Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Jordi Colomer Mascaró
DR. JORDI COLOMER MASCARÓ.
Fotografia: Àngel Font

DR. JORDI COLOMER MASCARÓ. HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON

Obra:

Text del 2003

El nostre plantejament és ser un hospital de confiança, expert, acollidor i solidari. Es treballa en base a un pla que busca introduir una política de qualitat assistencial vers el pacient integrant totes les activitats de gestió, planificació, avaluació i millora de l’Hospital.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és un gran complex assistencial, universitari i de recerca, organitzat al voltant de l’atenció sanitària especialitzada. Dóna servei a un grup molt ampli de població esdevenint un model de referència a Catalunya i a la resta de l’Estat. Es desplega sobre tres àrees funcionals, l’Hospital General, l’Hospital Materno-Infantil i l’Hospital de Traumatologia i Rehabilitació que juntament amb la Unitat de Cirurgia sense Ingrés i la Unitat d’Atenció Primària Especialitzada completen aquesta gran entitat hospitalària dirigida pel Dr. Jordi Colomer Mascaró. El centre en els darrers anys ha passat per un procés de transformació estructural i funcional que ha posat un especial interès en generar un servei de qualitat que incideixi en l’atenció al pacient.

La gestió de les instal·lacions del complex sanitari i del gran nombre de professionals que hi treballen és una qüestió que requereix atenció prioritària per part de l’equip directiu. El concepte de racionalització és un aspecte clau en el context sanitari dels darrers temps. Els hospitals han de tenir una organització i una estructura coherent i eficient que els permeti evolucionar: “No es fàcil perquè organitzacions hospitalàries grans, com l’Hospital de la Vall d’Hebron, estan encara impregnades d’una certa burocràcia i d’una estructura derivades del sistema hospitalari instaurat amb la Seguretat Social. Racionalitzar vol dir organitzar el treball sanitari fent que s’augmenti la qualitat i l’eficiència vers el servei que es dóna al pacient sense que això impliqui un esforç més elevat per als professionals ni un desequilibri pressupostari. Els hospitals han de comptar amb instruments de gestió àgils i flexibles, obrir finestres a la innovació i a tot allò que sigui necessari per millorar la qualitat assistencial.”

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el fruit d’un dinàmic procés de desenvolupament a partir d’un nucli hospitalari inicial projectat l’any 1947 i inaugurat el 1955. Un any després el règim franquista va crear la Seguridad Social i amb ella va néixer arreu de l’Estat espanyol una xarxa d’hospitals públics. A Barcelona es va construir la Ciudad Sanitaria Francisco Franco coneguda per la majoria de la població com la Franco amb una estructura, funcionament i filosofia de treball molt burocratitzats. “De fet, en aquells anys la major part de metges es negaven a treballar en aquests hospitals perquè la Seguretat Social tenia connotacions negatives i exercir-hi desmereixia els professionals. Rebien el nom de residències per a diferenciar-les de les clíniques (dirigides a un sector amb un poder adquisitiu alt) i dels hospitals (per als pobres). Les residències eren per la gent treballadora. A diferència d’altres comunitats espanyoles, a Catalunya no es va fomentar gaire la creació d’hospitals públics –se’n va crear un a cada capital de província– perquè ja existia un moviment assistencial privat molt important que donava resposta a les necessitats sanitàries de la població. La connotació negativa d’aquest servei sanitari va anar desapareixent progressivament, sobretot amb l’arribada de la democràcia i de les noves tecnologies.”

Durant els anys 60 es produeixen grans avenços en tecnologia que comencen a aplicar-se en el camp de la medicina. L’Hospital de la Vall d’Hebron entra en la dinàmica innovadora: “Els hospitals es tecnifiquen i augmenten els seus mitjans assistencials, fet que els fa més atractius pels metges. En aquest sentit, la Vall d’Hebron va ser pionera en la introducció de noves tecnologies, una línia d’innovació que es manté en l’actualitat.”

Però les connotacions negatives dels primers centres assistencials públics encara marquen la majoria d’entitats hospitalàries. “La seva actual relació laboral encara està molt lligada a unes formes pròpies de l’Administració pública i al comportament d’una determinada època. La seva configuració estava pensada per a un tipus de pacient que avui ja no és el mateix. El concepte d’hospital ha canviat molt i les estructures s’han d’adaptar. Tenint en compte aquesta situació, un dels aspectes que més ha cuidat l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat millorar la qualitat de vida dels seus treballadors com un primer pas per transformar l’antic sistema de funcionament sanitari.”

