Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Jordi Cortada Robert et alia
DR. JORDI CORTADA ROBERT.
Fotografia: Àngel Font

DR. JORDI CORTADA ROBERT. ASSOCIACIÓ CATALANA D’URÒLEGS DE COMARQUES ALBARRAN

Obra:

Text del 2003

Normalment tenim tres minuts per a atendre un malalt. Des de l’associació n’exigim vint.

La dispersió geogràfica, l’actuació laboral en solitari o en petits equips, els escassos recursos tècnics, la pluriocupació o la manca de promoció professional són alguns dels factors més característics dels metges que treballen a les comarques catalanes. Tot i que no tenen res a envejar als facultatius barcelonins, pel que fa a qualitat professional i formació acadèmica, s’ha d’assumir que el seu dia a dia té unes peculiaritats que els diferencien de la resta del col·lectiu. El grup de metges que va impulsar l’Associació Catalana d’Uròlegs de Comarques Albarran (ACUC) va ser ben conscient tant d’aquestes diferències com de les necessitats específiques a les quals s’afrontaven de manera quotidiana. “La Urologia de comarques pretenia un espai d’expressió que abans no tenia” afirma Jordi Cortada, representant de l’entitat, fent referència al motiu que els va impel·lir a fundar una nova societat mèdica.

L’associació neix l’any 1992 amb un esperit independent. A diferència de la Societat Catalana d’Urologia, que es manté sota l’aixopluc de l’Acadèmia de Ciències Mediques de Catalunya i Balears així com de la Societat homòloga espanyola, l’entitat afronta els seus objectius amb la força que dóna la unió d’un col·lectiu que comparteix el mateix sostre. “Avui, tots els metges reben una mateixa formació acadèmica i estan ben preparats. Tots fan una residència i s’acostumen a treballar amb tecnologies avançades. Tanmateix, alguns d’ells després han d’exercir en centres hospitalaris que no compten amb la tecnologia de què disposa un hospital gran; hauran de decidir més per ells mateixos, sense dependre d’una cadena de quinze professionals, que poden solucionar un problema en equip. És a dir, han de desenvolupar la seva feina amb uns mitjans molt diferents” explica Jordi Cortada, abans d’afegir: “Vam decidir unir-nos i la nostra independència ens ha fet molt forts. A la CUCA –com anomenem la formació– paguem només dotze euros l’any. Amb aquesta quantitat per soci hem pogut oferir una pàgina web, que és considerada una de les millors pàgines urològiques de tot Catalunya; editem una revista semestral; organitzem activitats pels associats, com les jornades mèdiques anuals; administrem bé els nostres recursos. Aquí podem decidir tots.”

El representant de l’entitat rememora la sorpresa de les persones que van impulsar la societat quan van convocar la primera reunió informativa: “Esperàvem ser quatre gats i hi van assistir 33 uròlegs. Ens vam adonar que la creació d’aquesta institució era una necessitat. També tenim socis de Barcelona, ja que obrim les portes a tot aquell que estigui interessat en formar-ne part.”

La primera jornada –són de caràcter anual i es van organitzant cada any en diferents ciutats de la geografia catalana– la van celebrar a la Seu d’Urgell l’any 1993. “Com ja va quedar demostrat en aquesta primera convocatòria anual, l’ACUC no solament pretén desenvolupar una tasca científic-acadèmica, sinó que també vol tractar determinats àmbits de la professió. La reunió de la Seu va servir per a plantejar aspectes legals de certs procediments amb les mútues assistencials, posant de manifest allò que queda per fer i la manca d’organismes que defensin els professionals de la medicina. I en reunions posteriors també hem tractat altres temàtiques, com la carrera professional o el temps que ha de dedicar el metge a cada pacient.”

Sobre aquest últim aspecte, Jordi Cortada posa de manifest que “normalment tenim tres minuts per a atendre un malalt. Des de l’associació n’exigim vint.”

La convocatòria congrega uns 130 professionals, atrets per un tarannà que defuig de la grandiloqüència i se centra en els obstacles diaris de la professió: “No hi ha cap conferència magistral sinó moltes comunicacions de companys de feina. Donem a cadascú tres minuts per a explicar el seu cas, i cinc o sis per a discutir sobre el tema. Això ens permet comparar maneres de fer; som metges que estem massa acostumats a treballar sols.”

Així mateix, el darrer taller de treball organitzat per l’entitat va tractar sobre la laparoscòpia als hospitals comarcals. “És una tècnica ja normalitzada. El problema, de vegades, és aconseguir l’aparell però, quan el gerent de l’hospital veu que amb laparoscòpia l’ingrés del pacient és de dos dies i amb una operació oberta n’és de set, s’adona dels avantatges. Si demostres que pots rebaixar els costos i alhora oferir millor qualitat assistencial, ho acaben acceptant” explica, tot matisant que “avui es pot operar un ronyó o un càncer de pròstata amb laparoscòpia. Aquesta tècnica permet intervenir sense fer una gran obertura. Per mitjà d’un sistema òptic, pots realitzar un treball molt més acurat, controles més, és com si no tinguessis els ulls al cap sinó a dos centímetres d’una arteria que pot sagnar si la talles.”

Jordi Cortada afirma rotund que en un futur no massa llunyà es començaran a veure robots capaços d’operar: “Arribarà el moment en què un aparell robotitzat distingirà on acaba el teixit dolent i on comença el bo. La laparoscòpia només n’és l’inici.”

La imatge tradicional del metge amb el seu inseparable fonendoscopi està sofrint una metamorfosi, si més no, en el camp de la urologia doncs “actualment, un uròleg sense un ecògraf a la consulta ja no és un uròleg.”

Les noves tecnologies i els avenços informàtics es consoliden: “Ara ens connectem a internet i ens comuniquem per videoconferència.”

Molts professionals veterans han hagut d’adaptar-se a aquests nous sistemes: “Ho hem après tot gràcies a la nostra iniciativa, perquè malgrat que se’n parla molt, no s’estimula el reciclatge professional. Jo, com a uròleg, podria estar utilitzant la mateixa medicació i els mateixos instruments que feia servir fa 25 anys, perquè des de l’Administració mai no se m’ha dit que fes el contrari. Sortosament, moltes vegades hem comptat amb la industria farmacèutica.”

La major esperança de vida de la població afronta l’especialitat amb l’augment de patologies abans minoritàries, com són el tumor de bufeta o el càncer de pròstata. “Diuen que si els homes visquéssim 150 anys, tots acabaríem patint aquestes malalties.”

Segons Jordi Cortada, l’analítica PCA permet un diagnòstic precoç, molt útil per a salvar vides. Els avenços mèdics també han invertit les estadístiques del càncer de testicles: “Quan jo estudiava l’especialitat, es morien quasi tots els afectats i actualment el 99,9% dels pacients se salven. Hem trobat la quimioteràpia adequada.”

El responsable de l’entitat conclou destacant la qualitat dels facultatius catalans: “No tenim res a envejar als especialistes europeus el nivell dels professionals catalans és molt competitiu.”