Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Joan Josep Sirvent Calvera
DR. JOAN JOSEP SIRVENT CALVERA.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOAN JOSEP SIRVENT CALVERA. ANATOMIA PATOLÒGICA

Obra:

Text del 2004

El servei d’anatomia patològica treballa sobretot per a la resta de serveis mèdics i quirúrgics.

Volia ser arquitecte, però l’atzar, i potser el destí, el van col·locar primer en el camí de la medicina i després en el carril de l’anatomia patològica. Actualment, el Dr. Joan Josep Sirvent Calvera treballa a l’Hospital Universitari Joan XXIII com a cap del servei d’anatomia patològica. “L’anatomia patològica és una especialitat de diagnòstic que estudia, mitjançant les biòpsies, citologies i autòpsies clíniques, les parts malaltes de l’organisme. Aquesta tasca té una importància clau, perquè el diagnòstic de l’anatomopatòleg permet que els metges d’altres especialitats tinguin una informació precisa per seleccionar els tractaments més adequats.”

Diu que ve de Tarragona, però va néixer a la Franja de Ponent, a Estopanyà, un petit poble de la província d’Osca, en el si d’una família d’agricultors. D’aquí se’n va anar a Barcelona amb el desig d’estudiar arquitectura. “Vaig anar a treballar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Mentre hi treballava com a zelador vaig començar a estudiar arquitectura, però aviat vaig adonar-me que els horaris no eren compatibles i que no me’n sortiria. Tot i que l’arquitectura m’agradava molt, vaig optar per una solució pragmàtica com era estudiar medicina, perquè em permetia estudiar al matí i treballar a la tarda.”

Va fer la carrera de medicina a l’Hospital Clínic perquè era l’opció més compatible amb els horaris que tenia a la feina. “Vaig viure l’època en què les vagues i el tancament de la universitat feien perdre unes classes que van ser difícils de recuperar, tot i la bona voluntat dels professors. Aquells fets tan importants em van despertar una consciència social que potser estava una mica adormida.”

Se sent extraordinàriament content del professorat que va tenir. “Hi havia professors molt significatius, com el professor Ciril Rozman, que em van motivar força i em van empènyer no tan sols cap al món de la medicina sinó també cap al món de l’ensenyament.”

Alhora que estudiava els primers cursos de medicina a l’Hospital Clínic, feia la tasca de zelador al servei d’anatomia patològica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. “M’hi vaig trobar amb grans especialistes que em van despertar l’interès per l’anatomia patològica. Hi havia el professor Augusto Moragas Redecilla, el professor Cañadas, el professor Bernat i el doctor Casalots.”

En el decurs de la carrera, va tenir contacte amb el malalt, gràcies als metges que li van obrir les portes perquè pogués participar en la seva activitat hospitalària. “Vaig estar amb el Dr. Nomdedéu Tobella, del servei d’hematologia, una persona encisadora quant al tracte amb el malalt. Dins del món del diagnòstic clínic, va significar molt el Dr. García Jiménez, del servei de medicina interna. Tot i que m’agradava molt el contacte amb el malalt, vaig intuir que el món del diagnòstic podia ser més interessant per a mi i, a partir de tercer curs, vaig decidir que faria anatomia patològica.”

Va fer el MIR a l’Hospital Universitari de Bellvitge. “Els mitjans que teníem eren suficients, fins i tot bons. No vaig tenir cap problema a l’hora d’aprendre la meva especialitat. Potser l’únic handicap va ser que no hi havia patologia pediàtrica i obstètrica. Per completar aquesta part de la medicina havíem de fer una estada a l’Hospital de Sant Joan de Déu.”

Abans d’acabar l’especialitat va treballar com a professor a la incipient Universitat de Lleida. “Compaginava el darrer any de l’especialitat amb el primer o segon any que es feia anatomia patològica a Lleida. Hi vaig estar un curs acadèmic.”

El Dr. Sirvent va acabar la seva formació l’any 1980. Havia format la seva família a Barcelona, però com que en aquesta ciutat no trobava feina de la seva especialitat, es va presentar per cobrir una plaça de cap d’anatomia patològica a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. La va guanyar i se n’hi va anar a treballar. “L’Hospital Verge de la Cinta funcionava des de feia anys, però no tenia servei d’anatomia patològica. Quan hi vaig arribar el primer que havia de fer era crear el servei. Va ser obrir-lo i als tres mesos vam començar a treballar de valent, perquè tots els serveis estaven funcionant i necessitaven la nostra especialitat.”

Un mes després va tornar a vincular-se al món de l’ensenyament. “Només començar el curs acadèmic, vaig guanyar una plaça de professor a la Universitat Rovira i Virgili. Compaginava la feina a Tortosa amb les classes a Reus.”

Després de treballar durant quinze anys a Tortosa, va sentir la necessitat d’ampliar l’horitzó professional en un altre centre hospitalari. El nou repte va ser l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, on es va incorporar l’any 1994 com a responsable del servei d’anatomia patològica. “A l’Hospital Joan XXIII em vaig trobar un servei muntat i en funcionament. El servei d’anatomia patològica treballa sobretot per a la resta de serveis mèdics i quirúrgics de l’hospital, però també rebem feina de fora.” Quan se’n va fer càrrec, hi havia onze persones; ara en són setze, entre les quals hi ha joves professionals que ajuden a donar una nova empenta a l’organització.

Les mostres que s’analitzen al servei d’anatomia patològica procedeixen de diferents especialitats i de moltes localitzacions. Bàsicament són mostres citològiques, fragments de teixit i peces quirúrgiques que arriben a conseqüència del diagnòstic que s’ha fet en una biòpsia. Altres vegades serà necessari l’estudi molecular amb tècniques complexes que demostren l’existència de determinats virus relacionats amb un càncer o l’existència d’alteracions a l’ADN de les cèl·lules. El 10% restant de la feina consisteix en la realització d’autòpsies clíniques. El Dr. Sirvent remarca la importància d’aquestes autòpsies i en defensa la pràctica. “Una autòpsia clínica es fa amb l’objectiu d’estudiar la causa d’una mort per malaltia. En els casos de mort per violència, és el forense qui la fa. El diagnòstic clínic no sempre coincideix amb el diagnòstic que es troba a l’autòpsia. Pot haver-hi imponderables. De vegades, ens trobem nens que han mort i que tenien malalties genètiques que no s’havien detectat en el decurs de l’embaràs. El fet de tenir aquesta informació és fonamental perquè els pares vigilin els propers embarassos. L’autòpsia clínica és una part antiga de l’especialitat, però continua sent prou moderna perquè es consideri important en un servei com el nostre. Personalment, m’he preocupat perquè al servei es facin autòpsies, i, de fet, no han minvat en els darrers anys, tot i que, en general, cada vegada se’n fan menys.”

En el seu lloc de treball, el patòleg observa espècimens a través dels ulls i del microscopi i s’abstreu del món exterior. Quan surt de la feina, encara li costa desconnectar. “Sovint vaig mirant les coses com si volgués analitzar-les. L’única cosa que aconsegueix evadir-me de la feina és anar amb bicicleta amb els companys de la penya ciclista d’Altafulla per parlar de què farem la temporada vinent o a quin lloc anirem a esmorzar.”