L’Hospital de la Vall d’Hebron va ser transferit a la Generalitat de Catalunya l’any 1980 amb el traspàs de les competències en matèria de sanitat per part del Gobern central. “Avui aquest hospital s’ha transformat completament. Té alguns problemes comuns a qualsevol altra entitat hospitalària i d’altres de propis conseqüència de la seva magnitud. És l’hospital més important de Catalunya i un dels més  grans de l’Estat. Hi passen al voltant de 15.000 persones diàriament i es reben unes 700.000 consultes anuals. Compta amb 6.200 treballadors. Disposa de 1.300 llits, una xifra que s’ha anat reduint perquè la nova medicina ha fet que els ingressos hospitalaris siguin cada vegada més curts. Un hospital s’ha de mesurar per la seva activitat i serveis assistencials i mèdics. Moltes activitats no requereixen un llit convencional.”

Barcelona i Catalunya tot just comencen a valorar la importància d’aquest gran complex hospitalari de màxim nivell. “La societat no l’ha viscut amb la implicació d’altres hospitals fins que s’ha començat a adequar a les necessitats i exigències socials. Un dels reptes de l’equip directiu és implicar encara més aquesta entitat dins de la societat catalana.”

Una entitat hospitalària que tracta d’adaptar-se als nous temps ha de pensar en termes de servei, especialment d’atenció al pacient. El metge és el primer que ha d’adaptar-se a un nou tipus de relació amb els malalts. “S’ha de passar de la retòrica a la pràctica en l’orientació al pacient. El progrés social també ha provocat canvis en el perfil de l’usuari, més exigent i preocupat per la seva salut. Com a organització professional parlem molt del pacient però no pensem com si ho fóssim. La diferència de coneixement és molt gran en el món sanitari. Avui el ciutadà és més exigent perquè té més coneixements mèdics. El professional ha de basar la seva autoritat en el coneixement i no en l’autoritarisme (que alguns utilitzaven abans davant la ignorància dels pacients). Hem de tenir sensibilitat vers l’usuari que busca valors personals en el metge i en la sanitat. S’ha de passar d’un sistema de funcionament burocràtic a un altre que doni molta més responsabilitat a les persones i això no requereix normes sinó marges de llibertat, el que denominem gestió per valors. S’han de canviar sobretot actituds, no coneixement, i en una organització gran és un procés lent. El nostre plantejament és ser un hospital de confiança, expert, acollidor i solidari. Es treballa en base a un pla que busca introduir una política de qualitat assistencial vers el pacient integrant totes les activitats de gestió, planificació, avaluació i millora de l’Hospital.”

La tipologia del pacient dels hospitals actuals és molt diferent de la de fa dues dècades. La qualitat de vida ha millorat molt i això s’ha traduït en un canvi social. “No són malalts aguts sinó persones amb malalties greus o cròniques que es reaguditzen.”

Un dels problemes emergents de la nova societat espanyola del benestar és l’espai que haurà d’ocupar la gent gran. “Abans la gent gran era valorada pel seu coneixement i experiència acumulades. Durant segles havien estat els grans transmissors del saber. Actualment el coneixement es pot adquirir de moltes maneres i de forma fàcil i això fa que el paper de la gent gran es relativitzi i vagi canviant. Aquest augment de la longevitat és fruit dels avenços en medicina i de la millora de la qualitat de vida; la gent gran passa per operacions a cor obert, intervencions d’alta cirurgia, que superen perfectament. La mortalitat postoperatòria no és gaire diferent entre la franja d’edat dels 65 als 75 anys que dels 75 en endavant. S’està fent una cirurgia d’alta complexitat amb malalts de més de 75 anys impensable fa vint anys. Què provocarà en la societat aquest envelliment de la població? Aquesta última etapa de la vida genera una gran despesa a la societat i els hospitals han d’adaptar-se a aquest canvi. Eliminar barreres arquitectòniques, donar serveis específics a la gent gran… son alguns dels aspectes que cal adaptar a la realitat social. El 40% de les persones que van a l’hospital formen part de la població activa, la resta, un 60% estan inactius i d’aquests el 60% són persones majors de 65 anys. S’ha d’acceptar que l’hospital és un espai per a la gent gran i com a tal s’ha d’adaptar a les seves necessitats, especialment relacionades amb les serves limitacions físiques.”

