Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Joaquim Bellmunt Molins
DR. JOAQUIM BELLMUNT MOLINS.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOAQUIM BELLMUNT MOLINS. ONCOLOGIA MÈDICA

Obra:

Text del 2004

El maneig multimodel és el que dóna millors resultats en el tractament del càncer.

L’oncologia mèdica és una de les àrees de la medicina actual que més s’ha desenvolupat en els aspectes científic i de nous coneixements en els darrers anys. Es tracta d’una especialitat vinculada a moltes branques de la ciència, com la genètica i la biologia, però també al conjunt d’especialitats mèdiques. “Conceptualment, l’oncologia és l’especialitat mèdica que es dedica al diagnòstic, tractament i prevenció del càncer. És una àrea en continu desenvolupament.” El doctor Joaquim Bellmunt és oncòleg del servei d’oncologia de la Ciutat Sanitària i Universitària Vall d’Hebron, on desenvolupa una complexa tasca assistencial i de recerca clínica.

La seva vinculació al món de la medicina va sorgir de petit quan ja sentia una especial atracció pel les ciències i la biologia. “Vaig considerar que la millor aplicació pràctica de la biologia era en l’ésser humà i, per tant, que havia de dedicar-me a la medicina. Avui cada vegada és més freqüent veure metges i biòlegs treballar conjuntament en els hospitals i centres de recerca. És fonamental la seva aportació al camp de la medicina en disposar d’una visió i percepció específica de la patologia que contribueix a la tasca terapèutica.”

Va realitzar els estudis de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i a partir del segon curs va estudiar a l’Hospital de Sant Pau. “Allà vaig descobrir l’oncologia. Tot i la meva intenció inicial d’especialitzar-me en medicina interna, finalment vaig optar per l’oncologia, una àrea que tenia grans possibilitats de desenvolupament, aglutinava un gran nombre d’expectatives de futur i prometia canvis en el tractament del càncer, com s’ha demostrat al llarg dels darrers anys. Hi ha hagut una gran evolució que ha permès millorar les expectatives vitals de les persones donant vida als anys i anys a la vida.”

El 1982 entrava de resident d’oncologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on va realitzar una formació completa i dilatada en una especialitat en constant evolució. Una evolució que ha viscut en el marc del servei d’oncologia d’aquesta entitat hospitalària pionera en l’àmbit nacional i amb projecció internacional en el tractament del càncer. La seva formació no ha cessat des d’aleshores. “Esdevé fonamental formar-se i integrar-se en grups de recerca per participar de les novetats i, al mateix temps, aportar coneixement per fer créixer la disciplina mèdica. Una de les meves primeres intervencions en el món de la recerca va ser en una estada a Anglaterra per aprendre la tècnica de citometria de flux per fer marcatge cel·lular. A partir d’aquí vaig iniciar estudis de subpoblacions de marcatge cel·lular. La meva tesi doctoral, realitzada en el laboratori de la doctora Espanyol, va tractar sobre si en els pulmons de persones fumadores hi podia haver alguns trastorns immunològics que podien conduir al desenvolupament del càncer, en una època en què el desarranjament immunològic tenia molta importància. Els resultats van tenir aplicació en altres estudis col·laterals de pneumologia. Avui els estudis s’han decantat cap el camp de la genètica i, de fet, se sap que la dependència al tabac pot tenir determinants genètics. S’han fet estudis que identifiquen els gens que predisposen a l’addicció i al desenvolupament de càncer.”

Durant la residència va realitzar tres estades formatives a l’estranger, una de les quals a l’Hospital Memorial de Nova York, on va néixer la seva dedicació definitiva a l’oncologia en el terreny dels tumors del sistema genitourinari (ronyó, bufeta, pròstata i testicle). “Vaig introduir el tractament quimioteràpic del càncer de bufeta avançat en èpoques en què ningú no tractava aquests malalts a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Vam dissenyar una nova combinació del fàrmac que permetia tractar pacients en estat precari de la malaltia. A partir d’un estudi comparatiu pioner es va establir una nova pauta de tractament derivada de l’estàndard, que es va denominar M-CAVI. De fet, la meva activitat s’ha polaritzat notablement cap al tumor de bufeta, el cinquè tipus de tumor més freqüent en l’ésser humà. Acostumen a ser tumors superficials però que si progressen s’infiltren a les parets de la bufeta i posteriorment fan disseminació metastàsica. Quan el tumor és refractari a la terapèutica s’extirpa i es pot construir una bufeta nova utilitzant un tros de budell prim. A pesar de l’evolució d’aquest àmbit, encara hi ha molt de terreny per descobrir. Les investigacions que estem duent a terme en aquest àmbit estan reportant resultats esperançadors: Hem comparat una combinació innovadora de tres fàrmacs amb l’estàndard que pot aportar beneficis a algun subgrup de pacients.” I és que dins de la tasca professional del doctor Bellmunt té un pes específic la recerca. És el director d’un estudi internacional sobre càncer de bufeta el protocol d’estudi del qual s’ha encarregat de redactar dins de l’EORTC (Organització Europea d’Investigació en Càncer).

Els mètodes diagnòstics s’estan afinat cada vegada més en el càncer de pròstata a partir de les anàlisis d’orina i sèrum “amb tècniques de detecció molecular. El diagnòstic precoç apunta cap a la determinació de proteïnes. La proteòmica és un nou camp de treball amb moltes perspectives dins de la medicina.”

Sens dubte, les últimes dècades han significat un gran avenç en el tractament de diversos càncers que fins fa poc no tenien tractaments específics. “Cap als anys setanta tumors sòlids com el de testicle van ser dels primers a evidenciar que eren potencialment curables i que també ho podien ser altres tipus de càncer com el de bufeta. Ha estat més tardana l’evolució dels tractaments per al càncer de ronyó en fases disseminades, pel qual fins fa dos anys hi havia escasses possibilitats de tractament. Han aparegut nous fàrmacs que faran canviar les expectatives de vida dels pacients.”

L’oncòleg és l’especialista mèdic que diagnostica i determina un tractament a partir d’un treball multidisciplinari amb altres especialistes vinculats al tractament de tumors. “Les decisions sobre el malalt són multidisciplinàries, i més en els hospitals on es funciona amb comitès de tumors. L’equip format per cirurgians, patòleg, radioterapeuta, radiòleg i oncòleg es reuneix una vegada a la setmana per dissenyar de forma consensuada les terapèutiques per a cada pacient. El maneig multimodel és el que dóna millors resultats en el tractament del càncer. L’oncòleg dirigeix una acció coordinada. El càncer és doncs una entitat de maneig multidisciplinari i el pacient està cada vegada més implicat en el seu propi maneig. L’actitud terapèutica cap el malalt està protocol·litzada. No hi ha una clau màgica per al tractament perquè els hospitals i els professionals mèdics comparteixen el coneixement. Per això els nivells d’excel·lència no són exclusius d’un sol hospital.” Amb professionals mèdics altament qualificats com el doctor Bellmunt, amb inquietuds mèdiques, socials i una ferma voluntat investigadora en l’àmbit de la salut de ben segur que en les pròximes dècades els avenços mèdics seguiran a un ritme vertiginós.