reconegudes. Avui pensar unitàriament en aquests tres àmbits sembla impossible perquè cadascuna sha ampliat en molts camps diferents que exigeixen subespecialitzacions.

En l’àrea de l’esterilitat, la progressió de tècniques de reproducció assistida ha potenciat les fertilitzacions in vitro i s’han fet grans avenços. Els primers passos en aquest àmbit van ser els trasplantaments de trompa per a dones estèrils. Vaig fer el primer de lEstat espanyol i el sisè del món. Amb la reproducció assistida es va abandonar aquesta tècnica. Des del punt de vista científic i assistencial, la reproducció assistida ha estat lesdeveniment ginecològic més important dels darrers anys; ben aviat les actuals investigacions amb cèl·lules mare portaran grans novetats.

Potser un dels camps més destacats de la ginecologia és l’àrea oncològica. Mentre que el càncer cervical uterí ha disminuït gràcies especialment a la prevenció citològica massiva, hi ha altres càncers genitals que augmenten, com els d’ovari, l’endometri i sobretot el de mama. En aquest sentit el diagnòstic precoç ha estat fonamental. El 1958 vaig posar-lo en funcionament per al càncer del coll de la matriu, que era el que tenia més incidència. Vaig treballar activament en aquest camp. El col·lectiu de ginecòlegs vam aconseguir induir la dona a anar una vegada lany al metge per fer-se una citologia. Cal que els homes també prenguin consciència de fer una visita periòdica al metge. Aquells estudis ens van permetre descobrir que hi ha lesions al coll uterí que precedeixen el càncer i es poden tractar. També vaig demostrar que la citologia, tot i ser un gran mètode, comporta una sèrie derrors. A més dels estudis en diagnòstic precoç destaquen els que ha realitzat en oncologia ginecològica. Porta publicats més de 304 treballs en revistes científiques i 29 llibres. Si bé l’etapa més assistencial del doctor va concloure el 1991, a partir d’aleshores ha continuat amb tasques de docència. Avui forma part de la Junta Directiva del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona per potenciar el doctorat en medicina; és fill predilecte de la seva ciutat natal, Alcázar de San Juan, on hi ha un carrer que du el seu nom; és President d’Honor de la  Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia, de la Sociedad Española de Fertilidad i de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia. Finalment, és Premi de The International Federation of Gynecology and Obstetrics ‘in recognition of a lifetime contribution towards the improvement of women’s health.’ La seva ha estat una trajectòria professional intensa i prolífica, amb unes aportacions científiques que són un referent per als joves ginecòlegs del futur.