Les noves tecnologies fan entendre millor els canvis dels darrers anys. “Els avenços en tecnologies i en nous mètodes de treball són tan grans i ràpids que generen conflictes entre els mateixos professionals. La tecnologia vanalitza, i coses que eren pròpies de l’estructura ara les pot fer qualsevol persona. El dia a dia està ple d’innovacions no sols tècniques sinó també de procés però al no haver-hi reconeixement social es requereix un enfoc diferent dels paràmetres habituals.”

La informàtica també va entrar fa alguns anys als centres hospitalaris que formen l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Ha estat complex però hem aconseguit construir un fitxer únic de pacients que és el resultat de quatre anys de migracions de dades entre els diferents centres hospitalaris de la Vall d’Hebron, que abans treballaven de forma totalment independent. És una transmissió de dades de les més important que s’han fet a l’Estat espanyol a nivell d’empresa. Permetrà desenvolupar una tasca integral que beneficiarà a l’usuari.

El ciutadà ha de ser el primer beneficiari però això ha de ser compatible amb el desenvolupament professional. No es pot viure d’esquena al pacient. Si aquest ens demana que es programin consultes a la tarda, per què no se’n obren més?”

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és una gran empresa de serveis sanitaris amb un marc organitzatiu molt complex. L’enorme dimensió d’aquest Hospital està relacionada amb la multiplicitat de les seves activitats: “L’assistencial ha estat compatible amb un augment significatiu en els tractaments complexos i d’alta tecnologia, harmonitzant la condició d’hospital general i de centre d’alta tecnologia i com un espai idoni per a la formació de futurs professionals de la sanitat. L’Hospital destaca en diferent línies de treball i som un referent, dins i fora de Catalunya, en oncologia (tan en adults com en pediatria), trasplantaments de fetge de pares a fills, en rehabilitació de persones que han petit lesions per accidents de trànsit, etc.”

En investigació hi ha una unitat de recerca que es coordina i gestiona des de la Direcció de Recerca. “La recerca aglutina les unitats que investiguen en el marc de l’Hospital al voltant d’onze àrees, vuit de les quals són de recerca bàsica, aplicada i clínicoassistencial. Hi ha 230 investigadors entre metges, biòlegs i altres professionals del món científic. És el tercer centre investigador de l’Estat espanyol.”

En colaboració amb la UAB s’està creant el centre de biomedicina que pretén convertir la ciutat de Barcelona en un dels punts més importants d’Europa en recerca biomèdica. El futur… “És difícil saber l’aplicabilitat pràctica i la socialització de les diferents noves tecnologies. En diagnòstic la medicina molecular serà molt important en pocs anys. Potser d’aquí a poc temps podrem començar a treballar amb la farmacogenòmica, l’aplicació de fàrmacs específics i personalitzats. Tot va arribant; la medicina es transformarà totalment quan es desenvolupi l’estudi del genoma humà.”

Amb la descentralització dels hospitals de la Seguretat Social i l’adquisició de les competències en matèria sanitària per part de la Generalitat de Catalunya, l’Hospital de la Vall d’Hebron va passar per uns moments en què calia redefinir el seu paper i la seva forma d’actuar: “En els darrers anys s’ha dut a terme un procés d’integració en aquelles activitats que ho aconsellaven de manera que s’ha dissenyat i recuperat la forma d’un gran hospital, integrant totes les activitats clíniques de suport i les no assistencials. S’ha redifinit un nou model organitzatiu que simplifica i clarifica l’estructura anterior intentant que aquesta transformació faci compatible la seva naturalesa i finalitat pública amb els requeriments d’una institució moderna al servei dels pacients i dels seus familiars. S’ha passat de cinc unitats independents a un sol centre de gestió. L’objectiu final de totes aquestes actuacions és arribar a ser un únic hospital que faciliti i consolidi la institució com un centre capdavanter en assistència i coneixement.” Avui, davant d’un marc social en constant evolució, L’Hospital Universitari Vall d’Hebron camina cap un model organitzatiu modern, transparent i racional que està donant els seus fruits augmentant la qualitat i l’eficiència del servei vers el pacient; investigant i introduint les noves tècniques quirúrgiques per continuar sent un centre de referència a nivell estatal, per ser capdavanter i mantenir la posició històrica de lideratge assistencial.