Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Joan Josep Galard Hernández
DR. JOAN JOSEP GALARD HERNÁNDEZ.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOAN JOSEP GALARD HERNÁNDEZ. ALGIOLOGIA

Obra:

Text del 2004

Hi ha tècniques per millorar la condició i la qualitat de vida del malalt amb dolor.

.

El dolor és una sensació desplaent que experimenta la persona en determinades situacions. Pot tenir un origen físic, com a conseqüència d’una malaltia o traumatisme, o tenir-ne un d’emocional. Tant si es tracta d’un dolor de tipus agut (es produeix durant un període curt) o bé crònic (duració més prolongada i permanent de diferents intensitats), hi ha tractaments que ajuden a alleugerir-lo, tractaments que requereixen una atenció especialitzada perquè el metge pugui diagnosticar-ne les causes. El doctor Joan Josep Galard Hernández està especialitzat en anestesiologia i reanimació, un àmbit de la medicina que l’ha conduït a l’estudi d’un camp de gran interès per al món de la ciència mèdica com és el tractament del dolor en malalts aguts i crònics. L’algiologia és la ciència que estudia i tracta el dolor com a malaltia. Tot i que aquesta àrea no té una gran difusió entre els professionals de la medicina, des de fa més de trenta anys es disposa de tractaments i tècniques per pal·liar el dolor. “És una realitat que molts metges consideren el dolor com una entitat clínica de poca importància. No és així, ben al contrari, hem de procurar que no hi hagi dolor ni patiment. El dolor es comporta com qualsevol malaltia i per tant s’ha de tractar sempre.”

I afegeix: “La medicina existeix perquè hi ha dolor, entre d’altres causes.”

Joan Josep Galard Hernández va descobrir el món de la medicina en el marc de l’ambient familiar. Fill i nét de metges, va aprendre de petit què implicava la professió mèdica: “M’ha agradat sempre ajudar els altres i la medicina era una eina idònia per aconseguir-ho. El meu avi va ser metge internista i el meu pare un cirurgià digestiu que va ser un dels introductors de l’especialitat de coloprotologia a l’Estat espanyol. Vaig estudiar a l’Hospital Clínic en una universitat marcada pels esdeveniments polítics i socials de finals dels seixanta i principis dels setanta. A pesar d’aquella situació enrarida, vaig esforçar-me per portar endavant els estudis i aprendre de docents excepcionals com el professor Ruano i el professor Rozman. Vaig ser alumne intern de la càtedra de Farmacologia que dirigia el professor Valdecasas i després gràcies a l’amic i científic Dr. R. Roser Battesti vaig poder col·laborar amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques.”

Mentrestant, la seva formació quirúrgica es complementava ajudant el seu pare al quiròfan: “Els coneixements de l’àrea quirúrgica em van portar a interessar-me per l’anestesiologia, una especialitat mèdica que començava a desenvolupar-se i a permetre intervencions quirúrgiques més ràpides i eficients.”

L’expectació generada per l’anestesiologia va fer que es decidís a especialitzar-s’hi. “En entrar a l’Escola d’Anestesiologia, vaig gaudir dels ensenyaments del meu cap de servei, el doctor Planella, i més tard del professor Nalda, qui em va dirigir la tesi doctoral sobre el dolor crònic.”

Finalitzada l’especialització va aconseguir una plaça interina d’anestesiòleg a l’Hospital Clínic de Barcelona, tasca que també va realitzar a l’Hospital de Granollers. “En aquell temps m’atreia molt la idea de poder alleugerir el dolor a les persones. Aleshores encara no se’n parlava gaire, però avui forma part de la tasca mèdica plantejar la visita postoperatòria, una activitat que ja realitzava a l’Hospital de Granollers preguntant als malalts sobre com havia anat la intervenció, si havien patit dolor, si la sonda els havia fet mal, si patien dolor postoperatori… Em vaig adonar que la gent es queixava molt del dolor i això em va portar a receptar analgèsics potents i a aplicar pautes i estratègies analgèsiques als pacients.” Diverses estades a Anglaterra i a Califòrnia van completar la seva formació en el camp de l’anestesiologia i l’algiologia.

El doctor Joan Josep Galard va crear la Clínica del Dolor a l’Hospital Clínic l’any 1982 i la va dirigir fins el 2003. Això li va permetre adquirir una gran experiència clínica i l’any 1983 col·locà un dels primers neuroestimuladors medul·lars d’Europa. En aquesta mateixa època va col·laborar amb l’Institut Guttmann, on per primera vegada a tot Espanya es feia servir un perfussor intern programable. Actualment és consultor de l’Hospital Clínic i director de l’Institut d’Algiologia de Granollers, on realitza avançats tractaments pal·liatius del dolor que l’han convertit en un dels pioners en el tractament del dolor crònic amb mòrfics intracerebrals. El 1989 es va crear aquest centre que des d’aleshores no ha deixat de realitzar una tasca social de gran complexitat. “Hi duem a terme bloquejos i tècniques de neuroestimulació per tractar dolors que tenen causes diferents: migranyes, tumors, neuràlgies posterpètiques, dolors posttraumàtics, angines de pit refractàries, dolors provocats per malalties degeneratives, osteoporosis, artrosis… Tractem el dolor com a malaltia. Hi ha pacients que arriben a la consulta amb un diagnòstic correcte però n’hi ha molts d’altres que no. D’entrada cal verificar que allò que explica té una relació amb el seu diagnòstic per poder establir un tractament. El primer pas és la realització d’una història clínica completa que investigui la seva situació, els hàbits de vida, les analítiques realitzades, intervencions quirúrgiques, problemes postoperatoris, el perfil psicològic… que ens donarà pautes sobre la seva història real i una manera de trobar l’arrel del problema. D’altres vegades apliquem un tractament sense tenir un diagnòstic clar perquè considerem que el malalt que està esperant un diagnòstic no ha de patir. Els procediments són innocus i treballem amb combinacions de fàrmacs i alta tecnologia. El més important és que el dolor, crònic o agut, sigui tractat quan la intensitat ho requereixi. No hi ha causa-efecte entre una lesió i el dolor. De fet, cada persona expressa graus de dolor diferents sobre una mateixa patologia, com també varia el llindar del dolor en cada individu.”

El doctor Galard està especialitzat en el tractament del dolor amb opiacis i en tècniques de neuromodulació. “El més important quan es treballa amb analgèsics és receptar les dosis adequades. El dolor s’ha de tractar de forma coherent i sense generar efectes secundaris. Cada dolor té el seu fàrmac. Pel que fa als aparells contra el dolor, hi ha tècniques de neuromodulació que es basen en sistemes implantables. Consisteixen a posar un electrode a l’espai epidural per controlar l’entrada del dolor a la medul·la. Es tracta d’un procediment d’alta tecnologia que impedeix l’accés del dolor a l’estructura medul·lar. La intervenció és tècnicament complexa però gens agressiva per al malalt, que sols requereix anestèsia local. Si bé fa uns anys el tractament del dolor era complex, avui hi ha tècniques al nostre abast que milloren la qualitat de vida del malalt.” Els coneixements avançats del doctor Galard en el tractament del dolor el van portar l’any 1990 a dur a terme el primer màster del món sobre algiologia. La seva aposta per aquesta especialitat és clara, així com el seu convenciment sobre els avantatges dels seus tractaments.